Colau recela de la limitació dels mandats dels alcaldes
Es queixa que no s’ha escoltat la veu dels municipis més grans per a la reforma local
BarcelonaAllargar els mandats dels alcaldes a 5 o 6 anys però limitar-los a dues o tres legislatures com a màxim en els municipis grans. Aquesta és una de les propostes de reforma del món local que més consens ha rebut per part de la majoria d’alcaldes catalans, però l’Ajuntament de Barcelona no ho veu clar i es queixa que no se’ls ha escoltat prou.
Després de presentar als alcaldes el document sobre la reforma municipal, impulsat pel departament de Governació -però elaborat per les quatre diputacions, les associacions de municipis i l’Ajuntament de Barcelona- i avançat per l’ARA, es va obrir un període d’aportacions i millores, que just ara ha acabat. L’Ajuntament d’Ada Colau ha presentat un escrit amb esmenes en què vol deixar clar que ells no es fan seves totes les propostes que apareixen en el document inicial, i posen distància en especial amb la durada dels mandats, la limitació del nombre de mandats i l’elecció directa dels alcaldes. Preguntat per l’ARA, fonts del consistori barceloní afirmen que “el document planteja diferents opcions que només volen incentivar el debat”, i asseguren que en aquest aspecte dels mandats l’Ajuntament “no s’ha posicionat ni a favor ni en contra”. Per aquest motiu afegeixen que quan aquest document heterogeni es converteixi en una proposta concreta hi diran la seva, i demanen “prudència”. Ara, un cop acabat el procés de recollida d’aportacions d’alcaldes, regidors i institucions, el comitè tècnic de Governació elaborarà un document final que arribarà a Parlament, on seguirà el debat, ara amb els partits polítics.
En les seves aportacions, l’Ajuntament també demana que la ciutat mantingui la singularitat que li atorga la Carta de Barcelona, i reclama un paper més polític de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que consideren que hauria de ser l’únic ens supramunicipal. De fet, en el document d’aportacions el consistori planteja les seves “reserves” sobre el rol de la Diputació -o Vegueria- de Barcelona que planteja el document inicial. Fonts de l’Ajuntament també han lamentat que els municipis grans no hagin sigut prou escoltats en tot aquest procés: “Creiem fonamental escoltar la veu o l’opinió dels municipis metropolitans en aquest debat, que fins ara no s’ha escoltat”. Malgrat aquesta opinió, cap representant del consistori barceloní va ser present a la trobada d’alcaldes de la zona de Barcelona que es va celebrar a Mataró el 18 de gener passat.
Quatre Àrees Metropolitanes
La patronal del Vallès Cecot també ha fet aportacions a la proposta, i planteja que hi hagi només dos nivells polítics a la Catalunya del futur, municipis i Generalitat, i que tots els ens intermedis siguin només organismes tècnics i de gestió, però no polítics. En aquest sentit, proposa la creació de quatre Àrees Metropolitanes que agruparien municipis amb una continuïtat urbana i que sumarien més de 400.000 habitants. Així, l’àrea de Barcelona només inclouria els municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat -ara també hi ha algun municipi del Vallès-; es crearia l’àrea del Vallès -Occidental i Oriental-; l’àrea del Camp -Baix i Alt Camp i Tarragonès-, i l’àrea del Maresme. En aquestes zones desapareixerien les comarques, i a la resta es mantindrien, però les que sumessin més de 100.000 habitants serien comarques amb alguna atribució d’àrea metropolitana i s’anomenarien comarques multipolars.