Comença el compte enrere per intentar investir un nou president abans del 26 de març (o per repetir eleccions el 21 de juliol)

BarcelonaSalvador Illa diu que es presentarà a la investidura com a guanyador (en vots) de les eleccions, però qui té més opcions d'aconseguir la majoria a la cambra és Pere Aragonès. Tots dos hauran d'intentar convèncer el pròxim president o presidenta del Parlament, que es triarà com a màxim el 12 de març. Després de les eleccions s'ha obert un període de 20 dies hàbils per convocar la sessió constitutiva de la tretzena legislatura. Serà Aragonès qui la convocarà, com a màxim representant de l'actual Govern en funcions. Si s'esgota el termini, doncs, el dia 12, Ernest Maragall, amb 78 anys, tornaria a presidir la mesa d'edat –ha revalidat el seu escó per Barcelona– i pilotaria el procés d'elecció del nou president de la cambra. Aquesta és, de fet, la primera negociació que hauran d'abordar els partits. Fins ara, l'acord entre JxCat i ERC fixava que presidia el Parlament un diputat del partit que no presidia la Generalitat, però encara tot està molt verd. Si es posen d'acord aquestes dues formacions i, davant la inexistència d'una majoria alternativa, es repartirien segur la presidència i la vicepresidència primera.

Un cop triada la mesa del Parlament (president, dos vicepresidents i quatre vocals), s'obrirà un altre període de deu dies hàbils per celebrar la primera sessió del debat d'investidura. És a dir, si la cambra es constitueix el 12 de març, la data límit seria el divendres 26 d'aquell mateix mes. Ara bé, en un dels últims informes dels lletrats del Parlament ja es deixava un marge extra en mans del president de la cambra per poder, per exemple, fer coincidir en diumenge una hipotètica repetició de les eleccions. Si es valorés que aquesta possibilitat és factible, en lloc del 26 el debat d'investidura s'hauria de convocar per al dilluns 29 de març.

En cas que el candidat superés la investidura a la primera votació (27 o 30 de març) o a la segona, quaranta-vuit hores després, seria nomenat president de la Generalitat pel rei Felip VI i prendria possessió del càrrec en un màxim de cinc dies. Per tant, a l'abril hi hauria nou president. Però a Catalunya estem acostumats que les coses no siguin tan fàcils. Si el candidat perd la primera votació del debat d'investidura, començaria el compte enrere de dos mesos fins a la dissolució automàtica de la cambra si abans no hi ha un acord per investir algun candidat. Una situació de bloqueig que alguns partits ja han apuntat durant la campanya electoral. El 27 o 30 de maig acabaria el termini i el Parlament es dissoldria automàticament i apuntaria a unes eleccions que arribarien el 21 o, si es prefereixen en diumenge, el 24 de juliol.