MadridEl 30 de gener el rostre dels diputats de Junts que van votar en contra de l'amnistia era un poema. Eren plenament conscients que s'entrava en una dimensió desconeguda, en un túnel on caldria trobar un desllorigador, una clau que permetés sortir airosos davant la negativa radical del PSOE a treure l'excepció de terrorisme i traïció, com pretenia Gonzalo Boye. L'advocat va forçar el gir juntaire després d'una explosiva entrevista a Vilaweb on advertia que hi havia un forat a la llei per on els jutges espanyols podrien fer passar desenes de persones. "Caurà molta gent", va advertir. I és ell mateix el que ha pilotat les negociacions amb el PSOE i ERC per trobar una solució jurídica que permetés, alhora, una explicació política.
La decisió política de votar a favor de l'amnistia ja estava presa abans per Carles Puigdemont, però ves per on que la filtració divendres passat de l'esborrany de l'informe de la Comissió de Venècia ha facilitat una cobertura perfecta tant a Junts com al PSOE. Ha estat la clau per resoldre l'embolic. Als socialistes els ha permès justificar els canvis acordats (després d'haver dit que no tocaria la llei) en virtut d'unes recomanacions que venen directament d'Europa. I a Junts també li permet justificar el retard d'un mes en l'aprovació d'acord amb un informe que, paradoxalment, va reclamar el PP, per afinar més un text que tard o d'hora haurà de passar el filtre europeu. Ara bé, ni tan sols a Junts estan convençuts que amb el nou redactat Carles Puigdemont podrà tornar a l'estiu a Catalunya i admeten en privat que, per molt que s'afini el text, al final els jutges poden retorçar la llei al seu gust.
L'important aquí és que Junts fa un altre pas en el sentit d'entrar a formar part de la majoria parlamentària que dona suport a Pedro Sánchez. L'única incògnita és saber quin serà el projecte de llei del govern espanyol que Junts triarà per tombar-lo i llançar el missatge al seu electorat que ells no són ERC. Els republicans també ho van fer la legislatura passada: van votar en contra de la reforma laboral, per exemple, per intentar fer veure que no eren socis de Sánchez. Però al final la realitat s'imposa. I aquí el substancial és que ERC i Junts han apostat per la negociació amb el govern espanyol, i aquesta negociació, per donar fruits, necessita temps i confiança. I això vol dir, d'entrada, pressupostos i no posar en perill Sánchez.
Un mal trago
El PSOE pretenia d'inici que l'amnistia fos un mal trago al principi de la legislatura i que després s'anés dissipant. Ara, però, veient el calvari judicial i polític que s'espera per a la seva aplicació, també pensa que això li va bé perquè a ningú dels implicats li interessarà fer caure aquest govern mentre l'amnistia no s'acabi d'aplicar i compleixi tots els tràmits. I això, segons els càlculs del Tribunal Suprem, significarà un mínim de 10 mesos després de la seva aprovació definitiva al maig, que és el temps que el TJUE sol trigar a respondre les prejudicials. Per tant, la sèrie de l'amnistia tot just acaba de començar. El següent capítol el viurem al Senat. I després ja entrarà en joc l'altra gran estrella invitada: Manuel Marchena.
Per la seva banda, el PP confia cada cop menys en l'amnistia per desgastar el govern i assumeix que la mesura s'acabarà aplicant. I la prova és que fins i tot el dia que tocava posar el crit al cel, no només no hi havia ningú manifestant-se a la porta del Congrés (a la tarda algú es va adonar que calia fer alguna cosa i es van concentrar unes desenes de membres de les Noves Generacions), sinó que Cuca Gamarra ha dedicat gairebé més temps al cas Koldo que a l'oblit judicial. Els populars tenen cada cop més clar que l'únic que pot fer caure aquest govern és la corrupció o una gran crisi econòmica, com va passar amb Felipe González en el primer cas i amb Zapatero en el segon. Però no Catalunya.
