Gonzalo Boye: "Tinc claríssim que el Catalangate no és cosa d'un únic ministeri"

BarcelonaGonzalo Boye (Viña del Mar, 1965) és advocat especialitzat en dret penal i dret penal internacional. A més de portar la defensa de l’expresident Carles Puigdemont, també és un dels lletrats que lideren l’ofensiva judicial contra el Catalangate.

Senyor Boye, què és el més greu del que va afirmar ahir la ministra de Defensa, des del seu punt de vista?

— Sense conèixer els fets realment, perquè encara li falta molta informació, ella es posa en una postura de protectora de l’Estat. Com que l’independentisme ha fet un pols a la concepció que ella té d’estat, tot s’hi val, fins i tot vulnerar drets fonamentals.

Aparentment, Margarita Robles creu que quan se sàpiga tota la informació ella té les de guanyar.

— Soc de l’opinió que en situacions complexes el primer que cal fer és mantenir la calma, després analitzar les situacions en conjunt, tenir prou informació i, a partir d’aquí, pensar. El problema és que han obert la boca abans que passi tota la resta i estan dient coses que no són certes. Ni només són 18 espiats, ni darrere hi ha només el CNI. Això és un programa d’espionatge massiu dirigit contra una minoria nacional.

Com ho sap que encara han de sortir moltes coses més?

— Fa dos anys que ho investiguem. No teníem proves i ara en tenim, i seguirà avançant. El govern d’Espanya ha de ser conscient que això està començant i que el millor és endinsar-nos en una investigació efectiva.

Qui està en condicions de fer una investigació efectiva?

— Només una justícia a la qual no lliguin de peus i mans.

El Tribunal Suprem?

— No és necessari que la faci perquè no tindria competències. Això són delictes comuns i corrents que s’han comès en diferents jurisdiccions i, per tant, que cada jutge investigui el que li toqui investigar.

I d’una investigació interna del CNI en té alguna garantia?

— Un organisme que és el responsable de la intel·ligència a Espanya no pot encarregar-se de mirar a veure si la seva intel·ligència ha fallat.

Quins delictes creu que poden sortir d’aquestes actuacions?

— D’entrada revelació de secrets, danys informàtics... Això no ho han fet dues persones que passaven per allà, aquí hi ha un delicte d’organització criminal sens dubte.

Qui ho ha pogut encarregar, això? I qui tenia accés als telèfons?

— Des de la meva perspectiva jurídica tinc clar que aquí hi ha uns autors molt concrets, que és l’NSO i els seus executius. És a dir, tenim un autor material i ara el que cal determinar és qui el va contractar. 

Tenien autorització judicial, aquestes punxades?

— No poden tenir-ne, perquè Pegasus funciona de tal manera que és incompatible amb la legislació espanyola. La llei estableix que un cop autoritzades les escoltes el jutge designarà uns funcionaris encarregats de dur-les a terme. Aquí no hi ha funcionari, sinó empleats d’una empresa privada estrangera.

Estem davant de mesos de revelacions?

— Això està tot just començant, i és una carrera de fons.

Que podria afectar el mateix Pedro Sánchez...

— Podria afectar-lo si no sap prendre les decisions correctes o si hi ha estat involucrat.

Hi ha una massa crítica a la societat espanyola que entén la idea que com que eren independentistes era lògic que se’ls espiés.

— Em sembla molt trist que pretenguin fer creure que això és compatible amb ser una democràcia.

Pegasus només va ser utilitzat pel CNI?

— Estic convençut que no. Crec que estem davant la mare de totes les clavegueres, però afortunadament això s’investigarà aquí però també en altres països. A partir de qui ha sigut em sorgeixen les següents preguntes: quant ha costat això? I d’on han sortit tot aquests diners?

Dels fons reservats?

— No. Els fons reservats és una partida pressupostària determinada: són 30 milions a l’any. Això seria alguna cosa addicional. D’on ha sortit?

A més de Robles, també hi ha responsabilitats del ministre Grande-Marlaska?

— La mare de totes les clavegueres no és uniministerial, això ho tinc claríssim.

Com pot afectar com a advocat que l’hagin espiat en les diverses causes que tinguin obertes?

— Si això ho portéssim a un ple penal comú i corrent, el tema estaria clar: miri, senyor, això s’ha acabat, vostè no pot fer això perquè s’ha vulnerat el dret al secret professional i a la confidencialitat advocat-client, això és molt greu.

Quina sensibilitat creu que tindran els països europeus on vostès presentaran denuncies per tractar aquesta qüestió?

— En els països democràtics existeix una gran sensibilitat sobre aquests temes, encara que siguin independentistes catalans. És a dir, en aquests països tant és, pertànyer a una minoria nacional, perquè les regles del joc democràtic són per a tots.

S’ho esperava, tot això?

— Sí, esclar, i més. Crec que hi haurà una reacció de les clavegueres molt potent. Són gent que tenen molt mal perdre.

¿Això canviaria gaire si el govern espanyol estigués format pel PP i Vox?

— No veig gaire la diferència, en aquests moments.

Sembla que el cas de les prejudicials al TJUE va una mica més tard del previst.

— Són casos complexos. No es pot guanyar la Champions sense passar per grans finals, i aquestes coses tenen el seu ritme.

¿Aportaran ara la documentació del Catalangate?

— Crec que sí que ho hem de fer.

¿Puigdemont podrà tornar al Principat?

— Nosaltres sempre hem apostat per aquesta via. Un cop estigui aconseguida, Espanya ha de decidir si jugarà conforme a les normes europees o conforme a les regles amb què està jugant aquesta partida.

¿El president està disposat a venir malgrat el risc de ser detingut?

— Al president ja el coneixent tots, i saben que ell assumeix perfectament el seu paper històric.