Collboni s'avança en una ajustada cursa per Barcelona

BarcelonaQueden uns cinc mesos per saber si Ada Colau repetirà per tercer mandat consecutiu com a alcaldessa, si hi haurà efecte Trias a la capital catalana o si Ernest Maragall es podrà treure el mal gust que li va deixar la victòria amarga d'ara fa quatre anys. Però el que de moment apunta l'enquesta que publiquem aquest cap de setmana a l'ARA és que qui parteix amb un lleuger avantatge a Barcelona és Jaume Collboni. El candidat del PSC no nota el desgast d'haver compartit govern municipal amb Colau i s'imposaria amb el 19,8% dels vots segons les estimacions. Són més de tres punts de marge els que disposa respecte als seus principals rivals, que instal·lats al voltant del 16% dels sufragis. Però la campanya serà llarga i l'avantatge és mínim. Els socialistes aconseguirien 9 regidors (amb una franja d'entre 7 i 11), superant Barcelona en Comú, JxCat i ERC, empatats a 8 (amb una franja d'entre 6 i 9).

Els números apunten que, com ara, no n'hi hauria prou amb un pacte a dos per garantir la governabilitat de la ciutat, sinó que caldria una tercera força que aportés estabilitat. Si no surt de les quatre formacions que es disputen la victòria –el marge d'error de l'enquesta no descarta l'opció d'un empat entre totes elles– s'hauria d'anar a buscar un soci més petit. En aquest escenari, la CUP es podria erigir en una alternativa: els cupaires tenen moltes opcions de tornar al consistori barceloní del qual van desaparèixer ara fa quatre anys. L'enquesta els pronostica tres regidors i més del 7% dels vots, que podrien arribar a cinc en la part alta de la forquilla (també es podrien quedar fora si no superessin la barrera del 5% dels sufragis). En conjunt, doncs, l'independentisme podria créixer fins a gairebé el 40% dels vots –es va quedar en el 36% en els últims comicis–, i 19 regidors, tot i que ja ha quedat sobradament demostrat que més força a les urnes no és sinònim de més col·laboració.

Més difícil ho tindria per jugar un paper decisiu el PP, que enguany no hauria de patir per tenir presència a l'Ajuntament (l'enquesta li atorga el 8% dels vots i 3 regidors amb una forquilla d'entre 2 i 5), i Vox, que es podria acabar quedant fora, precisament per l'auge dels populars, i que té una forquilla d'entre 0 i 3 amb 2 com a xifra més probable. Qui parteix amb poques opcions de tornar a seure als escons del saló de plens són els candidats de Ciutadans, ara ja sense Manel Valls com a esquer electoral. L'enquesta els atorga 0 regidors tot i que amb una forquilla de 0 a 3. Tant Vox com Cs se situen al voltant del límit del 5% dels vots. Qui no té pràcticament cap opció de trobar lloc al consistori és Eva Parera, actual regidora, que serà la cap de llista de Valents, un dels partits hereus d'aquella coalició entre Cs i Valls.

La victòria dels socialistes arribaria gràcies a un increment moderat en les seves estimacions de vot. El 2019, també amb Collboni de cap de llista, el PSC va aconseguir 8 regidors i un 18,4% dels vots. Creixent una mica més d'un punt acabaria guanyant 1 regidor, tot i que en podria arribar a guanyar 3 respecte a la situació actual en el millor dels seus escenaris. El més rellevant per a Collboni és que tant ERC com els comuns estarien avui en fase descendent, tot i que l'alcaldessa es manté en segona posició. Maragall i Colau van empatar a 10 –amb 5.000 vots més per al republicà– ara fa quatre anys i avui perdrien 2 regidors cadascun i al voltant de cinc punts en el percentatge de vot. Se n'aprofitaria Trias, que es troba en l'altre extrem. El candidat que tant de temps va fer esperar a Junts va dir que només es presentaria si tenia opcions de guanyar: l'enquesta li pronostica un creixement de tres regidors i de gairebé sis punts en el percentatge de vot.

D'ERC cap a Junts

D'on aconsegueix els vots l'exalcalde convergent? El seu perfil moderat contrasta amb el de bona part del seu partit –ell era, per exemple, partidari de seguir a la Generalitat– i atrauria una part rellevant dels votants d'ERC. Un 18% dels ciutadans que van votar els republicans ara fa quatre anys canviarien aquest cop per fer confiança a Junts. És, de fet, el transvasament més gran de vots que detecta l'enquesta. Esquerra és també el partit amb menys fidelitat de vot dels quatre grans –això explica en bona part la seva caiguda– i menys de la meitat dels seus votants del 2019 diuen ara que tornarien a votar-lo. La situació dels comuns no és gaire millor. Retenen poc més del 50% dels vots quan el PSC en reté el 65% i JxCat el 70%; esclar que aquestes dues formacions partien d'una situació més baixa.

ERC captaria un 6% dels que van votar els comuns ara fa quatre anys i els comuns un 4% dels que van votar ERC. Pel que fa a Junts no només faria botí amb els republicans, sinó que es podria emportar fins a l'11% dels votants cupaires del 2019 –això ja no ho explicaria probablement el pragmatisme del candidat–. I els cupaires retindrien el 70% dels seus votants i en guanyarien petites parts tant d'ERC com dels comuns i de Junts, suficients per tenir millors perspectives que en l'última ocasió.

Els partits ja estan en mode campanya i qualsevol decisió en els mesos vinents es passarà pel sedàs de la interpretació que en puguin fer els votants. Ja sigui un pressupost –Colau i Collboni n'acaben d'aprovar un amb ERC, que al seu torn negocia amb els comuns i el PSC per aprovar els de la Generalitat–, la connexió del tramvia o el foment de les superilles. Més del 20% dels barcelonins es mostra encara indecís i una part d'aquests probablement no es quedarà a casa el pròxim 28 de maig. Amb un escenari tan ajustat, els votants d'última hora –que la demoscòpia demostra que cada cop són més– acabaran decantant la balança.