Canvis al DNI, competències blindades i el català cooficial a Madrid: com és l'estat plurinacional de Podem?

MadridEl programa de Podem per al 20-D només incloïa sis vegades el concepte "plurinacionalitat". En la contraoferta al PSOE presentada dilluns per Pablo Iglesias hi apareix fins a 31 vegades, sense comptar l'índex. Què ha passat en els escassos tres mesos entre que es va presentar el programa per a les generals i ara? Primer, que Podem i En Comú Podem –que es van presentar com a partits independents a les generals– ara presenten una proposta conjunta –també sumen En Marea–.

La confluència catalana ha estat l'encarregada d'elaborar la proposta de plurinacionalitat. Després de la dimissió de Gemma Ubasart com a secretària general de Podem Catalunya i de la secretaria de Plurinacionalitat del partit morat, tant Xavier Domènech, líder d'En Comú Podem, com el diputat de Podem Raimundo Viejo han assumit aquesta tasca a l'espera que el partit tingui nou lideratge a Catalunya. Una figura que assumiria de nou la secretaria de Plurinacionalitat.

La segona raó del canvi, segons fonts del partit, és marcar diferències amb el PSOE, que ha reiterat per activa i per passiva el no al referèndum.

Anàlisi d'El Pati Descobert: "Podemos i la plurinacionalitat: federalisme o significant buit?"Iglesias ha decidit posar sobre la taula una contraoferta de màxims que per primera vegada desenvolupa com ha de ser l'estat plurinacional que van reivindicar durant la campanya. El 22 de gener el partit morat sorprenia els socialistes amb una oferta per formar un "govern del canvi" amb PSOE, Podem i IU en què la qüestió territorial s'hauria d'abordar amb un ministeri de la Plurinacionalitat que encapçalaria Xavier Domènech.

En la contraoferta de Podem al PSOE s'estableix per primera vegada quines serien les funcions d'aquest ministeri, així com també es desenvolupa per primer cop i al llarg de sis planes quina és l'aposta de Podem per "seduir" l'independentisme. La repassem.

Reconeixement constitucional

Modificar l'article 2 de la carta magna

Com garantir la plurinacionalitat de l'Estat? Doncs reconeixent-ho a la Constitució, de la mateixa manera que va fer Bolívia el 2009. Per a Podem, un dels principals problemes és que s'han "subordinat les nacions a la construcció d'un estat nació basat principalment en una única identitat". Per això proposa modificar l'article 2 de la Constitució, perquè es comprometi a reconèixer i respectar la realitat plurinacional i de comunitats polítiques que conformen Espanya. En aquest punt no defineix si les nacions històriques serien només Catalunya, Galícia i Euskadi. Podem Andalusia ja ha reivindicat els mateixos drets que els catalans.

Referèndum

Una convocatòria "imprescindible"

Un referèndum vinculant i previ a la reforma constitucional. És el que Podem considera "imprescindible" per solucionar el xoc Catalunya-Espanya. Apel·la a l'empara de l'article 92 de la Constitució per convocar-lo amb "garanties democràtiques, jurídiques i logístiques". La pregunta hauria de ser "única i clara" i tenir com a objectiu "fixar la posició de la ciutadania catalana sobre el futur polític de Catalunya". Es tracta de la primera vegada que el partit morat considera "imprescindible" en un document la convocatòria d'un referèndum.

El novembre del 2015 es va veure obligat a matisar a última hora el seu programa per incloure el terme 'referèndum'. Al programa marc de les autonòmiques no el va incloure i a l'assemblea fundacional de Vistalegre Pablo Iglesias va reivindicar el referèndum, però dins un procés constitucional a tot l'Estat. Llavors, fonts de la direcció asseguraven que no era possible fer una consulta vinculant si no es reformava la carta magna.

Blindatge competencial

Evitar les polítiques de recentralització i reforma del TC

L'Estat no podrà retirar competències autonòmiques sempre que els governs autonòmics no aprovin transferir-les, amb una majoria àmplia, a l'Estat. "Amb aquestes actuacions s'ha d'evitar el buidatge de competències i les polítiques de recentralització practicades els últims anys pel govern estatal", diu el document. També proposa la creació d'un Tribunal d'arbitratge competencial, així com una reforma del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional perquè les comunitats autònomes puguin participar en l'elecció dels seus membres.

Protecció de la riquesa lingüística

Que el català sigui cooficial a tot el conjunt de l'Estat

Que surtis de l'escola saben dir 'bon dia', 'hola' o 'gràcies' amb les quatre llengües cooficials de l'Estat. És una de les propostes de Podem per protegir la "riquesa cultural i lingüística de l'Estat", que proposa la revisió dels continguts educatius en les matèries d'història i socials perquè s'expliqui l'evolució de tots els territoris i que a totes les escoles s'ensenyi una altra llengua cooficial a més del castellà –una assignatura que seria voluntària per a l'alumne.

Però el partit morat va més enllà. També proposa que el castellà, el català, l'euskera i el gallec siguin cooficials a tot l'Estat i que es puguin utilitzar a totes les institucions i actes de l'administració central. És a dir, a l'hora d'emplenar documents o en dirigir-se a un jutjat. I que aquestes llengües també siguin presents als mitjans de comunicació, tant públics com privats.

Elements simbòlics

Un DNI amb "reconeixement de la plurinacionalitat"

El document inclou un punt poc concís: "Promoure elements simbòlics que facilitin el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat en documents oficials". Segons va explicar dilluns Xavier Domènech, es tractaria d'impulsar mesures com que tant als DNI com als passaports hi hagi "un reconeixement de les plurinacionalitats", així com també a les matrícules de cotxes o a les seleccions esportives. Es tracta d'una proposta arriscada, tenint en compte que els socialistes no reconeixen Catalunya com a nació.

Ministeri de Plurinacionalitat

Encarregat d'impulsar el referèndum

És la mare del ous. D'on surtin totes les iniciatives per impulsar un estat plurinacional. El ministeri de la Plurinacionalitat que proposa Podem ha de garantir no només la celebració d'un referèndum a Catalunya, sinó un "tracte igualitari" entre les diferents nacions, el "blindatge dels drets culturals i lingüístics", el "blindatge competencial" de les comunitats i la construcció, en definitiva, d'un nou model territorial. Concentraria totes les competències de l'antic ministeri d'Administracions Públiques i inclouria una secretaria d'estat de Plurinacionalitat i una secretaria d'estat de Municipalisme.

Un dels seus objectius estratègics seria crear un nou marc de cooperació entre l'Estat i les nacions que es concretés a través d'un Consell de Cooperació.

Nou model de finançament

Mantenir un criteri "d'equitat territorial"

Podem intenta combinar el cafè per a tothom amb el principi d'ordinalitat –qui aporta més, en té més– en la seva proposta, on no queda clar si Catalunya rebria tot el que aporta a l'Estat. Estableix, però, que "el finançament no podrà ser un obstacle per al desenvolupament del marc competencial propi". Que la Generalitat, per exemple, no pugui deixar de pagar les farmàcies o d'invertir en Sanitat o Educació, competències catalanes, per falta de diners de l'Estat.

Pel que fa les inversions, defensa un "model polièdric en xarxa que substitueixi el model centralitzat radial actual". És a dir, acabar amb el centralisme en les infraestructures, que tots els trens hagin de passar per Madrid.

Dissolució de les diputacions

Mantenir només les basques

És l'únic punt en què coincideix amb Ciutadans. Proposa suprimir totes les diputacions provincials perquè les considera "disfuncionals" i "deutores de la concepció centralista de l'Estat". Creu que s'haurien de traspassar les seves competències a les autonomies, a excepció d'Euskadi.

Reforma del Senat

Dirigir les relacions entre comunitats i govern espanyol

Ja no proposa suprimir-lo, sinó transformar-lo en una "verdadera cambra de representació territorial, com el Bundesrat". Tindria com a funcions debatre i aprovar lleis de l'Estat que afectin les autonomies, impulsar i dirigir la participació de les comunitats a la UE i participar en els pressupostos generals de l'Estat per fixar les partides que s'atribueixen als diferents territoris d'acord amb el sistema de finançament.

Circumscripcions autonòmiques

Que tots els diputats es presentin per Catalunya i no per demarcacions

Podem proposa des del seus inicis un sistema electoral. Que sigui proporcional: una persona, un vot. D'aquesta manera reclama la fi de les circumscripcions provincials i reivindica que siguin per autonomies. És a dir, un partit presentaria una llista per a tot Catalunya, i no per a Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida. La formació hauria d'organitzar el pes que dóna a l'origen dels diputats.