Comença la lluita pel quart espai independentista: Ponsatí fa el pas a l'espera de l'ANC i Orriols
Els politòlegs avisen que la proliferació de diferents partits independentistes perjudica les seves expectatives
BarcelonaHa començat la lluita per un possible quart espai independentista, més enllà d'ERC, Junts i la CUP. El tret de sortida ha estat aquesta setmana l'anunci de la proposta política Alhora per part de Clara Ponsatí i Jordi Graupera. Al seu projecte s'hi podria sumar la llista cívica de l'ANC, tot i que els socis de l'entitat encara voten si la volen tirar endavant en una consulta que s'acaba el 14 de març. I encara hi pot haver més candidatures que competeixin pel vot independentista, però des de l'extrema dreta: no ho han oficialitzat ni Aliança Catalana ni el Front Nacional de Catalunya –si bé aquest últim ja es va presentar en les eleccions catalanes del 14F i sosté que repetirà l'any que ve. Amb tot aquest panorama, què està en joc en la cursa independentista? Què vol Alhora?
En conversa amb l'ARA, Graupera sosté que Alhora és una organització política que es vol presentar a les eleccions perquè és "necessària". "La política catalana està en un atzucac que arrossega el país a una situació decadent i inoperant [...]. Calen organitzacions noves per canviar el país i dur-lo a la independència", afirma. La formació planteja "no defugir el conflicte, perquè el necessitem per accelerar la independència". Per això, és crític amb l'amnistia perquè "pacifica" i és "el que l'Estat pretén". D'altra banda, s'oposa a la gestió actual: "No existeix un mentrestant abans de fer la independència, sinó que cal fer la independència i governar bé, les dues coses alhora", afegeix.
El projecte polític ha exhaurit les entrades de l'acte de presentació d'Alhora, que es farà per Sant Jordi al Teatre Borràs amb una entrada de 12 euros. Graupera explica que no s'han coordinat amb l'ANC i esperen el resultat de la consulta interna sobre la llista cívica, un projecte que el filòsof i escriptor sempre ha rebutjat perquè creu que l'entitat s'ha de dedicar al carrer. "El problema és que els polítics són massa poc professionals, no el contrari", diu. A més, comenta que "l'ANC té una responsabilitat en el fracàs del Procés". Ara, a quins votants apel·la? Graupera sosté que volen "mostrar una proposta per al país, crear un espai". La seva aposta busca confrontar els altres partits de l'arena política: "No volem replegaments, ni rendicions, ni reculades ni innocentades", diu.
Conseqüències electorals
La possible aparició de diverses propostes en l'independentisme extraparlamentari obre moltes incògnites. El professor de ciència política de la UPF Toni Rodon creu que "hi ha espai" perquè alguna candidatura se'n surti. "Amb perspectiva històrica hi ha possibilitats", diu, i recorda que en el passat han entrat al Parlament partits com Solidaritat. Tot i això, adverteix que la fragmentació, sobretot entre l'ANC i l'organització de Graupera, podria "perjudicar les expectatives". Hi coincideix el catedràtic de ciència política de la UB, Joan Anton Mellón, que avisa que "en aquest espai es barallen per uns votants limitats" i que la divisió és un "error" per als seus interessos.
Rodon afegeix "un gran misteri": ¿què faran els 700.000 vots que va perdre l'independentisme en les eleccions del 23-J? Més de 200.000 es van abstenir, segons l'estudi elaborat pel politòleg. Tot i la incertesa, Mellón apunta que "el vot és cada vegada més conjuntural dins dels blocs" i que les tendències mostren que "el suport a la via unilateral és cada vegada menor", ja que les dades del CEO el situen al voltant del 10% de la població.
En tot cas, Rodon assevera que l'èxit d'aquests partits no només depèn dels vots perquè "també poden cercar una reacció als partits actuals" perquè canviïn de rumb. De totes maneres, a qui podrien restar més vots és precisament als partits independentistes: "Trauran poc, però seran pèrdues de vots [per a ERC, Junts i la CUP]", segons Mellón, mentre que el líder del PSC, Salvador Illa, està cada cop més consolidat "en primera posició". Rodon afegeix que "sobretot poden afectar Junts i la CUP", però també subratlla que els estudis evidencien que "l'electorat independentista està cansat de la divisió" i que una part dels ciutadans que podrien votar noves propostes "potser no ho acaben fent per això". En tot cas, alhora conclouen que els lideratges seran claus per a l'evolució d'aquests projectes.
