Comín diu que caldria dur el país a una situació de "conflicte més intens" per aconseguir molts suports internacionals
L'exconseller demana una resposta molt potent, "pacífica i democràtica" a les sentències del judici
LondresUn Toni Comín molt desafiant ha llançat aquesta tarda un missatge molt poc habitual per a un part de l'independentisme –la de l'interior, amb alguna excepció– que encara es llepa les ferides després dels fets del setembre i l'octubre del 2017. Al final de l'exposició de quasi una hora que ha fet a unes dependències del Parlament britànic, l'exconseller de Sanitat del govern de Puigdemont ha assegurat que en tant que "Espanya no és Escòcia ni el Canadà, només aconseguirem el suport massiu de les opinions públiques internacionals [a la causa de la independència de Catalunya] si portem el país a una situació de conflicte molt intens. I, per tant, [amb el] del 3 d'octubre, que és el màxim a què hem arribat, no n'hi ha prou. I hem de decidir si estem disposats a pagar-ne el preu. I hem de parlar als ciutadans de Catalunya com a adults." En qualsevol cas, Comín ha emfasitzat que es tracta sempre de fer "una mobilització pacífica i democràtica".
Quant al judici actual que s'està veient al Tribunal Suprem, Comín ha dit: "Si l'endemà de la sentència la reacció de la societat catalana no és molt potent, ells [l'Estat] creuran que han guanyat". Per tant, "l'únic pla és la independència."
Comín ha fet aquesta arriscada aposta després de recordar que la solució al conflicte català passa per Europa i també perquè Europa entengui que la solució de Catalunya és alhora una solució per a Europa en un moment en què es troba en una cruïlla: "O bé més democràcia o bé una deriva autoritària."
Comín, un polític que ha anat per lliure tradicionalment, i que ja hi anava quan va donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat a finals dels anys noranta, ho ha tornat a demostrar en la xerrada, en què ha ofert una anàlisi de la classe política espanyola i alhora una prospectiva de futur de les possibilitats de Catalunya de ser un estat independent. En tot moment, en atenció al lloc on era, sempre o quasi sempre a través de l'exemple del cas britànic.
Així, ha començat dient: "Cameron és la bèstia negra de la dreta espanyola, l'enemic públic número 1 de l'estat espanyol", en una referència a l'acceptació que va fer el 'premier' conservador de la demanda de l'homòleg escocès, Alex Salmon, de fer un referèndum d'independència, i que van pactar en l'Acord d'Edimburg l'octubre del 2012. Comín va resumir la idea amb una sentència provocadora: "A 300 metres de Westminister es va acabar la unitat d'Espanya". I va continuar dient quina és la disjuntiva real de l'estat espanyol: "O acceptar els estàndards democràtics [que Cameron exemplificaria] o seguir la via de la repressió. Espanya no es pot mantenir com una democràcia formal sense el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, per una raó molt senzilla. Perquè la societat catalana no renunciarà al seu dret. L'única possibilitat que Espanya es mantingui unida en el temps és a partir de la voluntat lliure de les seves parts. Si s'hagués pactat un referèndum el 2010 o el 2011 potser hauria guanyat l'opció del 'millor junts'. Ara ja sabem que no guanyarà". Ha ironitzat dient que "no hi ha cap repressió que duri 100 anys", i ha assegurat que la repressió ha obert un "focus d'inestabilitat permanent, que no és sostenible ni per a Espanya ni per Europa a llarg termini".
L'exconseller de Sanitat també ha lamentat la manca de "polítics com els britànics a la dreta espanyola". Per esvair possibles dubtes arran dels repetits elogis de Comín a la dreta de les illes, i especialment a Cameron, ha repetit en més d'una ocasió que "soc un polític d'esquerres que soc a l'ala esquerra del meu partit".
I per insistir amb referents d'esquerres, també ha esmentat el polític grec Yanis Voroufakis, que sosté, ha afirmat, que "hi hauria d'haver una regla que indiqués que, si un Parlament regional europeu demana un referèndum d'autodeterminació, s'hauria de celebrar." La unitat d'Espanya, però, és una mena de "Déu, a l'altar del qual s'ha de sacrificar qualsevol altre principi", ha dit.
Una eina internacional
El Consell de la República està obert a tothom
"Mentre esperem que aparegui un Cameron a la política espanyola, hem decidit que no ens quedarem esperant. Per tant, hem començat el camí de la república i hem començat un camí unilateral, que no ens agrada, ja que haguéssim preferit un camí pactat. El Consell de la República és la prova que nosaltres hem començat."
El Consell, ha dit, basa la seva legitimitat en la "no renúncia al mandat de l'1 d'Octubre, perquè es fonamenta en la legitimitat del Parlament de Catalunya", un missatge que contrasta, potser per raons processals i de defensa, amb algunes de les declaracions que s'estan escoltant aquestes dies a la sala del Suprem on es jutgen els presos polítics independentistes. "El nostre problema és de correlació de forces, no de legitimitat", ha apuntat també l'exconseller.
"L'objectiu és culminar el que vam fer el dia 1 d'Octubre. I si la pressió internacional forcés Espanya a fer un referèndum vinculant, això també és una manera de culminar-ho." No hi ha contradicció entre reivindicar l'1 d'Octubre i admetre la possibilitat de celebrar un altre referèndum: "Estem oberts a fer-ne un altre perquè el poble sempre té l'última paraula. Sempre el poble pot rectificar al poble. I mentre no es produeixi aquesta rectificació, el mandat de l'1 d'Octubre és irrenunciable. I l'objectiu dels partits independentistes és trobar la manera de fer efectiu el mandat".
La forma és el Consell de la República. I perquè el Consell sigui escoltat a nivell internacional ha de tenir el màxim de suport intern a Catalunya. Però també necessitem que en el Consell s'inscriguin i es registrin ciutadans de tot món. Hem dissenyat el Consell de manera que qualsevol es pugui inscriure. I salvant totes les distàncies, hem de fer les Brigades Internacionals 2.0. Amb les Brigades Internacionals, els ciutadans d'Europa van entendre que a Espanya es jugava el futur de la democràcia a Europa. El nostre repte és ser capaços d'explicar que la causa catalana no és una causa única. Hem de ser capaços de representar els valors generals de democràcia, llibertat i autodeterminació".