La claredat de la Moncloa

BarcelonaDijous al matí des del monestir de Montserrat, divendres al vespre entre vestits de farbalans i a pocs metres del president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la inauguració de la 50a edició de la Fira d’Abril de Barcelona, i amb tota probabilitat també avui durant el seu passeig amb motiu de la diada de Sant Jordi. Per terra, mar i aire, el ministre de la Presidència i home fort de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, ha exhibit aquests dies el taxatiu rebuig del govern espanyol a la proposta d’acord de claredat que impulsa el Govern i que ha qualificat, entre d’altres, de “bucle del passat”, d’“electoralsita” i d’“unilateral”.

La carpeta catalana fa mesos que fa mandra a la Moncloa, on a les reunions es despatxa en cinc minuts i amb desinterès tot el que arriba sobre els intents de l’executiu de Pere Aragonès de revifar el referèndum. Pedro Sánchez va girar full de la seva estratègia a Catalunya després de la reforma del Codi Penal i ara no té cap intenció de reobrir aquest meló fins després de les eleccions generals de la tardor i només en cas que li tornin a ser necessaris els vots dels republicans. ERC ho sap, i d’aquí que en aquests mesos de sequera de gestos –sense reunions de la taula de diàleg ni bones paraules a l’horitzó– hagi optat per impulsar i donar pompa a l’acord de claredat, que no és sinó una manera de guanyar temps i d’arribar amb part de la feina avançada al novembre, quan es tornin a tirar els daus i els republicans comprovin a les urnes si encara tenen força per collar el govern espanyol a la negociació.

També Illa diu que no

El problema per al Govern d’Aragonès és que el camí fins a la data de les eleccions se’ls pot fer llarg i això augmenta el risc d’ensopegar. L’acord de claredat –el procés del qual no deixa de ser la fusió de mètodes de treball ja assajats en el Procés com ara el Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Pacte Nacional pel Referèndum i, fins i tot, el debat constituent de Lluís Llach– no ha suscitat fins ara cap adhesió al Parlament més enllà de la d’Esquerra, i fins i tot el PSC de Salvador Illa –que s’ha passat mesos i mesos demanant una reunió de la taula de partits a Catalunya– diu, ara que el convoquen a un fòrum entre les formacions catalanes, que no l’esperin.

¿Té sentit tirar endavant l’acord sense altres suports? La falta d’adhesions al Parlament no preocupa en excés al Palau de la Generalitat, on s’interpreta que el fet d’aparèixer com l’únic que planteja una proposta que vol incorporar tant els partidaris de la independència com els contraris compensa fins i tot el desgast de quedar-se sol a la cambra catalana. A més, l’acord de claredat permet a Esquerra intentar visualitzar que no ha renunciat al referèndum sense haver d’exposar-se a entrar de nou en una espiral de judicialització. El problema, però, és que tampoc sembla que per ara la proposta aixequi passions entre la ciutadania, que és qui, amb els seus vots, pot donar una vida extra a l’acord de claredat.

Els detalls

L’apocalipsi constitucional que predica la dreta espanyola des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa es va fer realitat momentàniament aquest dijous quan, per un error informàtic, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va derogar la Carta Magna. Durant 12 minuts, a la pàgina web del BOE la Constitució –i altres lleis com el Codi Penal– van aparèixer acompanyades del concepte “disposició derogada”.

La tecnologia també ha fet passar una mala estona al PSOE aquests dies. Dijous els socialistes es van veure obligats a despenjar de YouTube l’acte de Pedro Sánchez que estaven emetent en streaming. El motiu? Que quan ja havien fet prop de 20 minuts d’emissió, i per un error de l’empresa que gestiona el satèl·lit, va aparèixer en pantalla ni més ni menys que el logo d’Isabel Díaz Ayuso i la sintonia del PP.