Les claus dels Escrits d’acusació

BarcelonaEls escrits d'acusació de la Fiscalia del Suprem i de la Fiscalia de l’Audiència Nacional contra els processats per l’1-O descriuen els fets que es jutjaran els pròxims mesos com a part d’un pla per “declarar la independència” i “obligar l’Estat a acceptar la separació” de Catalunya. Un objectiu, afirma el ministeri públic, que els acusats van estar “a punt d’aconseguir” mitjançant la comissió de delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència, en funció de cada cas. Aquestes són les claus del relat que es desprèn dels escrits presentats ahir al Suprem i a l’Audiència Nacional.

Un pla amb tres “pilars”

Govern, Parlament i entitats van orquestrar una acció coordinada

Els “principals promotors” o “pilars bàsics” dels fets delictius que es jutjaran són, segons el ministeri públic, el Govern, el Parlament i les entitats sobiranistes, que van impulsar una “acció combinada i sincronitzada”. Segons aquest relat, la missió de l’executiu de Carles Puigdemont era convocar i celebrar un “referèndum il·legal” que “legitimés el seu projecte de segregació territorial”, així com la creació d’estructures d’estat paral·leles a les espanyoles. En aquest segon objectiu, la Fiscalia hi inclou l’obertura de delegacions a l’estranger -que qualifica d’“ambaixades”- i el conjunt de l’acció exterior de la Generalitat, encaminada a aconseguir la legitim itat de l’1-O i el reconeixement internacional del Procés.

L’acció de la cambra catalana, i especialment de la mesa que encapçalava Carme Forcadell, anava encaminada a “permetre” i “facilitar” sistemàticament la tramitació i aprovació de resolucions i lleis “obertament inconstitucionals” per donar cobertura al projecte independentista. Pel que fa a les entitats sobiranistes, concretament l’ANC i Òmnium -tot i que la Fiscalia també cita l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)-, la Fiscalia els atribueix “un paper crucial mitjançant la mobilització popular com a instrument de pressió per obligar l’Estat a capitular” davant la creació de la República.

Els màxims responsables

Junqueras, Forcadell, Sànchez i Cuixart, “promotors” del delicte

Basant-se en els tres “pilars” del pla presumptament delictiu, la Fiscalia assenyala els principals responsables dels delictes, per als quals demana les penes més altes. Deixa clara la importància del paper dels “processats fugits” -en referència als exiliats i, segons es dedueix, especialment Carles Puigdemont-, però com que per ara no seran jutjats l’escrit situa com a “promotors” o “caps principals” de la rebel·lió l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras (25 anys de presó); l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell (17 anys); el líder de l’ANC en el moment dels fets i actual cap de files de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez (17 anys), i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart (17 anys).

A la resta de consellers de l’anterior Govern que també són a la presó (Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa) també se’ls atribueix rebel·lió (a més de malversació), tot i que no en qualitat de “promotors” (els demana una pena de 16 anys). Com a càrrecs “subalterns” del delicte, la Fiscalia també apunta al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (11 anys), i els exresponsables polítics de la policia catalana Pere Soler i Cèsar Puig (11 anys).

El relat de la violència

De les accions “tumultuàries” als “actes de força i d’intimidació”

Segons l’escrit, el “pla secessionista” preveia “tots els mitjans” que calguessin per aconseguir l’objectiu final, inclosa “la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès”. Les fonts d’aquesta violència, segons la Fiscalia, eren, d’una banda, “l’actuació tumultuària” de les mobilitzacions ciutadanes, i, de l’altra, “l’ús dels Mossos com un cos policial armat [...] que acataria” les instruccions dels processats i, si calgués, protegiria “els seus objectius criminals”.

Els suposats enfrontaments violents als quals fa referència la Fiscalia, com ja havia fet anteriorment, se centren en els fets del 20-S, davant el departament d’Economia, i en l’1-O. En el primer cas assegura que “els promotors i impulsors del Procés” van acudir a la mobilització i a “l’execució d’actes de força, d’intimidació i de violència” per entorpir la feina dels funcionaris de justícia. Sobre l’1-O, es destaquen especialment els 93 agents de les forces de seguretat espanyoles ferits a causa d’“actes d’agressió” i “resistència greu”, i treu ferro al nombre de ciutadans ferits, la xifra dels quals -assegura l’escrit- “va ser manipulada per magnificar la repressió policial”. La Fiscalia apunta que la majoria d’atencions mèdiques van ser degudes a “marejos i crisis d’ansietat”. Tanmateix, l’informe del departament de Salut indica que prop del 90% van ser conseqüència dels cops rebuts.

El paper dels Mossos

Trapero, “intencionadament tolerant” amb el referèndum

“La relació dels alts càrrecs dels Mossos amb els responsables de l’independentisme es va manifestar de manera inequívoca”, afirma la Fiscalia, que veu demostrat que la policia catalana va “anteposar les directrius polítiques rebudes pel Govern al compliment de la llei i del mandat judicial” que prohibia el referèndum. Un mandat que Trapero, Puig i Soler haurien omès, i s’haurien mostrat “intencionadament tolerants” amb els preparatius i la celebració de l’1-O. L’escrit d’acusació explica que tot plegat hauria format part d’una estratègia ideada amb el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn: “Es van promoure la inacció i la deixadesa de funcions per part dels Mossos, cosa que va contribuir de manera decisiva a la mobilització ciutadana, que, amb la seva força coactiva, pretenia el compliment dels objectius secessionistes”, afirma.

L’ús de fons públics

Més de tres milions malversats per al “referèndum il·legal”

El delicte de malversació, segons la Fiscalia, el van cometre tots els membres de l’anterior Govern. Així, afirma que els preparatius del referèndum es van tirar endavant amb fons públics, que van cobrir des de les campanyes de publicitat fins a l’ús de locals de votació o les accions del Diplocat a l’exterior. Per justificar que el ministeri d’Hisenda sempre hagi negat l’ús de fons públics, l’escrit afirma que el Govern va “burlar” els controls.

La Fiscalia basa aquest relat en l’acord de govern del 7 de setembre de l’any passat amb què “es van autoritzar els diferents departaments perquè realitzessin les accions i contractacions necessàries per a la realització del referèndum”. El ministeri públic calcula en un total de 3.075.305 euros els diners públics gastats en l’1-O, mentre que l’Advocacia hi veu una xifra inferior.