Quan s'acabarà la inhabilitació de Junqueras? I la de Turull?

Madrid"El dret és un magma inestable i la doctrina és canviant". Aquesta és la resposta que donen molts juristes quan se’ls pregunta com és possible que, d’un mateix text legal, se'n puguin fer interpretacions jurídiques tan dispars. El cas de la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i ERC per derogar la sedició i introduir canvis en el delicte de malversació és paradigmàtic. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat discrepen en aspectes clau a l’hora d’interpretar com afecta la causa del Procés. Vegem-ho.

Pablo Llarena

Desordres públics no, malversació atenuada tampoc

La tesi de Pablo Llarena és que el nou tipus de desordres públics agreujats que, segons el PSOE, substitueix la sedició, no és aplicable als responsables del Procés. Per què? Doncs bàsicament perquè considera que els fets del 2017 no encaixen en el delicte de desordres públics (ni amb la redacció de llavors ni amb la de després de la reforma) ni encara menys es pot aplicar un nou tipus penal que no existia aleshores. Per a Llarena, el delicte de desordres públics sancionava exclusivament els inductors o avalotadors que directament incitessin a alterar la pau pública amb actes de violència sobre les persones o sobre les coses, "cosa que no és predicable dels processats que, com s’ha dit, van desplegar i impulsar una estratègia de desobediència civil i una insurrecció institucional orientada a alterar l’ordre constitucional sense cap crida a la violència".

El magistrat tampoc considera que els fets del Procés encaixin en el nou delicte de malversació atenuada (sense ànim de lucre personal). Llarena afirma que "la jurisprudència sosté, des de fa més de mig segle, que el propòsit d’enriquiment no és l’únic possible per a la realització del tipus dels delictes d’apropiació. En particular el delicte de malversació és clar que no pot ser d’una altra manera, perquè el tipus penal no requereix l’enriquiment de l’autor sinó, en tot cas, la disminució il·lícita de cabals públics o béns assimilats a aquests". D’aquesta manera, Llarena ignora la distinció introduïda en el Codi Penal per reduir les penes dels condemnats per malversació en el cas que no hi hagi ànim de lucre personal o de tercers, tal com és el cas del Procés, on la malversació es basa en partides que es van fer servir per finançar el referèndum de l’1-O.

Fiscalia

Desordres públics sí, malversació atenuada no

Els fiscals de la causa de l’1-O consideren que la derogació de la sedició no despenalitza del tot els fets, com diu Llarena, i defensen l’aplicació del nou tipus de delicte de desordres públics agreujats en l’escrit presentat davant el Suprem de cara a la revisió de la condemna dels indultats: "Un delicte ja existent amb anterioritat sense el qual no s’haguessin pogut tipificar els fets de sedició". "Si no s’aplica el delicte de desordres públics, això significa que no va existir la sedició", assenyalen els fiscals per fer evident la contradicció, segons el seu parer, de Llarena. Per tant, la seva tesi és que els desordres públics es van subsumir en el seu dia en el delicte de sedició, però un cop desapareguda la sedició, aquest tipus torna a ser d’aplicació.

En el cas de la malversació, els fiscals sí que coincideixen amb el criteri de Llarena i no defensen en cap cas una rebaixa de penes. La seva lectura de la reforma és que, en aquest cas, no és d’aplicació perquè així ho marca la jurisprudència, on "l’ànim de lucre no només s’integra per l’obtenció d’un benefici econòmic propi per a l’autor o per a un tercer, sinó també per la consecució de qualsevol altre benefici, avantatge o satisfacció com passa quan, apropiant-se dels fons públics, aquests són destinats a fins delictius, cosa que no pot tenir encaix en el tipus atenuat o privilegiat de l’article 433 CP".

Advocacia de l’Estat

Desordres públics sí i malversació atenuada també

L’Advocacia de l’Estat discrepa de Llarena i s’alinea amb la Fiscalia en la tesi que el nou delicte de desordres públics agreujats sí que és aplicable en el cas del Procés. En el seu escrit sobre el cas d’Oriol Junqueras afirma: "Són fets provats que van motivar la seva condemna els relatius a la seva decisiva participació perquè es produïssin, tant el dia 20 de setembre com l’1 d’octubre, tots dos del 2017, actes multitudinaris on es va fer servir la intimidació i la violència en alguns casos, així com l’ocupació de locals i instal·lacions públiques impedint-ne el normal funcionament i produint una alteració d'aquest, cosa que satisfaria els elements típics de la conducta tipificada en l’article 557.2 CP". L’Advocacia de l’Estat considera que els fets són subsumibles en aquest nou delicte i que, per tant, correspon rebaixar les penes per inhabilitació en aplicació del principi que s’ha d’aplicar sempre la pena que més beneficiï el reu.

És en la malversació on l’Advocacia de l’Estat es desmarca tant del jutge instructor com de la Fiscalia i defensa que s’ha d’aplicar la reforma pactada pel PSOE i ERC. Considera que els fets provats de la sentència es refereixen a la modalitat d’administració deslleial i no pas a l'apropiació indeguda i apunten al nou article 433 del Codi Penal: "L'autoritat o funcionari que doni al patrimoni públic una aplicació diferent d'aquella per a la qual estigués destinat, incorrerà en penes de presó d'un a quatre anys i inhabilitació especial de dos a sis anys si resultés un dany o entorpiment greu del servei".

Al capdavall, la darrera la paraula sobre la revisió de les penes la tindrà una sola persona: el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena.