De los Cobos, militant del PP i jutge "imparcial"

MadridDeixar per escrit que "l'única ideologia capaç de seguir produint malsons és el nacionalisme" no afecta la imparcialitat d'un magistrat del Tribunal Constitucional (TC), ni tan sols quan aborda decisions adoptades per polítics nacionalistes. Tampoc influirà haver reflectit que aquesta decisió, com qualsevol de tipus polític a Catalunya, porta implícites "una o diverses manifestacions d'onanisme". Són les conclusions a què ha arribat el TC per rebutjar la recusació plantejada per Govern i Parlament contra el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, militant del PP entre el 2008 i el 2011, i autor de Parva memòria , el llibre d'aforismes al qual pertanyen els dos anteriors.

Per als nou jutges que van votar en contra de l'admissió a tràmit de la seva recusació, pagar la quota de militant d'un partit polític potser impedeix ser neutral, però no afecta la imparcialitat. La ponent de la interlocutòria, Adela Asua -nomenada a proposta del PSOE-, considera l'afiliació política una de "les diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cada un dels magistrats i que conformen la seva trajectòria". Negar-los la possibilitat d'afiliació, afegeix, suposaria exigir un "aïllament social i polític gairebé impossible".

"Llibertat d'expressió"

Els aforismes sobre Catalunya i els catalans són, segons el TC, "llibertat d'expressió", i aquest concepte i la imparcialitat se situen en dos plans diferents. "Quan un català està satisfet ho expressa dient que a ell ja li va bé", va escriure Pérez de los Cobos al seu llibre. I la Generalitat i al Parlament "s'han limitat a deduir que frases així suposen una animadversió contra els catalans, un menyspreu a Catalunya o una aversió cap al nacionalisme català", sense aportar una "argumentació específica" que permeti concloure que es tracta d'"alguna cosa més que un posicionament ideològic", al·lega el TC.

La llei orgànica que regula els magistrats del Constitucional els permet militar en partits polítics, sempre que no exerceixin càrrecs de direcció. En la seva interlocutòria, el tribunal recorda que aquesta és la situació també a Itàlia, França, Portugal i Alemanya, i que fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va tombar un recurs finlandès per un cas similar.

En el terreny diferenciador de legalitat i estètica entra l'únic magistrat que ha contradit la posició de la majoria, Luis Ignacio Ortega, que assegura en el seu vot particular que "les aparences són molt importants, ja que està en joc la confiança que els tribunals han d'imprimir en els ciutadans". A més, Ortega creu que les obligacions que estableix la militància al PP i que estan recollides en les seves actuacions són incompatibles amb la "plena independència" que requereix ser un membre del Tribunal Constitucional. Entre aquests mandats dels estatuts del PP hi apareix el de "difondre els principis ideològics i el projecte polític del PP".