Un clam massiu contra la judicialització

BarcelonaAbans de les vuit del matí, la parada de metro d’Arc de Triomf presentava una imatge poc habitual en un dilluns feiner. Era un formiguer de persones amb estelades a l’esquena que es dirigien, sense mandra, al passeig Lluís Companys per plantar-se al llarg de tota l’avinguda i, especialment, davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’objectiu: donar suport i escalf a l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau abans que entressin a un judici, al seu parer, “antidemocràtic”.

En total, unes 40.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana, esperaven la comitiva oficial -encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, bona part del Govern i representants de les entitats sobiranistes-, que havia sortit quan passaven 20 minuts de les 8 del matí del Palau de la Generalitat per acompanyar els tres encausats al Palau de la Justícia. Des de la mateixa ciutat de Barcelona, però també en uns 168 autocars vinguts d’arreu de Catalunya, van arribar al passeig Lluís Companys manifestants que, com el Raimond, l’Oriol i l’Eva, s’havien demanat almenys unes hores de festa a la feina per poder ser davant del TSJC quan hi arribessin Mas, Ortega i Rigau. Els crits d’independència van ser una constant, però s’hi van afegir els de “Fora, fora, fora la justícia espanyola” i també els de “Votarem” i “No esteu sols”. Uns crits que es van accentuar quan van arribar els tres encausats i es van situar a les portes del TSJC a punt per entrar al judici. Semblava que el fort vent que va bufar durant tot el matí dissiparia les masses que havien omplert el passeig Lluís Companys, però no va ser així, sinó que bona part dels manifestants es van quedar on eren per seguir el judici a través dels altaveus que es van instal·lar al llarg del passeig. Com si fos un partit de futbol i el jutge fos l’equip contrari, cada cop que parlava els xiulets es feien evidents. Tot el contrari quan parlaven Mas, Ortega o Rigau. Justament, quan l’expresident va apel·lar a la tasca dels voluntaris durant el 9-N, els aplaudiments i els crits de “Voluntaris, voluntaris” van omplir el passeig.

La senyera oneja sola 10 minuts

El vent va protagonitzar l’anècdota de la jornada. A primera hora del matí la ventada va fer caure part de la cornisa de l’edifici del TSJC. Però, a part de la cornisa, el fort vent també va castigar la bandera espanyola. Faltaven pocs minuts per a les 11 del matí i feia menys de mitja hora que havia començat a declarar Artur Mas quan els tècnics del Palau de la Justícia van haver de retirar la bandera espanyola i també l’europea durant 10 minuts perquè totes dues havien quedat mig despenjades, més avall del normal i entortolligades l’una amb l’altra. Durant els minuts que va onejar la senyera sola, els manifestants van afanyar-se a xiular i cridar “Fora, fora” perquè només quedés dreta la senyera. Però els crits no van ser efectius i els tècnics del Palau de la Justícia van trigar només 10 minuts a tornar a hissar la resta de banderes. L’anècdota va acabar d’esperonar els ànims d’uns manifestants que van esperar, incansables, que Mas, Ortega i Rigau sortissin de declarar. Va ser llavors quan l’expresident els va recompensar amb un “Gràcies per tant”.