"Clima de terror" en l'urbanisme de Sabadell
"Coaccions", "clima de terror" i amenaces. Són els mètodes usats per Manuel Somoza, la mà dreta de Manuel Bustos en l'urbanisme de Sabadell, que sense èxit van fer notar un grup d'arquitectes
SabadellMala educació, prepotència i coaccions. Un grup d'arquitectes, que han preferit mantenir l'anonimat, van posar de manifest l'any 2004 que aquests eren els mètodes de l'actual director de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell, Manuel Somoza, un dels imputats en la trama de corrupció de l'operació Mercuri destapada dimarts. L'acusaven de "coaccionar" els promotors de les obres perquè canviessin els arquitectes que no s'avenien a les seves peticions sota "l'amenaça de no atorgar la llicència". Somoza, que en aquell moment dirigia la comissió de paisatge urbà de l'Ajuntament, aconseguia crear entre els arquitectes i els promotors un "clima de terror", segons van constatar aquests professionals. Pels arquitectes, Somoza no tenia "cap respecte" per la dignitat dels professionals, "que acabaven acceptant ser humiliats davant del seu client per aconseguir un bé molt preuat: la llicència d'obres".
En una carta de l'octubre del 2004 a la qual ha tingut accés l'ARA, i que anava adreçada a l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos -també imputat a la trama de corrupció urbanística destapada dimarts-, els arquitectes ja detallaven com, arran d'un projecte que van presentar davant la comissió, Somoza els va fer saber que, en no haver aconseguit adaptar-se a les seves preferències estètiques, tindrien "dificultats en la tramitació de la llicència". "També ens va dir que, en casos semblants, parlaven amb el promotor i li recomanaven que contractés un altre arquitecte", deien en la missiva. De fet, el mateix Somoza els hauria fet notar -segons la seva versió- que en dues ocasions havia aconseguit que acomiadessin l'arquitecte encarregat del projecte.
"Indefensió total"
Els professionals asseguraven en la carta que rebien desqualificacions "retòriques, pedants i buides de contingut" que els creaven una situació "d'indefensió total". Al seu dia van posar els fets en coneixement del Col·legi d'Arquitectes de la demarcació de Barcelona, que aleshores presidia Jordi Ludevid.
Malgrat les crítiques rebudes al projecte, que aleshores va ser motiu de controvèrsia, la comissió d'urbanisme no va aconseguir l'objectiu i l'obra va tirar endavant. Lluny de contestar a la denúncia dels arquitectes, l'equip de Bustos hauria seguit amb la seva actitud i, mesos després, va acabar suspenent la llicència de l'obra "en un moment accelerat i quan la seva interrupció podia tenir conseqüències laborals i econòmiques traumàtiques", segons els arquitectes. L'argument va ser que la proposta de façana presentada -la del projecte que va aconseguir inicialment la llicència- no en millorava una d'anterior ideada per un altre arquitecte i executada per un altre promotor.
Els professionals van amenaçar Somoza d'interposar contra ell una querella criminal. Asseguren que n'hi va haver prou "perquè s'adonés que no aconseguiria el seu propòsit" i les obres continuarien amb normalitat. Van aconseguir la llicència municipal d'ús i ocupació.
Medalla del Col·legi
El Col·legi d'Arquitectes va ser informat pels afectats dels detalls i de l'ambient que es vivia en aquelles comissions urbanístiques a la capital del Vallès. En un escrit de resposta als col·legiats, datat el 16 de novembre del 2005 i al qual també ha tingut accés aquest diari, es comprometien a designar un instructor per investigar el cas i que elevés les diligències als òrgans centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya perquè, si calia, ho denunciessin a la fiscalia "per verificar si de la queixa i els documents acompanyats pels arquitectes se'n desprenien possibles delictes". Però les intencions i la promesa d'aquell escrit es van quedar en res i, segons els arquitectes, mai es va investigar res.
El 2009 el Col·legi, tot i conèixer les queixes d'alguns dels seus membres per les activitats "irregulars" del director d'Urbanisme, va entregar una medalla a Somoza "per la seva contribució al progrés de la professió o del Col·legi".
D'altra banda, la Diputació de Barcelona, governada per CiU i el PP, va acusar ahir l'alcalde Bustos, del PSC, de "deslleialtat institucional". En un comunicat, la corporació provincial va acusar-lo de tenir una "obstinada voluntat de desviar l'atenció mediàtica cap a la Diputació". Bustos va explicar el dia 27, després de conèixer la seva imputació, que havia estat denunciat "per un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes" i va assegurar que en el registre fet al seu despatx s'havien emportat documents relatius a la Diputació de Barcelona.