Ciutadans consuma el trencament amb Valls pel suport a Colau

MadridLa corda que feia temps tensaven Ciutadans i Manuel Valls a Barcelona la va trencar aquest dilluns la direcció del partit taronja a Madrid. Just en el mateix moment que l’Ajuntament de la capital catalana tornava a penjar el llaç groc pels presos polítics al balcó, la portaveu de l’executiva de Ciutadans, Inés Arrimadas, anunciava a Madrid que havien decidit separar-se de l’ex primer ministre francès, sobretot per “discrepàncies importats sobre la investidura d’Ada Colau”, quan Valls i dos regidors independents del grup van votar a favor de l’alcaldessa.

“La primera mesura que ha pres Ada Colau, la primera, ha sigut penjar el llaç groc, com hauria fet exactament igual Ernest Maragall. Fer servir el balcó de l’Ajuntament com a tauler d’anuncis de l’independentisme”, va desenvolupar Arrimadas, gairebé retransmetent en directe la penjada del llaç a l’Ajuntament i insistint que “entre Colau i Maragall no hi ha grans diferències”.

El vot favorable a la investidura de Colau ha sigut, doncs, la gota que ha fet vessar el got en una relació que feia temps que s’havia deteriorat. El temps en què Albert Rivera es vantava del suport de l’ex primer ministre francès ha quedat enrere i en els últims mesos les tensions entre ells han sigut evidents, fins al punt que Rivera no va participar en cap dels actes de campanya de Valls, que ha qüestionat obertament l’estratègia del líder de Ciutadans pel que fa als acords amb Vox o el veto al PSOE.

Amb l’anunci de dilluns, Ciutadans s’avança que sigui el mateix Valls qui impulsi el trencament, ja que l’ex primer ministre francès havia amenaçat just després de les eleccions amb trencar amb els de Rivera si pactaven amb Vox a Madrid. Veus coneixedores de les converses entre el partit taronja i Valls apuntaven que eren l’ex primer ministre francès i els seus companys Eva Parera i Celestino Corbacho els que valoraven una ruptura de grup, segons informa Anna Mascaró.

En els últims dies, de fet, l’enfrontament entre Valls i part de Ciutadans era públic i notori. Fa una setmana, després que l’ex primer ministre francès critiqués la reunió de Ciutadans amb Vox per la Comunitat de Madrid i qualifiqués els de Santiago Abascal d’“extrema dreta”, un dels últims fitxatges del partit, l’empresari Marcos de Quinto, va respondre-li amb contundència: “Molt bé. ¿Li dius al PSOE que s’abstingui?” I després, en un dard dard per la seva predisposició a votar Colau com a alcaldessa de Barcelona, li va assenyalar: “Crec que se t’ha oblidat mencionar també l’extrema esquerra”.

Valls evita pronunciar-se

Rivera, doncs, trenca amb Valls, i els tres regidors taronges deixaran la plataforma de Barcelona pel Canvi que lidera l’ex primer ministre francès. Dilluns aquesta plataforma va emetre un breu comunicat demanant un temps per analitzar el trencament abans que Valls comparegui “en el moment oportú”, i reivindicant que els vots dels tres regidors independents del grup havien suposat un suport “decisiu per frustrar l’accés de l’independentisme a l’alcaldia de Barcelona”.

Però per a Ciutadans i Arrimadas ni tan sols amb uns vots entregats per frenar l’independentisme n’hi ha prou aquesta vegada, perquè un govern dels comuns, per a ells, és equiparable a un d’independentista.

El trencament de Ciutadans amb Valls farà que els sis regidors escollits es parteixin en dos grups municipals de tres regidors cadascun. Després de consultar el reglament municipal i en virtut de l’article 40.3, el consistori va decidir que els tres regidors expulsats de Barcelona pel Canvi - Ciutadans tindran grup propi, de manera que, finalment, hi haurà set grups municipals, segons informa Jordi Mumbrú.

Al costat de Valls hi haurà Celestino Corbacho i Eva Parera, mentre que María Luz Guilarte, Paco Sierra i Marilén Barceló formaran part del grup de Cs. A part del temps per a cada intervenció, la diferència entre tenir grup propi o ser regidors no adscrits també és econòmica, ja que els partits reben més diners.

Crítiques dels fundadors

El divorci de Ciutadans amb Valls s’ha de sumar a les ferides internes i crítiques dels fundadors del partit que li està costant a Rivera el gir a la dreta i el veto al PSOE. Fa quatre dies Francesc de Carreras va publicar a El País una carta adreçada a Rivera en què el qualificava d’“adolescent capritxós” per no abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez i així tancar la porta que el socialista no depengui de l’independentisme per governar. En la mateixa línia, diumenge Arcadi Espada en un article a El Mundo va defensar que sigui Manuel Valls el que lideri el partit i va defensar l’abstenció a la investidura de Colau perquè és l’única manera que Barcelona no estigui governada pels independentistes.

Els dos impulsors de Ciutadans van rebre ahir resposta d’Arrimadas. “Ens va dir que no ens presentéssim a tot Espanya, que el partit no tenia sentit més enllà de Catalunya, i s’ha vist que no tenia raó: som el tercer partit més votat”, va etzibar ahir a Francesc de Carreras, del qual diu que també “s’equivoca” demanant que facilitin la presidència de Sánchez. Sobre Espada, va dir que té “moltes diferències” amb ell i va afirmar que el partit seria “poc democràtic” si canviés el seu rumb per l’opinió dels fundadors.

Malgrat el creixement de les crítiques internes i el distanciament de sectors que fins ara li havien donat suport com ara alguns empresaris partidaris de la tercera via, Rivera manté el seu rumb estratègic intacte. I aquest no passa per un acostament al PSOE.

Una relació que feia aigües des del gener

Dos dies després que Vox s’avingués a validar el pacte entre el PP i Cs a Andalusia, Valls feia un comunicat per criticar la connivència amb l’extrema dreta. Quan la situació es va repetir arreu d’Espanya va amenaçar amb desvincular-se del partit.

Era una de les principals apostes de Cs, però el president del partit, Albert Rivera, no va participar en cap acte de campanya de Valls. A Catalunya només va fer un míting a Manresa.

Inés Arrimadas es va reunir amb Valls dos dies després del 26-M per comunicar-li el rebuig de Cs a l’operació amb Colau. L’endemà ell va anunciar que la votaria com a mal menor.