De los Cobos calla sobre la Kitchen al Congrés i es defensa del seu paper l'1-O

MadridCom a servidor públic, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos sempre s'ha volgut mostrar com una persona de llei, tot i que l'esquerra política el descrigui més aviat com una figura de les clavegueres de l'Estat. Una "llegenda negra" que l'acompanya, en paraules del diputat de Bildu Jon Iñarritu. El debat ha aflorat en la seva compareixença aquest dijous a la comissió d'investigació del cas Kitchen al Congrés, en la qual ha optat pel silenci absolut sobre la gestió dels fons reservats per espiar Luis Bárcenas i ha defensat el seu paper durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Habituat a desmentir qualsevol tesi sobre actuacions il·legals i guerres brutes, les seves respostes han originat moments de tensió amb els portaveus d'Unides Podem i especialment amb el d'ERC, Gabriel Rufián, que l'ha acusat de mentir i de no col·laborar amb la comissió d'investigació, fet que pot arribar a ser castigat judicialment.

"A aquestes altures ningú s'imaginarà que a mi se m'intimidarà citant un article del Codi Penal sobre el delicte de fals testimoni", ha replicat De los Cobos per alimentar la imatge de sentir-se intocable, tot i que després ho ha matisat subratllant que sempre diu la "veritat", tal com ha afirmat al llarg de la sessió. Però la diu sobre allò que coneix. I sobre la Kitchen, les clavegueres de l'Estat, les operacions Catalunya i les tortures [a Mikel Zabalza] no pot pronunciar-se perquè no li consta que hagin existit, encara que des del 2006 fins al 2018 hagi ostentat càrrecs de privilegi al ministeri de l'Interior, sota governs del PSOE i el PP.

Totes aquestes qüestions s'han arribat a abordar en la seva compareixença després de deixar clar des de l'inici que no respondria sobre la gestió dels fons reservats perquè és matèria classificada. "No puc respondre a aquesta pregunta" ha estat la fórmula utilitzada per guardar silenci. Se li atribueix la supervisió de l'ús d'aquests diners en el cas Kitchen, tot i que ell ho va negar en seu judicial quan va declarar com a testimoni. Tanmateix, si volen informació, ha proposat als portaveus que el cridin a la comissió de secrets oficials. "Estaré encantat de respondre", ha anotat De los Cobos, que ha aconseguit inquietar Rufián amb les seves evasives. "No em vacil·li, que això no és una caserna", li ha etzibat el portaveu republicà després d'un estira-i-arronsa que ha obligat la presidenta de la comissió a intervenir. Rufián se'n tenia una guardada per al final: "¿Com porta no haver descobert ni una sola urna el dia 1 d'Octubre?" De los Cobos ha rigut rere la mascareta.

El coordinador del dispositiu policial de l’1-O no ha entomat tant bé que la diputada cupaire Mireia Vehí l'acusés de ser considerat a Catalunya un “mercenari de l’Estat que no es mereix ni la vergonya” –ha demanat a la presidenta de la comissió que intervingués–, ni tampoc que la portaveu de JxCat, Míriam Nogueras, recordés la “violència desorbitada” dels agents de l’1-O i que la sentència absolutòria al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, desacredita la seva versió sobre els fets de la tardor del 2017. “Només recordo una qualificació directa cap a mi i és en la sentència del Tribunal Suprem que es refereix al meu testimoni com a «molt contundent»”, s'ha defensat, desafiant de nou els límits de la veritat. O potser, com en tot allò que fa referència a les clavegueres de l’Estat, del desconeixement.

La dreta utilitza De los Cobos per atacar Marlaska

La tensió que s'ha viscut durant els interrogatoris de les formacions d'esquerres ha estat directament proporcional a la connivència que les portaveus de la dreta espanyola han mostrat amb De los Cobos, fins al punt que Macarena Olona (Vox) s'hi ha dirigit en repetides ocasions com a "el meu coronel". La del PP, Ana Belén Vázquez, ha aprofitat la seva compareixença per atacar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska –precisament estava compareixent en una altra comissió aquesta tarda al Congrés–, arran del cessament del coronel com a cap de la comandància de Madrid l'any passat. Fins ara De los Cobos no s'havia pronunciat públicament sobre aquella destitució, vinculada a la investigació judicial al delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver permès la manifestació del 8-M del 2020 a les portes de l'estat d'alarma.

Els informes amb tendència incriminatòria de la unitat de policia judicial sobre els quals es va interessar la cúpula d'Interior ni tan sols els va conèixer De los Cobos, segons ha assegurat, perquè com a responsable orgànic no podia "immiscir-se" en la dependència judicial que tenien els seus investigadors. Aquell episodi va acabar amb la confiança que des de fa anys li havien dipositat tant governs del PP com del PSOE, conseqüència de la "neutralitat política" amb què sempre ha actuat, tal com ha assegurat.