Les "comandes": el penúltim intent perquè l'Estat pagui els deutes

BarcelonaMés enllà del conflicte polític, un dels grans problemes en la relació Generalitat-Estat ha sigut l'històric dèficit inversor del govern espanyol a Catalunya en matèria d'infraestructures. Ho constaten fins i tot els informes d'Hisenda: el 2021 només es va executar a Catalunya un 35% de la inversió estatal pressupostada, i en el primer semestre del 2022, un 16%. Per intentar revertir aquesta tendència, ERC i el PSOE han pactat en l'últim acord de pressupostos un nou sistema de "comandes" perquè la Generalitat tingui més pes a l'hora d'executar les inversions. Això suscita dues preguntes: Què ha fallat fins ara? I, sobretot, funcionarà aquest cop?

La primera pregunta té una resposta ràpida: els mecanismes per fer pagar a l'Estat que preveia l'Estatut han fracassat. El principal era la disposició addicional tercera, que fixava que durant set anys la inversió estatal s'havia d'equiparar al pes del PIB català en el global de l'Estat. Es va incomplir sistemàticament. De ben a prop ho va viure Albert Carreras, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i alt càrrec de la conselleria d'Economia entre 2011 i 2016. "Van pagar el 2010, que és quan tocava, però el 2011 la crisi de tresoreria és tan intensa que retallen per totes bandes", recorda. Per a ell l'incompliment estatal és una "decisió discrecionalíssima de l'Estat", tot i que fa distincions: "Quan no paguen, els socialistes ho fan amb mala consciència. El PP ho fa amb satisfacció". Sovint, s'ha parlat de la burocràcia de les grans obres com un dels motius de la desinversió, però l'argument no satisfà Josep Reyner, president de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya: "S'ha donat aquesta excusa, però sembla que només actua a Catalunya. [...] La sospita és la manca de voluntat política".

Rodalies i el Corredor Mediterrani han sigut dos dels grans damnificats pels incompliments. Ho defensa el professor d'economia de la Universitat de Barcelona Daniel Albalate. "S'han anunciat pluges d'inversions que no s'han fet i que ja eren anuncis previs que no s'havien executat", es lamenta. De fet, l'Estatut també preveia un mecanisme per controlar que l'Estat complís els seus compromisos, que era la Comissió Bilateral d'Infraestructures i que ha tingut un full de serveis magre: quatre reunions en 15 anys. L'última, el juny passat, no va passar d'un intercanvi de retrets entre governs, i la Generalitat va posar una xifra a l'incompliment estatal: 12.300 milions des del 2007. Uns números que l'Estat no reconeix.

Un pas endavant, però incert

I ara què? El sistema de "comandes" acordat entre ERC i el PSOE preveu que l'Estat transfereixi a la Generalitat els recursos –900 milions el 2023– i sigui aquesta qui executi. Per tant, si no es fa, no hi haurà marge per a la queixa. Per a Carreras pot ser un "petit pas endavant", per a Reyner s'ha de "jutjar positivament que et traspassin la responsabilitat" i per a Albalate un "canvi interessant", però cap dels tres experts fa volar coloms. Carreras apunta que ha d'existir la "lleialtat" de l'Estat per no només transferir els diners, sinó també tot l'expedient de l'obra –tramitacions, expropiacions, etc.– "No poden dir només: «Espavileu-vos»", remarca. Reyner apunta que, de nou, s'haurà de tornar a confiar en l'Estat perquè, segons la llei estatal, el sistema de comandes farà probablement que la Generalitat hagi d'avançar les inversions: "Ves executant i ja t'aniré passant els diners". "Si assessorés el conseller –diu Albalate– li diria que vagi amb compte amb el grau de bona fe dels gestors de l'Estat": la majoria d'inversions que preveu l'acord ERC-PSOE –N-II, AP-2 i AP-7, eix Pirinenc i xarxa ferroviària– són "plurianuals" i, per tant, estan garantides per al 2023. A partir de llavors caldrà estar atents a diversos factors, com per exemple "l'escenari macroeconòmic" i "si el PSOE continua governant".