Els comicis del maig i la sentència, reptes de la unitat independentista

BarcelonaDes de les eleccions del 21 de desembre l’independentisme no ha aconseguit compartir el diagnòstic sobre els fets de l’octubre del 2017 ni teixir una estratègia conjunta a llarg termini. Una manca de consens que s’ha traduït en diversos episodis de divisió interna, que poden reproduir-se en dos moments clau aquest any: les eleccions municipals i europees i la sentència de l’1-O. Partits i entitats intenten trobar el desllorigador, però les converses avancen amb dificultats. Segons les fonts consultades de tots els actors, el punt de trobada de moment són “accions” a l’inici del judici que estan liderant l’ANC i Òmnium i que passen per mobilitzacions a Catalunya, Madrid i Europa. Més enllà d’aquest començament, però, les fonts admeten que no s’està abordant una estratègia a mitjà termini que inclogui els comicis del maig i la resposta a una condemna pel referèndum. A tot això s’hi afegeix un escenari inestable a Madrid: la possibilitat que Pedro Sánchez convoqui eleccions espanyoles si l’independentisme no li aprova els pressupostos i hi hagi un nou canvi de govern a la Moncloa, aquest cop del PP i Ciutadans.

Sense camí compartit

“Hi ha accions conjuntes, però no una estratègia de fons compartida”, admet un dels consultats dels dos grans partits independentistes. “Se’ns menja el curt termini”, afegeix, i posa d’exemple que en les últimes setmanes s’havien centrat en la resposta a la visita del consell de ministres a Barcelona i en canalitzar, a través de l’ANC i Òmnium, les diferents protestes convocades espontàniament a les xarxes socials. Lluny del contacte gairebé permanent, doncs, que partits i entitats tenien abans de l’1-O (amb l’anomenat estat major del Procés), ara els actors mantenen reunions però no lliguen un camí comú.

Un altre dels consultats admet que és difícil que sorgeixi aquesta estratègia compartida si no es té clar l’objectiu: mentre que ERC defensa “eixamplar la base”, a JxCat hi ha veus que creuen que s’ha de tornar a posar tot el focus en el referèndum i d’altres insisteixen en fer “efectiu el mandat” de l’1-O per la via unilateral -tot i que aquesta sigui una tesi minoritària al Govern-. És per això que fonts pròximes a l’executiu admeten que el document que -tal com va publicar l’ARA- s’havia començat a redactar entre entitats, partits, els presos de Lledoners i l’exili encara no ha fructificat. Es volia consensuar un estat del Procés (les implicacions de l’1-O i com es podia seguir), però els treballs s’han encallat: les fonts reconeixen que mentre el Govern prioritza ara el diàleg i vol posar l’accent en buscar la mediació internacional (la desobediència es veu com a últim recurs), l’ANC i la CUP només es plantegen l’escenari de la unilateralitat.

En aquest punt, fonts de JxCat posen esperances en el rol que pugui jugar l’expresident Carles Puigdemont amb el Consell per la República per traçar un camí comú, ja que creuen que, com que en formen part la majoria d’actors -menys la CUP-, pot ser un lloc de trobada. Una anàlisi, però, que no comparteix ERC, que, des de l’inici, ha sigut reticent a donar ales a l’ens impulsat a l’exterior per l’expresident. En els pròxims mesos, a més, també poden ressorgir discrepàncies pel rol de Puigdemont: sectors de JxCat volen tornar a posar l’accent en la investidura a distància de l’expresident, i recorden que és el seu compromís de legislatura. Una intenció que des d’ERC veuen com una maniobra per pressionar el president de la cambra, Roger Torrent, ara que s’acosten noves eleccions i l’atenció se centrarà en el judici contra els empresonats -entre els quals Oriol Junqueras- per l’1-O. I és que durant el judici JxCat i ERC estaran en precampanya de les municipals i europees, en què, a banda d’enfrontar-se als constitucionalistes, es disputaran el lideratge dins el bloc sobiranista.

Eleccions espanyoles?

Fonts governamentals opinen que tots els actors estan a “l’expectativa” de com va l’inici del judici i quina volada internacional agafa, d’acord amb les mobilitzacions a Europa i la visita d’observadors internacionals. El president de la Generalitat, Quim Torra, té previst en aquests mesos fer “viatges internacionals” per augmentar-ne el ressò.

Si bé és cert que Torra ha dit que el judici pot ser una palanca per crear un “nou moment” d’auge en el Procés similar al de l’octubre del 2017, fonts de l’executiu admeten que només és possible si el sobiranisme està “més organitzat que ara”, guanya les eleccions del maig i es manifesta un rebuig ampli de la ciutadania al judici de l’1-O. A totes aquestes variables -admeten les mateixes fonts- s’hi poden sumar uns nous comicis a l’Estat. “Veurem què fa Pedro Sánchez quan no s’aprovin els pressupostos”, afirmen, descartant que el PDECat i ERC, malgrat la pressió que estan fent sindicats i patronals, li donin estabilitat.

En aquest punt admeten que si Sánchez decideix no prorrogar els pressupostos i convocar noves eleccions l’independentisme es tornarà a situar en un escenari desconegut. Un executiu amb el PP i Ciutadans (sumat a una eventual entrada de Vox al Congrés) tornaria a situar la política catalana i espanyola a un nivell de tensió màxima. “No sé com afrontaria ara el sobiranisme un 155 immediat i sense límit de temps”, admet un dels consultats, que recorda la recepta que ja ha promès el líder popular, Pablo Casado, si arriba a la Moncloa. Davant d’aquesta possibilitat, ja sorgeixen veus dins de l’independentisme-ara per ara minoritàries i especialment al PDECat- que reclamen reeditar l’aliança que va desbancar Mariano Rajoy per aprovar els pressupostos de Madrid i la Generalitat. El suport, però, es produiria en plena tensió pel judici i la precampanya: escenaris que es creuen i que dificulten que l’independentisme recuperi la unitat.

Els moments clau dels pròxims mesos per al sobiranisme

Inici del judici

Està previst que comenci a finals de gener i duri fins a l’abril. L’ANC i Òmnium faran mobilitzacions a les capitals de vegueria a Catalunya, a Madrid i a Europa (Londres, Berlín, París, Brussel·les i Ginebra). Hi haurà observadors internacionals i una campanya de difusió per denunciar la “vulneració de drets”. Des de sectors cupaires s’havia plantejat evitar el trasllat dels presos a Madrid, però la idea no ha prosperat: els mateixos processats volen acudir al judici.

Pressupostos

Si l’independentisme manté el no als pressupostos de l’Estat, Pedro Sánchez decidirà si convoca eleccions. Uns nous comicis a Madrid poden canviar totalment l’escenari si el PP i Cs arriben a la Moncloa (amb una eventual entrada de Vox al Congrés) amb una escalada de tensió. Alhora, el Govern ha d’aprovar els comptes catalans: el sí dels comuns encara és lluny.

Eleccions del maig

El judici coincidirà amb la precampanya de les municipals i europees. A banda de la lògica pròpia dels comicis i que l’independentisme i l’unionisme tornaran a mesurar forces, JxCat i ERC es disputaran el lideratge dins el bloc sobiranista. Una rivalitat que tornarà a tensionar la relació dels independentistes. Les dues formacions tenen candidats acusats al Suprem.

Sentència

Fonts de partits i entitats admeten que no s’està abordant la resposta a la sentència, que pot endarrerir-se fins a la tardor. Ara per ara, doncs, no hi ha acord en això malgrat que Torra ha parlat de crear un “nou moment” arran del judici. Dins de JxCat i d’ERC hi ha opinions diverses: des d’esperar a la resposta d’Estrasburg a aturar el país passant per unes eleccions catalanes.