Quan va començar l'enemistat entre Pablo Iglesias i Ada Colau?
La relació dels comuns i l'exlíder de Podem es degrada després d'anys d'equilibris
BarcelonaVuit anys separen l’abraçada que Pablo Iglesias i Ada Colau van fer-se en la carrera final de les generals del 2015 i l’article de l’exlíder de Podem aquest dimecres a l’ARA en què acusa l’exalcaldessa de tenir una "frustració autoritària". Iglesias va explotar contra Colau després que l’exalcaldessa avisés el partit lila que pot quedar-se sense els diners associats als resultats electorals si trenca l’acord amb Sumar, reobrint velles ferides en la relació entre els seus dos espais. Unes paraules que aquest dijous la dirigent dels comuns ha titllat de "sobreactuació" per tapar l'acord PSOE-Sumar.
Fa anys, però, que la relació entre els dos líders està marcada per les seves diferències personals i polítiques. La mateixa Colau ho explicava a Ada, la rebel·lió democràtica (Ara Llibres), del periodista Joan Serra: "Hi ha un cert estil d'en Pablo [Iglesias] i del nucli impulsor de Podem amb el qual no connectem. Em fan sentir més catalana que mai, sempre ho dic", afirmava aleshores. Hi veia, sobretot, una certa arrogància.
Ara Iglesias li torna el cop: l’acusa de posar-se un "barret de Napoleó" per retallar l'autonomia de Podem, que pugna per esgarrapar ministeris (en demanen tres) en el possible futur govern de coalició. No queda res de la sintonia que els dos líders exhibien tancats, per accident, a l’ascensor de l’Ajuntament de Barcelona, en una fotografia que va fer fortuna després que Iglesias la publiqués a Twitter.
Les primeres divergències es remunten pràcticament als inicis de la fundació de Podem i tenen a veure, en part, amb les diferències entre els projectes dels dos líders a partir del 2014. El mateix nom que Iglesias escull per al seu espai indigna Colau i el seu entorn, que hi veuen un intent de capitalitzar el crit de guerra de la PAH i dels moviments socials del 15-M. També el 2014, Colau declina l’oferta d’Iglesias per concórrer amb ell a les europees, cita que marca el boom de Podem i a partir de la qual s'especula amb un possible sorpasso al PSOE. La dirigent dels comuns aposta per quedar-se a Barcelona, amb la vista posada en l’alcaldia.
Tensions i equilibris el 2015
El desembarcament de Podem a Catalunya genera un nou focus de tensió davant les autonòmiques del 2015. Ada Colau acaba d'arribar a l'alcaldia i reivindica l'espai dels comuns davant del d'Iglesias, també des del grup municipal. Diverses fonts expliquen que a l'hora de definir el seu equip, Colau ja es va envoltar de la seva gent de màxima confiança barrant el pas de la cuina on es prenien les decisions a les persones que arribaven de l'àmbit de Podem.
Després que Colau es desmarqués de la campanya de Catalunya Sí que es Pot –on sumen forces ICV, EUiA i Podem–, els dos líders s'embarquen a la recerca d'un equilibri de forces. Iglesias necessita Colau, i Colau necessita Iglesias. Com a resultat, Podem cedeix i els comuns concorren a les generals conservant la seva marca, a la campanya on acabaran fent-se l'abraçada de la (presumpta) reconciliació.
Xavier Domènech, coordinador general dels comuns fins al 2018, n'és el cap de llista. Ho és per designació expressa de Colau, i guanya les eleccions a Catalunya contra tot pronòstic. Quan les tensions entre Colau i Iglesias continuen, acaba alçant-se com a mediador, no sense sortir-ne indemne. Una font ho retrata així: "Feia de pont. I els ponts són els primers que cauen quan hi ha moviments tectònics".
Les tensions se suavitzen amb l'arribada de Podem al govern espanyol el 2019. Altres fonts consultades per l'ARA ho atribueixen a l'interès de Colau de fer pinya amb Iglesias en un moment en què veien en ell un actiu polític de qui treure profit a Catalunya. Això canvia, però, quan l'exvicepresident del govern espanyol abandona la direcció de Podem i Yolanda Díaz comença a despuntar com a futura líder del que acabaria sent Sumar. Aleshores comença l'autèntic enfrontament obert entre els dos dirigents.
Per als comuns, la relació és dolenta
Ara els comuns refusen entrar en una picabaralla que creuen que l’exvicepresident del govern espanyol ha revifat per recuperar protagonisme polític. Hi ha malestar pels qualificatius que ha fet servir l’exlíder de Podem contra Colau. S’afegeixen, a més, als xocs públics d’Iglesias amb Díaz, després del veto a la ministra d'Igualtat en funcions, Irene Montero.
Fonts dels comuns expliquen que la relació amb Iglesias és dolenta des de fa temps; de fet, l'acusen de voler sustentar un partit, Podem, únicament pel seu interès personal, el d'Irene Montero i el de l'actual secretària general, Ione Belarra. Els comuns són, a més, una de les veus que més oposició expressen al fet que Podem pugui tenir carteres dins d'un possible govern de coalició.
Les discrepàncies ressonen amb força en un moment crític per a les relacions entre els dos socis, després que els de Ione Belarra es desmarquessin de la negociació entre el PSOE i Sumar. Aquest dimecres, però, Iglesias va assegurar en declaracions a RAC1 que els seus vots a la investidura "no estan en qüestió". Al mateix mitjà, Domènech va avisar davant d'Iglesias que, a la llarga, "no és sostenible" la dialèctica entre Podem i Sumar. "No es pot estar molt de temps així", va afegir.
Una "sobreactuació" per tapar l'acord de coalició
Aquest dijous, un dia després, Colau ha parlat també des dels microfons de RAC1 per lamentar els "atacs personals" d'Iglesias. A pare seu, formen part d'una "sobreactuació" per "tapar" l'acord PSOE-Sumar. "Em sap greu, amb tots els anys que hem compartit i sabent qui és l'adversari, que se sobreactuï", ha dit.
Colau ha assegurat que no vol "baixar al fang" en resposta a l'exlíder de Podem, però ha remarcat que la d'Iglesiasd no és "la manera de fer política" que ella comparteix. Ha revelat, a més, que després del seu article va rebre missatges de "solidaritat" de "molta gent de Podem".