Comença la batalla dels pressupostos

MadridDel profund diccionari d’eslògans elaborat pel nucli de la Moncloa, la setmana passada va predominar el de “pressupostos progressistes de país”. Pedro Sánchez va esmentar aquest terme unes quantes vegades durant les seves intervencions de dimarts al Senat i dimecres al Congrés, en el marc de la seva aposta per aconseguir un “suport ampli” als comptes que pugui compatibilitzar el vot afirmatiu d’Esquerra i de Cs. L’intercanvi de vetos probablement ho impedirà, però la banda socialista del govern espanyol no hi renuncia, tot i haver fet un moviment d’aproximació als republicans, tal com volia Unides Podem, que es va produir en paral·lel a haver situat “progressistes” com a primer adjectiu del lema.

Abans eren els de “reconstrucció”, una paraula més global que podia incloure-hi fins i tot el PP -així va ser a la comissió que es va crear al Congrés-, però és un escenari gairebé descartat. De tota manera, cap d’aquests qualificatius concreta l’orientació que tindran els números, a diferència de Pablo Iglesias, que demana que siguin “expansius”. Per la seva banda, Cs i ERC utilitzen el seu propi vocabulari. Així com Inés Arrimadas parla de pressupostos “d’emergència nacional” per legitimar el seu suport a un executiu integrat per Podem, però avisa que han de ser “moderats i pragmàtics”, el portaveu republicà, Gabriel Rufián, és més clàssic i reitera la necessitat d’aprovar uns comptes “d’esquerres”. El lèxic no és irrellevant perquè pot servir, a nivell de relat, per justificar haver-los aprovat amb els uns o amb els altres, però el més important serà el contingut, que anirà condicionat als aliats que finalment hi donin els seus vots i, naturalment, també al context de crisi pel coronavirus.

Política fiscal

El camp de batalla de Podem que es posposa per a temps millors

El dels impostos és el debat que centra tots els titulars, a falta de concreció sobre el que ja estan començant a negociar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el secretari d’economia de Podem, Nacho Álvarez. La dreta fa bandera de la baixada d’impostos i Cs ja ha deixat clar que no avalarà la pujada fiscal que prometien els socis de govern al programa electoral. Però tampoc la vol tirar endavant el PSOE, que prioritza la recuperació de l’economia sense pressionar més les famílies i les empreses.

L’impost de les grans fortunes ja en va quedar fora després de la discussió política entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de cara a les conclusions de la comissió de reconstrucció del Congrés, en què el PSOE i Podem van presentar un document deliberadament genèric en relació amb la política fiscal. Ni rastre del 15% de tributació mínima d’impost de societats per a les grans empreses ni de l’augment de l’IRPF a les rendes de més de 130.000 euros anuals -dos punts- i de 300.000 euros -quatre punts més- que prometia la coalició. Formacions com ERC, EH Bildu i Més País van alçar la veu davant la inconcreció en aquest sentit del PSOE i de Podem a la comissió de reconstrucció.

De fet, les conclusions de reactivació econòmica es van aprovar per la mínima a la cambra baixa i gràcies al suport de Cs. Si Sánchez es manté en aquesta línia pot trobar Arrimadas, com també en un pla de lluita contra el frau fiscal. Caldrà veure si la fiscalitat verda també es posposa, tot i que la transició ecològica és una de les grans potes de la coalició.

Àmbit laboral

Derogació de la reforma laboral aparcada i ajudes als autònoms

La promesa de derogar la reforma laboral, que Podem vol que sigui completa i el PSOE només dels “aspectes més lesius”, és una altra de les qüestions de més tensió entre les formacions del Congrés. Les ministres més ortodoxes, com la d’Economia, Nadia Calviño, i la d’Hisenda, María Jesús Montero, tiren la pilota endavant i el PSOE es va desdir en qüestió d’hores d’un acord firmat amb Bildu per a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma.

L’agenda de l’àmbit laboral la centren l’allargament dels ERTO, la llei del teletreball i les ajudes als autònoms, un sector del qual fa bandera Cs. Però la situació ha fet que a dreta i esquerra s’hagi coincidit que els treballadors per compte propi han sigut uns dels principals perjudicats de la crisi del covid-19. El PSOE i Podem preveien al seu acord equiparar drets de treballadors per compte aliè i autònoms, així com establir per a aquests últims un sistema de cotització depenent dels ingressos reals.

Habitatge

Més lloguer assequible i sostre al preu en zones tensionades

Podem també reivindica el lloguer assequible i al programa de coalició es va acordar invertir en aquest tipus de promocions. El coronavirus també ha impactat en aquest àmbit i caldrà veure si l’executiu compleix la promesa de permetre a les comunitats i als ajuntaments posar sostre al preu del lloguer en zones prèviament declarades com a tensionades. Vinculat a això, la protecció al 100% de famílies amb pobresa energètica -que no se’ls pugui tallar els subministraments-és una promesa que pot aglutinar des d’ERC fins a Cs.

L’escola concertada

Reducció de taxes universitàries i escola gratuïta 0-3 anys

En el marc de la cogovernança que pregona Sánchez, l’executiu espanyol vol abordar a la conferència sectorial amb les comunitats autònomes la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys i la reducció de les taxes universitàries als nivells previs a l’anterior crisi econòmica, amb ajudes addicionals de l’Estat. Un punt de fricció important, que va impedir que les conclusions sobre polítiques socials s’aprovessin, va ser ignorar l’escola concertada, cosa que va propiciar el vot contrari del PP, Cs i JxCat.

Fons europeus

Sánchez vol orientar els comptes a les condicions dels fons de la UE

Les inversions a les comunitats són sempre un dels principals focus d’anàlisi dels pressupostos. Aquesta vegada la crisi ha comportat que s’hagin arbitrat transferències directes per a la recuperació -el govern estudia vehicular-ne per al món local a través dels comptes- i que els fons europeus reordenin prioritats. Uns recursos destinats a plans de digitalització de l’economia, transició ecològica i lluita contra el despoblament, uns aspectes cap on Sánchez també vol orientar els seus comptes. Però al capdamunt de la piràmide hi haurà el reforçament de la sanitat pública.