Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López comandaran Catalunya en Comú
Joan Mena continuarà com a portaveu de la formació i entraran a l'executiva David Cid i Gerardo Pisarello. Els membres del corrent anticapitalista dels comuns han dimitit dels òrgans
BarcelonaAda Colau, Jéssica Albiach i Candela López comandaran Catalunya en Comú en els pròxims mesos. Segons fonts consultades per l'ARA, totes tres seran a la llista per formar part de l'executiva que la direcció ha promogut de cara al procés de renovació d'òrgans que la formació ha iniciat aquesta setmana. De fet, els seus tres noms seran els que conformaran la coordinació general del partit i, per tant, els comuns continuaran tenint una coordinació col·lectiva formada per tres persones –els estatuts marquen que poden formar-ne part entre dues i quatre persones–. A la renovació dels òrgans no s'hi ha presentat cap altra llista que competeixi amb la configurada per la direcció.
Així, l'alcaldessa de Barcelona, lluny d'abandonar el lideratge de Catalunya en Comú -havia defensat no acumular càrrecs a nivell institucional i de partit- es consolida com a actiu principal i seguirà capitanejant la formació. Ho farà acompanyada de la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Castelldefels, Candela López (ICV), que ja era una de les coordinadores des de fa un any, i també de l'actual presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú - Podem, Jéssica Albiach, que substituirà el regidor de Vilafranca en Comú Ramon Arnabat. Albiach (provinent de Podem), de fet, és un perfil que, segons fonts consultades, el partit vol potenciar i un nom que serà, molt probablement, el que encapçali la candidatura dels comuns en unes pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. El partit, doncs, no desvincula el lideratge institucional del del partit.
Després de la renúncia de fa un any de Xavier Domènech com a coordinador nacional de Catalunya en Comú, la formació va designar dos coordinadors interins –Ramon Arnabat i Candela López– que han acompanyat Colau durant aquest últim any. Els comuns s'havien marcat els mesos de setembre i octubre per començar la renovació dels òrgans interns del partit després d'un any d'interinatge, però l'avançament electoral del 10 de novembre va fer que aquest procés es posposés fins a aquest mes de novembre. Fa un mes, els comuns ja van crear totes les assemblees territorials que tenen distribuïdes pel territori.
Joan Mena continuarà sent portaveu i Agnès Petit assumirà organització
El nucli de l'executiva dels comuns ha estat l'encarregat de promoure una candidatura que han intentat que sigui consensuada amb totes les sensibilitats de la formació. Així, hi ha hagut negociacions amb membres d'ICV, però també amb el corrent federalista dels comuns, que fa un any van presentar una candidatura pròpia a banda de la que capitanejaven Xavier Domènech i Ada Colau. Aquesta vegada, però, els federalistes han renunciat a presentar una llista a banda perquè han acceptat l'oferta de la formació de tenir quatre representants entre els trenta membres que formen part de la candidatura a l'executiva.
En la llista per formar part de l'executiva, segons ha pogut saber l'ARA, també hi seran membres d'ICV com David Cid –fins ara no en formava part i era la diputada Marta Ribas qui s'asseia a la comissió executiva–, la diputada electa al Congrés de Diputats Aina Vidal, i també els alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, i l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos. Agnès Petit, membre de Terrassa en Comú, assumirà la cartera d'organització dins la formació. A més, Joan Mena continuarà com a portaveu de Catalunya en Comú. De l'espai dels comuns, també hi seran el diputat electe i exregidor a l'Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello; l'actual portaveu de Catalunya en Comú - Podem al Parlament, Susanna Segovia, i, tot i que abandona la coordinació, el regidor de Vilafranca en Comú Ramon Arnabat.
Fa un any, la configuració dels òrgans interns va generar tensió entre les diferents sensibilitats de l'espai dels comuns. Xavier Domènech i Ada Colau van assumir la coordinació compartida de la formació –després que l'exdiputada dels comuns Elisenda Alamany renunciés a ser-hi– en una executiva en què el corrent federalista i l'anticapitalista van aconseguir deu cadires –sis i quatre, respectivament–. Els dos corrents van presentar candidatures pròpies i separades de la que van encapçalar Domènech i Colau.
Desbordem dimiteix dels òrgans
A diferència dels federalistes, Desbordem –el corrent anticapitalista dels comuns– va anunciar dissabte en un comunicat que renunciava a presentar una llista pròpia per formar part de l'executiva de Catalunya en Comú i que també descartava formar part de la candidatura que estava configurant la direcció. En un comunicat, aquest moviment va ser molt crític amb el funcionament dels òrgans del partit. D'aquesta manera, els anticapitalistes van defensar que participar-hi seria una manera de "blanquejar-los", i es negaven a ser-ne "còmplices".
Precisament, aquest dimecres, els membres que es van presentar en la candidatura de Desbordem i que formaven part de l'executiva (quatre en total) i del Consell Nacional fins ara han decidit dimitir. Segons ha pogut saber l'ARA, el detonant ha estat la manera com s'ha gestionat el posicionament dels comuns respecte el pacte de govern amb el PSOE a nivell estatal. De fet, han decidit comunicar la seva decisió un dia abans que comenci la consulta que ha promogut la direcció sobre el pacte de govern a l'Estat. Entre les persones que han plegat hi ha l'exdiputada al Congrés Sònia Farré. Fonts de la direcció, però, asseguren que aquesta dimissió no tindrà efectes perquè els òrgans no es reuniran més.
"La manca d'un debat en profunditat a Catalunya en Comú sobre l'acord de govern amb el PSOE ha precipitat les dimissions", asseguren les persones que han dimitit, que també denuncien "manca de de debat democràtic" sobre aquest i altres temes. Ara bé, segons la comunicació que han enviat a la direcció, Desbordem també diu que la decisió té a veure amb "l'allunyament constant de l'ideari" de Catalunya en Comú i també amb el funcionament dels òrgans interns. "Mai han tingut capacitat de presa de decisions, sobretot en temes claus, reservant-se aquesta sort a altres espais de les que algunes només en podem saber alguna cosa mitjançant la rumorologia", exposen en la carta.