El CNI reconeix que va espiar Aragonès, Sànchez, Riera, Paluzie, Mauri i l’entorn de Puigdemont

BarcelonaLa ja exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va portar la setmana passada a la comissió de secrets oficials la llista dels 18 independentistes que va admetre haver espiat amb autorització judicial. La llista, que publica aquest dissabte La Vanguardia, inclou el president Pere Aragonès –durant la seva etapa com a vicepresident de la Generalitat–; el fins fa poc secretari general de JxCat, Jordi Sànchez; el diputat de la CUP Carles Riera; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i l'exvicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. L'òrgan, per tant, admet haver intervingut el telèfon de 18 dels 65 que ja havia publicat la investigació de Citizen Lab quan va destapar el cas d'espionatge. El CNI no es va atribuir els 47 espionatges restants i, de fet, podria haver investigat més persones de les 65 ja identificades per la investigació independent, perquè es va limitar a informar d'aquests noms ja fets públics, evitant que en transcendissin més.

Entre els investigats també hi ha Jordi Bosch de Borja, membre de la junta d'Òmnium; Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont; Joan Matamala, amic de l'expresident; Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Waterloo; Xavier Vendrell, empresari i exconseller d'ERC; Elsa Artadi, vicepresidenta i líder de JxCat a Barcelona fins que va deixar la política la setmana passada; el diputat de JxCat Albert Batet; el president i el secretari general adjunt del PDECat, David Bonvehí i Marc Solsona; el director de l'estructura tècnica de la Casa de la República, Sergi Miquel Gutiérrez; i Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives, empresaris. D'altra banda, Esteban va descartar haver tingut res a veure amb els atacs als mòbils del president espanyol, Pedro Sánchez, i de tres ministres.

Segons recull el diari, la llista de 18 investigats va ser sol·licitada pel CNI al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, que tutela les seves actuacions i la va aprovar. L'organisme va informar la comissió de secrets oficials que en quatre de les 18 intervencions no van aconseguir infectar els objectius. L'argument per espiar l'independentisme era eminentment protegir el prestigi d'Espanya. També, assegura el diari, investigar moviments com el Tsunami Democràtic i els CDR. De fet, el CNI considerava Aragonès un "coordinador" dels CDR. A més, els serveis d'intel·ligència espanyols volien establir la xarxa de relacions entre els diferents sectors de l'independentisme, fent especial èmfasi en aquelles figures que tenien més contacte amb Puigdemont. És el cas dels dirigents del PDECat i també d'Artadi, a qui es descriu com "l'enllaç" de l'expresident, així com el de Boye, únic advocat de la llista del CNI.

D'altra banda, a Vendrell se l'investiga pel paper de nexe entre Brussel·les i ERC, i també perquè està imputat en una causa sobre el suport financer de l'exili belga. I Josep Lluís Alay, amic de Puigdemont, és vinculat a un suposat intent de l'independentisme d'aconseguir suport polític de Rússia.