IU i Podem arriben a un preacord electoral per anar junts el 26-J

MadridPodem i IU han arribat aquest dilluns a un preacord electoral per anar junts el 26-J. Després de dues setmanes d'intenses negociacions, els dos partits han aconseguit salvar l'últim obstacle de les llistes electorals. L'objectiu és "recuperar" l'Estat en favor de les majories socials i guanyar les eleccions al PP. El líder de Podem, Pablo Iglesias, i el d'IU, Alberto Garzón, han explicat aquest vespre els detalls del preacord a Madrid. Iglesias ha penjat un vídeo al seu Facebook en el qual reivindica la suma i s'acaba fonent en una abraçada amb el líder d'IU a la Puerta del Sol, un espai vinculat a les reivindicacions del 15-M, cinc anys després d'aquella mobilització ciutadana.

El pacte implica que IU tingui un de cada sis diputats que la coalició esgarrapi el 26-J i almenys quatre senadors. Els càlculs de la formació liderada per Garzón passen per assolir entre nou i deu diputats propis al Congrés. Les dues formacions faran campanya per separat, però en les butlletes electorals hi figuraran els logos tant de Podem com d'IU. El nom definitiu de la coalició encara no s'ha fet públic, tot i que hi constaran les sigles de les formacions. Podem i IU sotmetran l'acord a la validació de les seves bases. Gaspar Llamazares, excoordinador federal d'Esquerra Unida, ha rebutjat l'acord en declaracions a l'agència Efe. "Vull veure els detalls i escatir on s'amaga el dimoni", ha apuntat.

Aquest dilluns era l'últim dia que els dos partits tenien per segellar el pacte abans de sotmetre'l a l'aval de les bases. Els dos partits celebraran una consulta interna entre dimarts i dimecres. Dijous es coneixeran els resultats i tot seguit s'ha de registrar la coalició al ministeri de l'Interior, ja que el límit legal per fer-ho és el 13 de maig.

Junts, però no tant. És la màxima de l'acord entre Podem i IU de cara al 26-J. Un "matrimoni de conveniència", com van definir-lo tant l'exsecretari d'organització de Podem Sergio Pascual com també la presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz. Tots dos partits busquen triturar la llei electoral per treure uns millors resultats en el que consideren que és una segona volta electoral. No es tracta, doncs, d'una confluència, sinó d'una coalició a nivell estatal. Repassem els detalls del pacte:

Fórmula jurídica: Una coalició de partits.

Àmbit: Estatal (excepte a Catalunya, Galícia i el País Valencià, on es presenten amb les confluències).

Visibilitat: Es mantindrà la imatge dels dos partits per separat, conscients que representen identitats polítiques i lideratges diferents.

Programa: Un programa de mínims, però respectant el programa de cada partit en campanya. És a dir, IU seguirà defensant la III República. En l'esborrany que ha presentat Garzón s'inclou "la defensa del dret a decidir".

Grup al Congrés i al Senat: Apostar per un grup parlamentari confederal com el que ha tingut fins ara Podem. L'objectiu és repartir-se els temps d'intervenció –IU recalca que no seria el grup de Podem, sinó d'una coalició estatal–. L'altra opció que tindria IU, igual que va fer Compromís, seria anar al grup mixt. Li permetria tenir més temps d'intervenció als plens, però a la contra podria presentar menys iniciatives i la subvenció parlamentària és molt més baixa.

Campanya: Campanyes diferenciades amb alguns actes conjunts (encara no s'han definit quins però es preveu amb els líders de les confluències). Necessitat de compartir els espais gratuïts de propaganda electoral.

Subvencions: Un dels aspectes vitals per a IU, amb nou milions de deute. Repartiment dels recursos de campanya, així com també els diners que l'Estat torna un cop fetes les eleccions i els dels grups parlamentaris.

Òrgan de govern de coalició: Coordinació a través d'un òrgan de govern amb participació de totes les forces, segons el nivell de pes relatiu.