El Govern ajorna les eleccions i les situa el 30 de maig

BarcelonaEl 14-F ja és el 30-M. El Govern i els partits catalans han acordat aquest divendres ajornar les eleccions al Parlament que s'havien de celebrar el diumenge 14 de febrer i situar-les el diumenge 30 de maig. L'argument que han esgrimit és que l'evolució actual de la pandèmia no és favorable i el més recomanable és posposar la cita a les urnes. L'ajornament genera un ampli consens amb una excepció: el PSC s'hi oposa. Els socialistes veuen en aquesta maniobra un intent d'allunyar l'horitzó electoral a Catalunya amb l'únic objectiu de restar força al cop d'efecte que havien generat canviant a última hora el seu candidat, Miquel Iceta, pel ministre Salvador Illa. El PSC està molest, però no ha aclarit si impugnaran davant la justícia el canvi de data.

La decisió s'ha pres en una reunió de la taula de partits que el Govern i els grups amb representació al Parlament van crear al desembre i que han anat reunint periòdicament per abordar la singularitat que presentaven aquests comicis: els primers a Catalunya en un context de pandèmia. L'executiu català, liderat per Pere Aragonès, ha acudit a la cita decidit a ajornar les eleccions però a l'expectativa de quin grau de batalla presentaria l'oposició. S'ha emportat crítiques i esgarrinxades, però un nivell de consens que hagués firmat fa cinc dies, quan el debat sobre l'ajornament ho va monopolitzar tot.

Aragonès ha sigut l'encarregat d'obrir la trobada. Segons testimonis presencials, al primer torn de paraula només ha explicat que la seva idea era ajornar els comicis fins al maig o el juny, però sense la data exacta. Tanmateix, la majoria de partits l'han pressionat per més precisió i, finalment, ha concretat que la idea era celebrar-les el 30 de maig. A la trobada també hi ha intervingut la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que epidemiològicament seria el més recomanable. Segons ella, faria menys fred, hi hauria menys contagis i un impacte de la vacunació "ja quantificable". Ha esmentat, però, que segueix havent-hi diverses incerteses sobre l'expansió del virus, com per exemple l'impacte de les noves soques que s'han detectat. A la tarda el Govern s'ha reunit per firmar el decret d'ajornament i donar més solemnitat a l'acte. Aragonès ha garantit que la decisió està "meditada i raonada". "L'empitjorament generalitzat" de la pandèmia ho justifica, ha resumit la portaveu, Meritxell Budó.

El rebuig del PSC

A la reunió de la taula de partits d'aquest divendres hi han anat representants de tots els grups amb representació al Parlament. El PSC ha sigut l'únic partit que s'ha oposat a l'ajornament fins al maig. La contraproposta socialista era posposar-les, sí, però només fins al 14 o el 21 de març. Els socialistes consideren que tot plegat s'ha ordit per frenar la seva bona dinàmica a les enquestes i donar marge per recuperar-se als partits que tenen els sondejos en contra. El líder del PSC, Miquel Iceta, no ha detallat si impugnaran l'ajornament, però sí que ha advertit que no toleraran que de cara als nous comicis el Govern permeti canviar les candidatures i les coalicions que ja s'havien tancat per al 14-F. "Una cosa és canviar la data de les eleccions i una altra canviar regles del joc", ha conclòs. Fonts del PSC asseguren que no decidiran res fins dilluns.

I és que, un cop l'ajornament dels comicis és ferm, ara només hi ha una cosa que podria engegar a rodar els plans del Govern: que algú impugni la decisió davant la justícia, ja que l'embolic legal i polític estaria servit. De fet, aquest dijous el govern espanyol ja va flirtejar amb aquesta idea. Aquest divendres, però, la decisió de la Moncloa ha sigut guardar silenci, informa Mariona Ferrer i Fornells. Fonts del govern espanyol assenyalen que no tenen res a traslladar en aquests moments i que qualsevol resposta és competència dels partits. Qui ja estudia la impugnació electoral és Vox, tot i que encara no té la decisió presa. "Si trobem una escletxa, ho impugnarem", ha proclamat aquest divendres mateix des de Barcelona el líder de l'extrema dreta, Santiago Abascal, informa Anna Mascaró. Si aquesta setmana ha sigut la de l'ajornament electoral, la que ve podria ser la de la impugnació, però encara és una incògnita. El cap de setmana serà de treva.

La resta de l'oposició no ha estalviat retrets al Govern per com ha gestionat la pandèmia, però ha acceptat de bon grat el canvi de data. Per a Ciutadans, el PP i els comuns, per exemple, és una injecció d'oxigen extra per intentar millorar les perspectives. Un dels més vehements a celebrar-ho ha sigut el candidat de Cs a les eleccions, Carlos Carrizosa: "Hem fet un servei a la societat, a la salut, a la integritat física i a la vida". Les crítiques s'han centrat en considerar que escollir el 30 de maig no estava prou fonamentat i llavors ha començat una subhasta. Els comuns volien el 16 de maig, el PDECat a l'abril i la CUP criteris "objectivables" del Govern de per què una i no una altra. "Ha sigut com una loteria i la grossa ha sigut el 30 de maig", deia Marc Castells a l'acabar la trobada. Els dos socis de Govern, JxCat i ERC, aquesta vegada han sortit a defensar la decisió sense gaires diferències. En clau electoral la decisió té incerteses, però permet als dos socis intentar aconseguir millors resultats en la lluita contra el virus.

Un fet inèdit

Prendre la decisió avui era inajornable. A partir de la setmana que ve s'havia de posar en marxa el gruix de la maquinària electoral en la seva vessant més delicada: la de gratar-se la butxaca. La Generalitat havia d'avançar tres milions d'euros als partits per despesa de campanya i s'havia de gastar 5,2 milions més en enviar les butlletes de tots els partits a totes les llars dels catalans. Si s'anul·laven les eleccions, havia de ser abans de tot això.

El Procés havia sigut fins ara el motor de grans fets inèdits en la política catalana. Des d'avui, però, la pandèmia també se'n pot apuntar un: l'ajornament d'unes eleccions per primera vegada a Catalunya. El 14-F ja és el 30-M, amb permís que tot plegat no acabi als tribunals.