La coalició catalana per a les europees troba pocs adeptes

BarcelonaLa imatge d'un elector triant la papereta d'una coalició CiU-ERC en les eleccions al Parlament Europeu el 25 de maig del 2014 és cada cop més improbable. La idea de bastir una candidatura catalanista va viure aquesta primavera un moment de certa efervescència, amb crides a la unitat des de diferents flancs. L'exconseller socialista Ernest Maragall i el sociòleg Salvador Cardús, entre altres personalitats, van donar suport al manifest Junts a Europa , partidari d'una llista unitària -fins i tot amb presència del PSC i ICV-EUiA- per fer pinya a l'Eurocambra en defensa d'un estat propi. El seu manifest ja ha rebut un miler i mig d'adhesions i el mateix conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'hi ha mostrat favorable. Però la proposta no aconsegueix vèncer les reticències de les cúpules dels partits que n'haurien de formar part.

Ara per ara, la més oberta a parlar-ne és Convergència, tot i els dubtes que genera en alguns sectors. El vicesecretari general del partit, Lluís Corominas, va afirmar ahir a l'agència Efe que la "prioritat" és configurar una candidatura unitària dels favorables al dret a decidir. També amb ICV i el PSC, que, malgrat que concorre amb el PSOE en les europees, Corominas creu que hi ha "fórmules" que fan possible la col·laboració. El partit que presideix Artur Mas creu que en tornar de vacances es combinaran diversos factors que estimularan el debat sobre la unitat del catalanisme, com els actes de l'Onze de Setembre i el probable cop de porta de Mariano Rajoy a l'oferta de diàleg de Mas per la consulta.

Virtuts de la coalició per CDC

A ulls convergents la candidatura conjunta tindria la virtut de reforçar l'aliança amb ERC i falcar l'estabilitat del Govern. Davant les últimes enquestes, que auguren un triomf dels republicans en unes eleccions al Parlament, a més, la coalició per a Europa permetria ajornar el duel electoral entre CiU i ERC, en què la federació hi tindria les de perdre. Fa uns mesos els sectors convergents disposats a destil·lar una llista de caràcter independentista al costat d'ERC i prescindint d'Unió es preparaven per presentar batalla, però els moviments van ser tallats de soca-rel des de les altes esferes. Mas no vol sentir parlar de ruptures a mig camí de la consulta.

Si alguna cosa té clara la direcció convergent és que no pot presentar-se per separat d'Unió. I a les files democristianes l'afany per anar amb ERC és zero. Segons les fonts democristianes consultades per aquest diari, teòricament seria factible posar-se d'acord en els punts programàtics referits a la defensa nacional, però en canvi resultaria "gairebé impossible" coincidir en el que fa referència al model econòmic i social, "i a Europa no només s'hi ha d'anar a parlar del dret a decidir". Fins i tot hi ha veus a Unió que desaconsellen la "tàctica de l'estruç", d'anar amb ERC per evitar que ja a les europees es visualitzi una derrota electoral de CiU. L'únic que provocaria això, en boca d'un dirigent democristià, seria "emmascarar els problemes i posposar els remeis".

Avançant-se a qualsevol altre moviment, Josep Antoni Duran i Lleida va viatjar a mitjans de juliol a Euskadi per reunir-se amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el seu número dos, Josu Erkoreka. L'objectiu: estrènyer llaços amb el PNB per repetir un cop més la coalició electoral a les europees. En les del 2009 la tradicional aliança nacionalista va donar com a fruit dos escons, un per a Ramon Tremosa (CDC) i l'altre per a Izaskun Bilbao (PNB). El democristià Salvador Sedó va acabar entrant al Parlament Europeu en una posterior ampliació d'escons. De cara al 2014 Sedó té el suport de la direcció d'Unió per repetir com a candidat. CDC, en canvi, encara ha de debatre si torna a presentar l'economista Ramon Tremosa o bé opta per un nom més orgànic del partit.

Escepticisme a ERC

Amb el seu intent de renovar l'entesa electoral amb el PNB, Duran pretenia allunyar la perspectiva d'una candidatura conjunta amb ERC. Però a jutjar per l'estat d'ànim a les files republicanes, no ha de patir pas. La cúpula del partit que lidera Oriol Junqueras ho veu com una opció remota. "Hi ha molt poques possibilitats", admet un dirigent consultat. ERC ja va proposar una coalició amb CiU i ICV-EUiA per a les europees del 2009 -llavors encara governava el tripartit- però ara no hi veu recorregut. Els ecosocialistes i també la CUP ja se n'han despenjat públicament, mentre que Unió no amaga el seu desgrat.

A més, la direcció republicana creu que part del seu electorat "difícilment votaria una llista amb CiU". Tot i ser companys de viatge en el camí cap a la consulta, perviuen les desavinences en matèria social. "No ho descartem per a més endavant si es fan eleccions plebiscitàries", afegeixen fonts republicanes.

De fet, ERC treballa des del juny amb l'escenari de repetir la coalició del 2009. Llavors va concórrer amb els bascos d'Aralar i EA i amb Junqueras al capdavant. Els últims contactes s'han encaminat a sumar-hi els valencians de Compromís, però algunes peces costen d'encaixar. Els nacionalistes valencians aspiren a un bon resultat en les pròximes autonòmiques, i els sectors menys sobiranistes temen que un front amb ERC els pugui perjudicar. Els mateixos sectors de Compromís encara van alarmar-se més en saber que Sortu té molts números d'unir-se a la coalició europea. L'esquerra abertzale, també en alça, reforça les perspectives d'èxit de la candidatura, que el 2009 va obtenir un escó, per a Junqueras. ERC compta amb el BNG i està pendent del PSM.

ICV-EUiA no vol acostar-se a CiU

En canvi, ICV-EUiA ja fa temps que va descartar una coalició catalanista. "No ens presentarem amb qui critiquem cada dia al Parlament", exposen fonts ecosocialistes, partidàries, però, de "defensar postures comunes sobre Catalunya", com ha fet Raül Romeva amb altres eurodiputats catalans. Romeva, per cert, no repetirà com a candidat. Al PSC, un front pel dret a decidir amb CiU i ERC causa més rebuig. La CUP voldria sumar forces amb l'esquerra abertzale, però no vol ficar-se a la mateixa llista que ERC, com li va suggerir Sortu. Fonts de la CUP veuen "molt difícil" fins i tot que s'acabin presentant a les europees.

L'escenari d'una gran coalició catalanista sembla a hores d'ara inviable, però encara podria esdevenir en els mesos vinents un nou focus de tensió entre CDC i Unió.