CNI, amants i diners: la protecció secreta a Joan Carles

MadridQue el rei d'Espanya sigui la persona més protegida pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no és una qüestió únicament de seguretat. Les últimes revelacions en forma de fotografies i àudios sobre la relació que van mantenir Joan Carles I i la vedet Bárbara Rey posen de manifest que els serveis secrets de l'Estat, si ha calgut, també han dedicat recursos econòmics a encobrir la vida extramatrimonial de l'exmonarca. És impossible quantificar quants diners l'Estat ha hagut d'assumir per tapar escàndols, però els autors del llibre El jefe de los espías (Roca, 2021), basat en les notes de l'exdirector del Cesid –antic CNI– Emilio Alonso Manglano (1981-1995), publicaven diumenge passat al diari Abc que l'actriu va rebre més de 600 milions de pessetes (uns 3,5 milions d'euros) a canvi de no publicar material sobre la relació que havia mantingut amb Joan Carles.

Els últims anys havia estat Corinna Larsen l'examant de l'emèrit que havia fet anar de corcoll l'Estat. L'última, que se sàpiga. Però l'episodi de Bárbara Rey –era un secret del domini públic molt estès durant la dècada dels 90– ha reviscut ara que s'ha confirmat el xantatge que va exercir al rei. Segons l'esmentat llibre, el juliol del 1994 van arribar dues imatges a la Zarzuela d'una cita trampa que Rey havia preparat al monarca uns dies abans en una casa seva a Boadilla del Monte. Aleshores, l'administrador de la fortuna de Joan Carles, Manuel Prado y Colón de Carvajal, va entregar 25 milions de pessetes a la vedet a canvi del seu silenci. Tenia deutes derivats de la seva ludopatia, tal com ha explicat el seu fill els últims dies en intervencions televisives. L'any 1997 es va arribar a un acord per continuar enviant diners a l'actriu: 100 milions de pessetes d'entrada i 50 anuals durant deu anys que s'anirien pagant mensualment, perquè no se'ls gastés de cop i tornés a demanar-ne més. Segons el pacte inicial, les mensualitats les pagaria el Cesid, però anys després el primer director del CNI, Alberto Saiz, va assegurar que els agents dels serveis secrets rebien els diners de donants i els entregaven a Rey.

Una altra via per mantenir una font d'ingressos per a l'actriu va ser donar-li programes de televisió. El govern de Felipe González va maniobrar perquè fos contractada a RTVE durant la dècada dels 90 i després l'executiu de José María Aznar va fer el mateix amb Canal 9. Entre el 2000 i el 2005 va presentar un programa de cuina a la televisió pública valenciana i cap mitjà va explicar els motius de fons per por que la Zarzuela o el CNI el pogués acusar d'estar malmetent la imatge de la Corona, segons va explicar el periodista Francesc Arabí al seu llibre Ciudadano Zaplana (Foca, 2019).

El vol de tornada de Botswana

La sintonia amb els directors del CNI també és clau per entendre l'armadura de què va gaudir l'exmonarca. Tant Manglano com Félix Sanz Roldán, director del CNI entre el 2009 i el 2019, eren de la confiança de Joan Carles. Si el primer va haver de gestionar la crisi de Rey, a Sanz Roldán li va tocar la de Corinna Larsen. Els serveis secrets van mirar cap a una altra banda quan el llavors rei es va trencar el maluc mentre caçava elefants a Botswana acompanyat de l'empresària d'origen danès, i es va idear un pla per, d'entrada, ocultar els fets: Joan Carles va volar de tornada a Torrejón de Ardoz amb una identitat falsa –és delicte– per si es filtrava la llista de passatgers. El seu nom seria José García Gómez, nascut el 5 de gener del 1938, igual que l'emèrit, tal com va explicar El Confidencial l'abril del 2022. Els últims anys, arran de la publicació dels àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo, ha estat del domini públic que Sanz Roldán va visitar Corinna a Londres l'any 2012 per intentar apagar un nou incendi: es temia que l'examant desestabilitzés la Corona davant la reiterada petició de Joan Carles perquè li retornés els 65 milions d'euros que anys enrere li havia donat de manera irrevocable. Corinna va arribar a demandar per assetjament l'emèrit, però la justícia britànica va avortar la causa l'octubre del 2023.

Amants i diners opacs han anat de bracet en la vida de Joan Carles. El llibre King Corp. (Libros del K.O., 2023) explica que la fortuna que Joan Carles guardava a Suïssa va servir per ajudar econòmicament una altra amant que l'emèrit havia tingut des dels anys 80. Es tracta de l'empresària mallorquina Marta Gayá, amb qui va coincidir durant els seus caps de setmana d'oci a Barcelona. Segons es relata en l'esmentat llibre, per no deixar rastre, Gayá es va obrir un compte al banc suís Mirabaud i els administradors de la fundació offshore Lucum, propietat de l'emèrit, van comunicar al banc el novembre del 2011 el traspàs dels diners.