El pacte de claredat: la via quebequesa dels comuns per pactar un referèndum amb l'Estat

BarcelonaLluny de posar terminis, els comuns proposen una via a llarg termini per aconseguir un referèndum a Catalunya. Tal com ja va avançar aquest dimarts el diputat de Catalunya en Comú - Podem Joan Josep Nuet, el seu grup parlamentari porta al debat de política general una iniciativa per crear un pacte de claredat, en referència a la llei de claredat que es va aprovar al Canadà per permetre la possibilitat que el Quebec assolís la independència. Tanmateix, hi ha diferències entre els dos casos.

Segons es desprèn del text de la proposta de resolució, els comuns proposen el següent: "[El Parlament] s'emplaça a assolir, dins d'aquesta legislatura, un acord entre l'àmplia majoria de forces polítiques de Catalunya sobre aquest referèndum en el qual, com a mínim, es determini el procediment, la pregunta, les condicions per dur-lo a terme i la interpretació del seu resultat". Així, tal com ja reiterava Xavier Domènech quan liderava el partit, els comuns aposten primer per un acord a Catalunya abans d'anar a Madrid a negociar. Una idea que ja es plasmava en la idea de la taula pel diàleg que va proposar Domènech abans de l'estiu.

Si bé les possibilitats d'èxit de l'ultimàtum de Quim Torra per aconseguir un referèndum pactat abans del novembre són remotes, que les forces catalanes traslladin una idea de votació a l'Estat també genera dubtes. Pedro Sánchez s'ha negat per activa i per passiva a permetre l'exercici del dret d'autodeterminació. El president espanyol va esmentar el Quebec fa uns dies en una visita al Canadà com a exemple de cara a la resolució del conflicte català, per bé que no va detallar a què es referia.

La confluència de l'esquerra alternativa que Jéssica Albiach lidera ara al Parlament s'agafa a la llei de claredat que la Cambra dels Comuns canadenca va aprovar el 2000 com a resposta al referèndum unilateral d'independència que va celebrar el 1995 i en el qual el 'no' es va imposar per un estret marge. Aquesta norma, però, no va sorgir d'un acord al Parlament del Quebec, sinó que es va aprovar a la cambra federal del Canadà i, de fet, no va comptar amb el suport de l'independentisme quebequès.