Les comunitats executaran la meitat dels projectes del fons europeu anticovid
Sánchez anuncia durant la conferència de presidents la creació de convenis marc entre administracions públiques
MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha garantit aquest dilluns a les comunitats autònomes que podran executar més de la meitat dels projectes del fons europeu anticovid. La presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha marcat una nova cita de la conferència de presidents, de nou telemàtica després de l'última, que es va celebrar a la Rioja i en la qual no va acudir el llavors president de la Generalitat Quim Torra. La reunió ha suposat l'estrena de Pere Aragonès com a president substitut en aquest tipus de trobades, en què en un discurs en anglès i castellà ha denunciat davant Von der Leyen que Torra ha estat inhabilitat per "haver demanat l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats". En aquest sentit, ha defensat la celebració d'un referèndum i ha assegurat que Catalunya és un país dins d'Espanya. El president manxec, Emiliano García-Page, li ha retret que parlés en anglès quan diu, al seu parer, que vol marxar d'Europa i ha aclarit a Von der Leyen que Espanya "són les 17 comunitats que conformen la nació".
Els anuncis de Sánchez durant la conferència han estat dos. En primer lloc, el que ja avançava aquest dilluns l'ARA: que el consell de ministres aprovarà demà dimarts l'avantprojecte de llei de pressupostos generals de l'Estat, que avançarà 27.000 milions d'euros dels fons europeus anticovid. I en segon lloc, davant dels dubtes de les comunitats sobre la gestió dels fons, Sánchez ha avançat que les comunitats podran executar més del 50% dels projectes. El govern espanyol ha apuntat que les comunitats tenen competències en matèries clau com ara habitatge o educació i que formen part dels eixos del pla de reformes. Per poder tirar endavant aquesta estimació, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias –que ha ofert una roda de premsa un cop ha acabat la reunió–, ha anunciat la creació de convenis marc entre administracions públiques.
En concret, per a la rehabilitació d'habitatges es reservaran 4.300 milions; a biodiversitat, 2.500, i a cures i igualtat d'oportunitats, 2.000. La modernització i la digitalització de les comunitats comptarà amb 600 milions. També s'impulsarà un Pla de Justícia 2030 per desplegar més de 5.000 oficines en pobles de tot Espanya perquè en una dècada la justícia sigui "més eficient i de més qualitat", segons fonts presents en la reunió.
Estan en joc els 140.000 milions d'euros destinats a Espanya en la lluita contra la crisi derivada del coronavirus. La meitat són a fons perdut i se'ls disputen les comunitats amb el govern espanyol. L'altra meitat són en concepte de crèdits. Sánchez ha aclarit en aquest sentit que Espanya té intenció de disposar de tots aquests diners, després que la ministra d'Economia, Nadia Calviño, apuntés la setmana passada que no tenien intenció de tocar el crèdit per no augmentar l'elevat deute espanyol.
L'estrena d'Aragonès
El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president ha reclamat el mateix que molts altres presidents autonòmics, com el basc Iñigo Urkullu: que el Govern pugui gestionar directament els fons. "S'ha d'acostar a la ciutadania la presa de decisions i l'execució", ha plantejat a la roda de premsa posterior a la trobada. Per a Aragonès, dels 140.000 milions d'euros que arribaran a Espanya, 31.700 haurien de ser per a Catalunya si se segueixen criteris objectius com "la dimensió econòmica i poblacional". Durant la reunió, Aragonès també ha reclamat a Sánchez "un pla de rescat" urgent per a l'economia més enllà dels fons europeus que arribaran de la Unió Europea. Segons el vicepresident català, és l'Estat qui ha de liderar aquest pla de rescat perquè és qui recapta la majoria d'impostos i, per tant, qui té més marge per fer-ho.
Batalla pels indicadors
Després del discurs de Sánchez i Von der Leyen, que ha assegurat que "Europa està amb Espanya", ha arribat el torn de la picabaralla entre presidents autonòmics per al repartiment dels fons. Cadascun ha exposat criteris diferents en funció de les seves característiques poblacionals. Si Aragonès demanava 31.700 milions, el president andalús, Juanma Moreno, ha demanat 23.000 milions a fons perdut (dels 72.000 milions). Al seu torn, tant el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, com la madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, han reclamat criteris "objectius i transparents". Però Feijóo ha demanat que es tingui en compte la despoblació i dispersió territorial, a més de la renda de cada comunitat, mentre que Ayuso ha demanat cenyir-se a la població i el nivell d'atur.