"Un pla per generar inestabilitat": les claus de la interlocutòria de la jutge Lamela
La magistrada utilitza la marxa de Puigdemont per justificar el risc de fuga
MadridLa jutge Carmen Lamela ha dictat presó incondicional per als membres del Govern que han declarat aquest dijous –amb l'excepció de la presó sota fiança de 50.000 euros per a Santi Vila– i els ha acusat d'orquestrar un pla per proclamar la independència generant "inestabilitat política i econòmica" i apuntant la possibilitat de fer servir la violència. Aquestes són les claus de la interlocutòria.
Tots els supòsits de presó provisional
La mesura de presó provisional, la cautelar més restrictiva, està lligada a tres supòsits: el risc de fuga, el de destrucció de proves i el de reiteració de delictes. Lamela creu que els membres del Govern (amb l'excepció de Santi Vila) els compleixen tots tres. Lamela considera que "l'elevat poder adquisitiu dels querellats" justifica el risc de fuga, i cita la marxa de Puigdemont i quatre consellers a Brussel·les com a prova que podrien fugar-se. A més, sosté que ANC i Òmnium tenen "poder i capacitat per auxiliar-los en una possible fugida". Lamela creu també que poden destruir proves per la seva condició, "fins fa pocs dies", d'alts càrrecs de la Generalitat. Tot i que estan cessats pel govern espanyol, Lamela creu que els consellers poden reiterar el seu delicte perquè porten "planificant i realitzant de forma conscient actes delictius més de dos anys, reincidint constantment en actuacions contràries a les resolucions del Tribunal Constitucional".
La diferència de Santi Vila
La dimissió de Santi Vila, que va plegar del seu càrrec poques hores abans de la declaració d'independència del 27 d'octubre, el salva d'acabar amb les mateixes mesures cautelars que els seus companys. En la interlocutòria de Santi Vila, la jutge Lamela considera que "va jugar un paper actiu impulsant el procés sobiranista minuciosament dissenyat i franquejant qualsevol barrera que pogués desviar-lo de la seva última finalitat". Tot i això, en comparació amb la resta de consellers, Vila no presenta risc de reiteració delictiva perquè va desistir "voluntàriament" de continuar amb el "procés sobiranista".
Un cop Santi Vila hagi pagat la fiança quedarà sotmès a mesures de control, com la prohibició de sortir de territori espanyol, l'obligació d'entregar el seu passaport a aquest jutjat central un dia després de ser alliberat, presentar-se cada 15 dies davant el jutjat d'instrucció que li correspongui per domicili, facilitar un número telèfon on pugui ser localitzat al territori espanyol i assignar una persona de referència a qui fer notificacions o citacions.
El procés, un pla orquestrat
La jutge Lamela descriu el moviment independentista i tots els seus actors polítics -Govern, partits i entitats- com els "ordidors" d'una estratègia per declarar la independència. El Govern i la majoria parlamentària van "impulsar i aconseguir l'aprovació de lleis i resolucions dirigides a dotar d'aparent cobertura normativa el Procés"; les entitats, considera Lamela, tenien la missió de "crear un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat per propiciar i justificar la desobediència i impulsar la mobilització social".
"Actes d'insurrecció pública"
A més, Lamela no s'oblida d'ANC i Òmnium Cultural, entitats que descriu com el "braç civil de l'aixecament auspiciat per les autoritats del Govern", segons Lamela, i que considera clau a l'hora d'afavorir mobilitzacions com les del 20 i el 21 de setembre. De fet, Lamela argumenta que l'independentisme "es va valer de la població per encoratjar actes d'insurrecció pública, de desobediència i de resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat". Segons la jutge, mobilitzacions com aquesta o l'ocupació de carrers i edificis públics van sotmetre els agents "a un assetjament incessant".
Els Mossos i la Policia Nacional
La jutge Lamela destaca els fets de l'1 d'octubre, i apunta que davant de la resistència de les persones concentrades "l'actitud dels Mossos d'Esquadra va ser passiva". La magistrada, fins i tot, considera que la policia catalana no va actuar "en els casos en què els membres de la Guàrdia Civil eren agredits" –no especifica de quins casos parla– o fins i tot agents de la policia catalana van "increpar i enfrontar-se" al cos armat espanyol.