La clàusula dels acords amb el PSOE que ara perjudica ERC i Junts

BarcelonaDes de l’inici del Procés, ha estat la legitimitat de les urnes la que ha anat sustentant les propostes que promovia la majoria independentista del Parlament. Per això, la relació entre la cambra catalana i les institucions espanyoles –en especial els alts tribunals de l’Estat– va arribar a un moment de màxima tensió quan l’independentisme va definir el Parlament com a sobirà. Ho va fer de manera light en la declaració de sobirania del 2013, destacant "el paper principal del Parlament com a institució que representa el poble de Catalunya", i de més intensament en la declaració de ruptura del 2015, subratllant que, "com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent", el Parlament no se supeditaria a les decisions de les institucions de l’estat espanyol.

Aquesta preeminència del Parlament en el discurs independentista ha continuat després del 2017, malgrat que les institucions estatals sempre s’hagin acabat imposant (l’exemple més evident és l’aplicació del 155, però també totes les resolucions judicials d’obligat compliment). Per això, durant la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, tant Junts com ERC van incorporar una clàusula que llavors semblava fet a mida per als dos partits i que, en canvi, ara se’ls gira en contra.

Els dos partits independentistes van obligar els socialistes a comprometre’s a respectar la voluntat majoritària del Parlament. Amb majories absolutes consecutives des del 2015 (de fet, afegint-hi CiU i l’Esquerra preindependentista, el sobiranisme n’ha tingut des del 1984), semblava un punt a favor de juntaires i republicans. "Les solucions de fons a què s’arribi han de ser solucions amb un ampli consens social i parlamentari en l’àmbit de Catalunya", descriu el document signat per ERC i el PSOE en referència a les taules de negociació. El que té la signatura dels socialistes i Junts encara és més explícit: "Aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya". El problema arriba quan, des del 12 de maig, al Parlament ja no hi ha majoria independentista.

Canvi de majories

De moment, en les negociacions per a la investidura de Salvador Illa, el PSC no ha volgut incidir en aquesta clàusula, però fonts del partit subratllen que són plenament conscients de la seva existència. Als socialistes els interessa ara per ara avançar en les converses amb ERC i, per tant, defugen qualsevol confrontació. Ara bé, les peticions dels republicans –o dels juntaires– ja no tenen el suport majoritari del Parlament. Actualment, a la cambra no hi ha majoria que defensi ja no la independència de Catalunya (59 diputats de 135), sinó tampoc el referèndum pactat (65) o el concert econòmic (59). Sigui com sigui, sembla que és en aquesta última carpeta, la del finançament, on el PSC (i el PSOE) estan disposats a moure’s per fer Illa president. Acabarà sent aquesta la voluntat majoritària del Parlament?

Els detalls de la setmana

Diuen que tothom té un doble en algun lloc del món. El cap de setmana passat, per exemple, el pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton va fer broma durant el gran premi a Montmeló amb un seguidor que se li assemblava molt físicament i que es feia dir Luis Juan Milton. Al Parlament, aquesta legislatura sembla que tindrem dues gotes d’aigua al grup del PSC. Almenys això pensen Salvador Illa i Guillem Sánchez.

Si ja costa de consolidar el nom d’un partit nou, aconseguir-ho quan es canvia diverses vegades en poc temps és una missió gairebé impossible. Li està passant a l’espai hereu del PSUC i d’Iniciativa. Primer va ser Catalunya en Comú, després En Comú Podem, més tard Sumar Comuns i ara tornen a Comuns. És lògic que hi hagi qui no l’acabi d’encertar: dimecres, Salvador Illa, va optar per En Comú Podem, tot i que Podem no formi part del grup.