Comença el ball de la investidura
Sánchez amenaça amb eleccions i intenta mirar al centre tot i la consolidació dels blocs pels pactes locals
MadridLa pausa imposada per Pedro Sánchez en la negociació de la investidura després de les eleccions del 28-A quedarà interrompuda de manera abrupta aquesta setmana. D’una banda, perquè el president espanyol en funcions i líder del PSOE ja té l’encàrrec oficial de Felip VI d’intentar ser investit de nou, i això l’obliga a moure les fitxes que fins ara ha tingut aturades i fora del tauler. I, de l’altra, perquè la recta final de les negociacions per a la formació dels ajuntaments, que quedaran constituïts dissabte que ve, contribuirà a aclarir els blocs i a establir els nous equilibris de la política espanyola. Els partits comencen el ball de la negociació amb una guerra de nervis que passa per posar la millor carta sobre la taula i a la vista de tothom. Per al PSOE, la bala de plata és la possibilitat d’una repetició electoral. I aquest cap de setmana ja va amenaçar amb aquesta possibilitat el número dos del partit, José Luis Ábalos.
Demà, Sánchez es reunirà amb Pablo Iglesias, Pablo Casado i Albert Rivera per mirar de convence’ls que un govern en solitari del PSOE és l’única opció possible i per demanar-los que li facilitin la investidura. Ho farà amb aquesta amenaça sobre la taula, que atemoreix sobretot els líders dels dos partits de l’autoanomenada nova política. El prec ha vingut complementat per un viatge al centre del president espanyol, que des de la campanya electoral s’ha allunyat de qualsevol via d’entesa amb els independentistes i ha rebaixat les pretensions d’Unides Podem d’entrar a l’executiu. Però toparà amb la negativa dels dos líders de dretes, que negocien a contrarellotge com es reparteixen el poder territorial allà on suma el tripartit de Colón, a la vegada que competeixen per liderar l’oposició a Sánchez. Dues batalles incompatibles amb facilitar-li la investidura.
Casado i Rivera comencen a acostar posicions en la negociació. El punt de partida de màxims de Ciutadans, que passava per negar-se en rodó a reunir-se amb Vox per a la formació de governs locals i autonòmics, ja es va començar a esquerdar ahir amb una trobada informal entre el líder madrileny de la formació taronja, Ignacio Aguado, i la seva homòloga de la ultradreta, Rocío Monasterio, segons va publicar El Español. L’amenaça del PP, concretada divendres, d’entendre’s preferentment amb la ultradreta i aïllar els taronges allà on no els necessiten ha fet el seu efecte en la formació de Rivera, que comença a assumir que està obligada a acceptar la presència de Vox en les negociacions, tot i que els seus socis europeus i part dels membres de l’executiva arrufin el nas. Ahir Manuel Valls va mostrar un cop més la seva incomoditat i se’n va desmarcar.
Podem, a totes per la coalició
La clarificació dels blocs que arribarà previsiblement aquesta setmana deixarà, doncs, Sánchez davant l’evidència que l’única suma possible passa per una entesa amb Unides Podem. Però el partit d’Iglesias manté l’aposta per un govern de coalició, que el PSOE s’esforça en allunyar. Fonts de la formació lila explicaven aquest cap de setmana que estan disposats a dur l’exigència fins a les últimes conseqüències, encara que això impliqui una repetició electoral i conscients que els suposaria un correctiu electoral dur. Els comicis es convocarien dos mesos després de la investidura fallida, 54 dies més tard, cosa que els col·locaria a la tardor.
Però Sánchez no té pressa. El president espanyol ha après que la gestió dels temps, especialment quan es té una posició de força, dona avantatge competitiu respecte als seus contrincants i està disposat a resistir la guerra de nervis, conscient que té millors cartes. La formació de governs locals i autonòmics visibilitzarà l’entesa del seu partit amb Podem en diversos territoris, però en menys indrets que fins ara. A més, Iglesias no està en condicions d’amenaçar amb retirar-li el suport en aquests acords perquè, d’una banda, depenen del poder territorial del seu partit, sobre el qual no té un control ferri, i de l’altra perquè seria incoherent amb la seva voluntat d’entesa a escala estatal.
El paper de Cs en aquesta batalla també fa aflorar dubtes. Els perfils més socialdemòcrates de l’executiva taronja, com Luis Garicano, o el líder de Castella i Lleó, Francisco Igea, pressionen Rivera per arribar a pactes amb el PSOE que els permetin allunyar-se de Vox. Podrien donar-se a Múrcia o a l’Aragó, mentre que tant la Comunitat de Madrid com l’ajuntament de la capital espanyola estan descartats. Però això lesionaria la pugna per liderar l’oposició que manté el líder taronja, que de moment ha imposat que els primers compassos del ball de les negociacions territorials siguin només amb el PP.