Collbató atura l'ofensiva de Llanos de Luna als jutjats

Barcelona.La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, s'ha esforçat a combatre amb totes les eines possibles el procés sobiranista obert a Catalunya. Un dels flancs en què es mou la delegada és el judicial, ja que és on ha recorregut sovint decisions preses pels ajuntaments. És el cas d'un acord aprovat per àmplia majoria al consistori de Collbató (Baix Llobregat) que, entre altres qüestions, apostava per una declaració unilateral d'independència i per la creació de la Hisenda pròpia i un banc públic català. Aquest text va ser recorregut per Llanos de Luna i el jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona, segons la interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA, ha desestimat la queixa presentada per la delegació del govern.

Tota la decisió del jutge Federico Vidal es basa en la distinció que fa entre els actes administratius i els actes polítics. Els administratius, sosté el magistrat, tenen caràcter "executiu", mentre que els polítics "no alteren la legalitat vigent". Segons Vidal, la resolució adoptada per l'Ajuntament de Collbató -aleshores liderat per Ramon Ferrer (CiU)- entra dins la categoria d'acte polític i "no és una activitat susceptible d'impugnació" en base a la legislació vigent.

"L'enunciat d'una proposició contrària a la Constitució, però indubtablement emanada de la voluntat popular [el text es va tirar endavant gràcies a vuit vots a favor, dos en contra i una abstenció], constitueix un acte polític com a manifestació del dret de petició (atès que en realitat l'acord és una petició al Parlament de Catalunya) i en conseqüència és procedent declarar la no admissió del recurs", conclou la interlocutòria del jutge.

Dins del text, el magistrat assegura que la resolució de l'Ajuntament de Collbató "no té efectes jurídics concrets sobre els ciutadans i ni tan sols per al govern al qual es dirigeix". Per argumentar la seva decisió, Federico Vidal es basa en una interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) de l'any 2004 en què es determina que el debat polític és "absolutament lliure en el seu contingut" i que, per tant, és "lliure en les seves conclusions si aquestes es formalitzen en textos sense valor normatiu".

L'Ajuntament de Collbató ha rebut assessorament de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que ha vist com en els últims mesos han crescut notablement els casos en què la delegació del govern espanyol a Catalunya ha qüestionat judicialment decisions preses per diversos consistoris. Les estelades a les façanes, la sobirania fiscal i les declaracions a favor de convertir-se en municipi exclòs de la Constitució han proliferat i Llanos de Luna no ho ha volgut passar per alt.

Contra la insubmissió

En el cas de la sobirania fiscal, la qüestió s'ha elevat fins al ministeri de Justícia. Segons un text del subdirector general dels serveis contenciosos, Fernando Irurzun -al qual ha tingut accés aquest diari-, és "procedent" impugnar els acords a favor de la insubmissió fiscal -pagar els impostos a la Generalitat i no a l'Estat- per falta de competència" i per "contrariar" la normativa estatal. En això es basa Irurzun per recomanar que s'interposi un recurs contenciós administratiu contra els ajuntaments promotors de la sobirania fiscal.

L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch -president de l'ACM-, ha estat un dels que ha rebut aquest contenciós administratiu. Llanos de Luna també va denunciar el consistori de Vic per estar a favor de la insubmissió fiscal.