La Fiscalia colla el Govern amb les escoles i el programa informàtic pel 9-N

BarcelonaLa Fiscalia ha centrat bona part dels interrogatoris als primers testimonis del judici del 9-N a intentar provar que la Generalitat va estar darrere del 9-N fins el dia de la votació, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van assegurar ahir al judici que després de la providència del TC havien cedit l'organització del procés participatiu als voluntaris i que ells se n'havien apartat.

La fiscalia ha collat els testimonis que han declarat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb dos aspectes concrets: d'una banda, ha intentat demostrar que la Generalitat va estar darrere l'obertura dels instituts fins la jornada de la votació i de l'altra, ha intentat provar que alguns treballs informàtics de la consulta es van entregar posteriorment a la suspensió del TC o que alguns contractes es van signar també després del 4 de novembre.

La Generalitat va mantenir la titularitat dels centres

L'inspector en cap d'Ensenyament a les comarques de Barcelona, Francesc Güell, ha reconegut a preguntes del ministeri públic que en una reunió del 16 d'octubre la directora dels serveis territorials d'Ensenyament en aquest àmbit, Montserrat Llobet, els va informar que "com a titular dels centres, la Generalitat en podia fer ús". Güell ha reconegut que després de la segona suspensió del Constitucional no es va informar que aquesta situació "hagués canviat". Tot i així, a preguntes de les defenses, ha reconegut que la Generalitat volia fer un "ús social" de l'equipament, cedint-lo a un tercer.

Un dels seus subordinats, l'inspector Jesús Rul, ha corroborat que els instituts van acabar tenint un "ús social" durant el 9-N i que per això entrava dins de la legalitat que els poguessin cedir per a una votació. Aquest inspector ha assegurat que el seu superior els va donar ordres d'"abstenir-se" de donar consell als directors dels instituts durant una reunió amb altres membres del gremi el 21 d'octubre. Güell ha indicat al tribunal que els directors dels centres no són "responsabilitat" del cos d'inspecció i que per tant, assessorar-los està "fora de l'àmbit de les nostres competències".

Neguen pressions per entregar les claus dels centres

L'exdirectora d'Ensenyament de Barcelona, Montserrat Llobet –ara directora general de secundària– ha negat haver pressionat cap dels directors d'institut de les seves comarques perquè entreguessin les claus per a la votació del 9-N. Ha reconegut que en una reunió del 21 d'octubre amb els responsables del centre "es va indicar" la conveniència de fer-ho. No ha sabut precisar, però, quin dels assistents va manifestar-ho.

Una de les directores d'institut que depenia d'aquesta responsable del Govern, la directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona, també ha negat sentir-se "pressionada" en cap moment: "Això hauria estat que ens obliguessin a donar les claus i no va ser així", ha assegurat al tribunal. La directora ha reconegut que no li van firmar el rebut a canvi de la cessió de les claus, però ha dit que estava "absolutament tranquil·la", perquè les havia entregat a un voluntari que era una persona coneguda, tot i que no formava part del centre.

Per què es volia una ordre per escrit?

Un dels testimonis clau del segon dia del judici era Dolores Agenjo, la directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat, que es va negar a entregar les claus el 9-N. Agenjo –que va anar a la llista de Ciutadans a les eleccions espanyoles del 2015– ha repetit el que ja va declarar l'octubre del 2015, durant la fase prèvia del judici. És a dir, que els dies previs al 9-N –amb el procés participatiu suspès pel TC– va rebre diverses trucades del departament d'Ensenyament que la "van pressionar" perquè lliurés les claus del seu centre perquè acollís les urnes de la consulta.

La declaració d'Agenjo ha provocat una protesta formal de la defensa d'Irene Rigau –a càrrec de Jordi Pina– després que el president de la sala i del TSJC, Jesús María Barrientos, hagi impedit que se li pregunti a l'exdirectora de l'Institut si quan demanava una ordre per escrit de la Generalitat obligant-la a obrir el centre ho feia per poder enviar-la a la delegació del govern espanyol a Catalunya i a l’alta inspecció del ministeri d’Ensenyament. Agenjo havia explicat abans que havia estat en contacte amb les dues institucions.

Exigència de cessió sense ordre per escrit

El dubte sobre l'existència de pressions per entregar les claus dels centres l'ha sembrat el primer dels testimonis, l'inspector Josep Alsina, que va recomanar en un informe fet a iniciativa pròpia a dues directores d'institut que demanessin una "instrucció per escrit" al departament d'Ensenyament, abans de cedir les claus als voluntaris.

El dia 5 de novembre, aquest inspector va enviar un segon "requeriment formal" a les directores, informant-los que "no podien cedir l'institut per a aquesta activitat". L'inspector ha justificat l'enviament d'aquest escrit dient que una de les seves funcions és "vetllar per la legalitat als centres", però el seu cap, Francesc Güell, l'ha desacreditat, en indicar que s'havia "excedit" en les seves competències, perquè els directors dels centres no són "responsabilitat seva".

El material per al procés participatiu

Més enllà d'analitzar el paper de la comunitat educativa en l'obertura dels instituts, el judici ha analitzat aquest dimarts també si la Generalitat va dur a terme actuacions relacionades amb la compra o gestió del material necessari per fer el procés participatiu un cop el 4 de novembre el TC va dictar una interlocutòria per suspendre'l.

Durant la seva intervenció, l'exdirectora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i ara senadora pel Partit Demòcrata (PDECat), Elisabeth Abad, ha explicat que la comanda va ser tractada com la de qualsevol altre client, i que tot el material havia estat entregat i facturat el 30 d'octubre. Ha negat així que l'entrega del material s'hagués allargat fins al 7 de novembre –tres dies després que la Generalitat conegués la suspensió del procés participatiu per part del TC.

El funcionament de la web

A la tarda ha estat el torn del coordinador del procés participatiu del 9-N, Joan Cañada, que ha hagut de respondre a les preguntes del fiscal sobre la gestió de la pàgina web del procés participatiu. Durant més de 45 minuts, les preguntes de Sánchez Ulled han anat, un cop més, encaminades a aclarir si des del Govern es va seguir treballant en la consulta després de la segona suspensió per part del TC el 4 de novembre.

Com en el cas d'Elisabeht Abad amb el CIRE, Cañada ha explicat que tota la feina relacionada amb la web estava feta a finals d'octubre, pel que quan es va produir la interlocutòria del TC ja no hi havia res a fer. Segons ha explicat Cañada, a partir del 4 de novembre ell va seguir treballant en el departament de Governació però no en el procés participatiu perquè la seva feina "ja havia acabat". A més, ha apuntat que hagués estat impossible eliminar la web, ja que, per evitar possibles atacs informàtics, estava duplicada en centenars de servidors arreu del món.

Més enllà de la web, Cañada ha subratllat que l'encàrrec que ell va rebre quan va arribar a Governació no va ser continuar els treballs que ja s'havien fet per la consulta sinó preparar un procés participatiu absolutament diferent.

La preparació dels ordinadors, abans del 4-N

També l'interrogatori a l'exdirector gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) Jordi Escalé, el fiscal ha volgut saber quina va ser l'actitud del Govern entre els dies 4 i 9 de novembre. En aquest cas, Escalé ha subratllat que tots els ordinadors estaven equipats amb els programes necessaris abans del 4 de novembre.

Segons Escalé, quan va arribar la suspensió del TC l'únic que faltava era el programa relacionat amb la web de resultats. De fet, Escalé ha explicat que aquest aplicatiu pendent va ser el que va motivar la carta de T-Systems preguntant sobre en quin estat quedaven després de la decisió del TC els treballs que se'ls havien contractat.

Aquesta carta és un dels elements claus de l'acusació, ja que considera que la resposta del Govern comunicant que els treballs de T-Systems segueixen endavant prova que la Generalitat va seguir prenent decisions després de la suspensió. Segons ha explicat Escalè, ell va remetre els dubtes de l'empresa al conseller Felip Puig, tot i que la resposta definitiva la va signar el conseller Francesc Homs, acusat també pel 9-N -en el seu cas al Tribunal Suprem.

El contracte pel centre de premsa es va signar després de la suspensió

La fiscalia també ha dedicat una part de la jornada d'aquest dimarts a analitzar les actuacions que depenen del departament de Governació. Una d'elles es la instal·lació del centre internacional de premsa pel 9-N a la Fira de Barcelona. El responsable de l'empresa Focus ha reconegut, a preguntes de l'acusació popular, que formalment el contracte amb la Generalitat es va signar el dia 7 de novembre, quan ja s'havia produït la segona suspensió del procés participatiu per part del Constitucional. Això referma la tesi de la fiscalia que el Govern hauria continuat al capdavant del 9-N tot i la providència del tribunal de garanties.

A preguntes de la fiscalia, aquest testimoni també ha reconegut "que es va canviar la data del contracte" perquè enlloc del dia 7 de novembre hi aparegués el dia 3 de novembre. L'empresari ha justificat que es tracta "d'un procediment habitual" i que es va fer perquè les feines havien començat materialment el dia 3.

El Govern va autoritzar una empresa a continuar després de la suspensió

La fiscalia ha centrat també la seva atenció en els programes informàtics creats pel 9-N. Un dels coordinadors de l'empresa informàtica T-Systems, Bernat Rigau, ha reconegut que després de la suspensió del TC els responsables legals de la seva empresa van enviar una carta al Centre de Tecnologies de la Informació de la Generalitat que els havia contractat per saber "si podien continuar amb tots els encàrrecs" i que el dia 7 de novembre van rebre la resposta del Govern assegurant-los que "els treballs no estaven afectats i que podien continuar".

El testimoni ha assegurat que la majoria dels encàrrecs, és a dir de les aplicacions informàtiques dissenyades per a la consulta, s'havien entregat amb anterioritat al 4 de novembre, excepte el programa de recompte de resultats, "que es va entregar entre els dies 6 i 7 de novembre".

A l'inici de la jornada, el fiscal ha agraït al primer testimoni la seva puntualitat en l'arrencada del judici, després que ahir els tres processats arribessin a la vista amb més de mitja hora de retard sobre l'hora prevista. Mas, Ortega i Rigau no seuen al banc dels acusats, sinó en una taula situada un esglaó per sota de la dels seus advocats, dins l'estrada de la sala noble del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on es fa el judici.