El CNI protegia Joan Carles I i Cospedal feia els ulls grossos

Nous àudios de Villarejo publicats a 'El País' revelen que l'exnúmero 2 del PP sabia el 2017 que l'emèrit tenia diners a l'estranger

Joan Carles I, en la seva arribada a la Zarzuela provinent de Sanxenxo
25/05/2022
3 min

MadridExplicava l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Alberto Saiz en una entrevista el novembre passat al programa Salvados que el rei és la persona més protegida pels serveis secrets espanyols. Ell mateix es va permetre aconsellar-li que s’allunyés de Corinna Larsen i el seu successor, Félix Sanz Roldán, va arribar a encobrir la fortuna que Joan Carles I tenia a l’estranger. Segons l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, l’emèrit i Sanz Roldán fins i tot compartien comptes a Suïssa, tal com revelen els últims àudios publicats aquest dimecres a El País.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Jo tinc els comptes que té el cap del CNI a mitges amb el rei a l’estranger, que barregen fons reservats amb comissions i tal per muntar un poti-poti”, trasllada Villarejo a Ignacio Peláez, advocat de diversos investigats en el cas Gürtel, el març de 2016. L’excomissari es refereix a uns diners vinculats a Soleado, que era la denominació amb què es coneixien diversos comptes a Suïssa d’empresaris i polítics vinculats a la trama corrupta. Eren fons que gestionava Arturo Fasana, que també gestionava el patrimoni de Joan Carles I al banc Mirabaud, enriquit pels 65 milions d’euros que va rebre de l’Aràbia Saudita. 

En la mateixa conversa, Villarejo assegura que ha obtingut la informació gràcies a Larsen, a qui anomena “l’estimada del rei”. “Em va nomenar com el seu advocat”, diu l’excomissari. Als mitjans de comunicació no va saltar la notícia que el fiscal suís Yves Bertossa investigava des del 2018 la fortuna oculta de l’emèrit fins al març de 2020. Però el govern espanyol ja ho sabia, com a mínim la secretària general del PP i ministra de Defensa en aquell moment, María Dolores de Cospedal. El setembre del 2017 manté una conversa amb Villarejo en la qual ell li explica que Sanz Roldán estava impedint que l’excomissari fes públiques les identitats de 4.000 catalans amb diners al mateix banc que els Pujol. La preocupació de l’exdirector del CNI, segons Villarejo, era que sortissin a la llum moviments de diners d’Andorra a comptes suïssos també gestionats per Fasana. El risc era que transcendís que l’emèrit tenia fons a Suïssa.  

“Es canvia tota la informació que hi havia sobre Catalunya, que seria definitiva ara [a les portes del referèndum] per protegir el famós compte Soleado”, explicava Villarejo en aquella conversa amb Cospedal. Diaris com Público ja havien publicat anys enrere aquesta suposada operació de Sanz Roldán, que fins i tot havia intimidat Larsen amb amenaces i seguiments. De fet, la causa oberta a Londres contra Joan Carles I és sobre assetjament a l'empresària alemanya a través d’agents del CNI. 

L’enfrontament amb Santamaría

Els nous àudios revelen, amb tot, que l’ex número 2 del PP n’estava al corrent. Tanmateix, Cospedal no expressa un excessiu interès sobre la fortuna de l’emèrit. “D’això d’Andorra, què en sap La Pequeñita?”, pregunta l’exsecretària general del PP a l’excomissari, sobre la seva companya de files i enemiga al govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va decidir situar el CNI sota la seva jerarquia. Les converses revelades aquest dimecres demostren la conxorxa entre Villarejo i Cospedal, que coincideixen en la necessitat que Sanz Roldán deixi de dirigir els serveis secrets. També constaten que tothom va fer els ulls grossos amb Joan Carles I.   

stats