Clam d'ERC contra la repressió quatre anys després de l'exili de Rovira

BarcelonaAquest dimecres farà quatre anys que la militància d'Esquerra va rebre una carta que molts afiliats encara deuen recordar. La seva secretària general, Marta Rovira, els anunciava que marxava a l'exili amb "profunda tristesa" i per poder "fer de mare". Aquell dia havia de comparèixer davant del jutge Pablo Llarena i estava convençuda que dictaria presó incondicional tant per a ella com per a la resta de líders independentistes citats, com així va ser. Quatre anys més tard, aquest dimarts ERC ha convocat un acte per recordar aquells fets que ha acabat convertint en un clam contra la repressió i en una advertència que, lluny d'apaivagar-se, encara continua més present que mai. "La repressió no s'ha acabat i continua en molts àmbits de la nostra vida", ha avisat el president del partit, Oriol Junqueras.

Aquella setmana del març del 2018, la de l'exili de Rovira, va ser de vertigen. El dia abans que posés rumb a Suïssa, el Parlament havia rebutjat amb les quatre abstencions decisives de la CUP que Jordi Turull fos investit president i, només acabar el ple, Rovira, Dolors Bassa i Carme Forcadell renunciaven a l'acta de diputades en un intent d'evitar la presó que seria en va. Precisament Bassa i Forcadell han sigut també protagonistes aquest dimarts. L'arrencada de l'acte s'ha convertit en un compendi de records d'aquelles jornades. "Recordo l'abraçada que ens vam fer les tres al sortir del Parlament", ha dit Bassa. "Tot el Parlament sabia el que passaria, era un patiment col·lectiu", ha recordat Forcadell, que el dia que Rovira posava rumb a Ginebra entraria a la presó. La secretària general ha rememorat el viatge en cotxe destí al país helvètic, en què es movia entre "la incertesa brutal" i la "inseguretat" de si la decisió que estava prenent era la correcta.

Però més enllà dels records, l'acte ha servit per abordar l'estat de la qüestió actual. El diagnòstic compartit és que cal proclamar als quatres vents que, malgrat els indults, la repressió continua. "Si algú normalitza la situació s'autoenganya. Tenim l'obligació de recordar-ho", ha dit l'exconseller Raül Romeva, que també va entrar a la presó aquell dia. El consens general, com a mínim a Esquerra, és que cal recordar cada dia que la situació no està normalitzada, malgrat que ara ja fa un temps que no hi ha dirigents que marxen a l'exili o entren a la presó, tal com fa mesos que intenta transmetre el govern espanyol.

Les causes pendents

La voluntat de no normalitzar la situació té una explicació que s'ha escenificat a la seu d'ERC. Entre els convidats hi havia un bon nombre de càrrecs del partit encara amb causes obertes o amb sentències pendents de confirmar pel Suprem. Alguns fins i tot apercebuts que els seus casos els podrien enviar a la presó. Hi havia Lluís Salvador, Bernat Solé, Natàlia Garriga, Aleix Villatoro o el mateix Romeva, per a qui el periple judicial encara no ha acabat.

Però després del diagnòstic ha tocat mirar el futur, i per als republicans la repressió forma part del viatge. Així ho ha manifestat Junqueras, que malgrat assegurar que preferiria haver-se estalviat els més de tres anys entre reixes, ara opta per intentar donar un sentit a tot plegat: "D'haver passat per la presó i per l'exili la nostra causa és més legítima". "Hem d'integrar la repressió", ha convingut Rovira. I sobretot hi ha un aprenentatge que s'ha d'aplicar, segons Junqueras, quan arribin moments de flaquesa pel moment polític actual. Un moment polític que ell no ha abordat però que ara mateix es caracteritza per la desunió independentista i la falta de consens sobre quin ha de ser el rumb del Procés. Per a Junqueras, quan arribin els dubtes caldrà recordar aquesta repressió i deixar clar que "durant dues o tres generacions ningú es podrà permetre el luxe de dir que està cansat o que no en té gaires ganes". En definitiva, que, malgrat exili i presó, la lluita, per a ERC, continua.