Colau proposa als cònsols europeus una plataforma de diàleg amb el paraigua de la UE

BarcelonaL’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, proposa una plataforma de diàleg a diferents nivells institucionals sota el paraigua de la Unió Europea (UE). Colau ho va plantejar a la vintena de cònsols dels països europeus i als representants a la capital catalana de la Comissió Europea i del Parlament Europeu amb qui es va reunir ahir a la tarda a petició de l’Ajuntament. Entre els actors que podrien formar la plataforma, Colau proposa els consistoris de Barcelona i Madrid, a més de parlamentaris d’altres països. “Hem d’exercir amb responsabilitat l’impacte internacional que té Barcelona”, va dir Colau.

La primera proposta de l’alcaldessa va ser que la UE fes de mediadora en el conflicte, i ho va fer ja abans de l’1-O -després de les “detencions polítiques” del 20 de setembre-, però la institució europea només ho pot fer si les dues parts accepten aquesta mediació voluntàriament, i Espanya ja ha dit que no vol cap tutela. “No som Iugoslàvia”, va replicar dimecres l’eurodiputat del PP Esteban González Pons. Davant aquesta negativa, Ada Colau demana ara aquesta plataforma multinivell ( task force ) sota l’empara de la UE.

Aquesta eina de gestió de conflictes que proposa l’Ajuntament de Barcelona encara no s’ha fet servir en un conflicte similar al de Catalunya i Espanya, ja que sempre que la UE ha mirat d’intervenir en un conflicte territorial ha sigut entre dos estats, com entre Itàlia i Àustria pel Tirol, entre Espanya i el Regne Unit per Gibraltar i entre Xipre i Turquia.

El primer pas per aconseguir aquesta plataforma de diàleg, però, segons l’alcaldessa, és que s’aconsegueixi rebaixar la tensió actual. Per aquest motiu demana a Rajoy acabar amb la “semiintervenció de Catalunya” i a Puigdemont que abandoni la via unilateral.

“No poden obviar el que ha passat”

“L’1-O és un punt d’inflexió. Això ha deixat de ser una qüestió catalana o espanyola un cop es vulneren drets amb una actuació policial injustificada, i ja té dimensió internacional”, va afirmar Colau a la sortida de la reunió amb els diplomàtics residents a Barcelona.

Segons ha pogut saber l’ARA de fonts presents en la trobada diplomàtica d’ahir, el representant de la Comissió Europea, Ferran Tarradellas, i la portaveu de l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu, Maite Calvo, van dir a l’alcaldessa que no poden “obviar” el que va passar a Barcelona diumenge, i que la UE s’ha d’implicar per trobar solucions al conflicte català “encara que no hi hagi precedents”. Per això tant Calvo com Tarradellas es van comprometre a traslladar la plataforma de diàleg proposada per l’Ajuntament de Barcelona a les institucions que ells representen.

També van prendre la paraula els cònsols de Txèquia i Eslovàquia, que van posar el cas de la separació de Txecoslovàquia com a possible exemple a seguir -encara que és un cas poc comparable perquè eren una federació-. També va parlar el representant de Croàcia a Barcelona, que va explicar que els cònsols estan limitats per la Convenció de Viena del 1963 -que no permet als diplomàtics d’altres països intervenir en els afers interns d’altres estats-, però alhora va recordar que molts d’ells són cònsols honoraris, és a dir, són catalans. El cònsol croat n’és un -es diu Juli Bàrcenas-, i va explicar que, malgrat les limitacions diplomàtiques, el seu paper també és fer d’observadors i informar del que està passant a Catalunya, independentment del que pensin políticament.

L’“acarnissament” de la policia

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va aprofitar per felicitar els seus conciutadans perquè “no han caigut en cap provocació malgrat les càrregues policials injustificades”. “Les imatges són inacceptables des del punt de vista democràtic”, va afirmar. “No culpo els policies o els guàrdies civils perquè ells van rebre unes ordres que anaven més enllà del principi de proporcionalitat. Hem demanat quina instrucció van obeir i qui la va donar per provocar aquest acarnissament, però encara no ens han respost”, va concloure.