Ciutadans s'aferra al poder de la nostàlgia
El partit taronja recupera la veu dels membres fundadors en el seu acte central de campanya
La de Ciutadans semblava una història d'èxit fins l'any 2019, quan la patacada del 10-N va estroncar una trajectòria a l'alça de 15 anys. Després que el present no acompanyi i que el futur sigui incert, només queda la nostàlgia d'aquells temps millors. Rememorar els triomfs per recordar als votants els motius pels quals van confiar en ells. Aquesta ha sigut l'essència de l'acte central de campanya del partit taronja, que ha girat tota l'estona sobre la mateixa tesi: "Vam néixer per solucionar uns problemes que actualment encara són pitjors". Una manera d'argumentar que els objectius del partit continuen intactes però, alhora, d'admetre que no n'hi ha hagut prou amb aquests 15 anys per capgirar el que en un principi prometien: "Acabar amb els nacionalismes", en paraules de Félix de Azúa, un dels membres fundadors de la formació.
Aquest dissabte el partit ha recuperat les veus dels pares del partit per demostrar que, després de les anades i vingudes –tant electorals com ideològiques–, són la mateixa formació que aquell diumenge de juliol del 2006 va prometre erradicar el "nacionalisme pujolista" amb el qual "insisteix el tripartit". Aquests arguments avui dia, de fet, continuen ben vigents: el nacionalisme ha esdevingut independentista i el tripartit, en paraules de Carlos Carrizosa, "ja torna a estar firmat". Des de fa unes setmanes que el partit taronja exhibeix de nou el suport dels seus membres fundadors.
No va ser fins fa un mes quan els pares del partit van publicar un manifest de suport en què afirmaven que és Cs el que "s'ha oposat amb més fermesa" al nacionalisme. Així, la formació va recuperar el vistiplau dels seus membres fundadors, una posició de suport que havia esdevingut crítica en els últims anys. Sobretot quan amb el lideratge d'Abert Rivera es va intentar conquerir l'espai conservador. Llavors, alguns dels pares de la formació van observar com el rumb de Cs s'allunyava de la seva retòrica inicial. El 14 de juny del 2019, en una carta oberta de Francesc de Carreras, un dels mentors de Rivera, li deia, sense pèls a la llengua: "No entenc per què ara ens falles, Albert". De Carreras recriminava a Rivera no haver pactat amb el PSOE per formar govern: "El jove madur i responsable s'ha convertit en un adolescent capritxós". Un dels fundadors del partit acabava la carta dient que "molts no volen que a Cs els uneixi només un melancòlic record". Uns dies després, es va donar de baixa de la formació.
Aquell melancòlic record torna a ser present, o, si més no, la dinàmica actual del partit convenç alguns dels que van ajudar a aixecar-lo ara fa quinze anys, que s'hi han sumat després de la patacada electoral del 10-N, la consegüent dimissió de Rivera i el posterior gir centrista d'Inés Arrimadas. De Carreras ha tornat aquest divendres a aparèixer en campanya i ha demanat, convençut, el vot per Cs. "Pel que veig, seguim sent Ciutadans", ha dit, per després afegir que "les tristes raons que van provocar la creació del partit continuen vigents". De Carreras ha acceptat que els 36 diputats de l'any 2017 "potser són un sostre", però no és pessimista pel 14-F: "Les enquestes sempre ens infravaloren".
En l'acte central de campanya també hi ha intervingut Félix de Azúa, un altre dels pares del partit, que ha parlat per videoconferència des de la seu de Madrid juntament amb De Carreras. "Som un partit centrista, que no depèn dels bisbes ni té cap relació amb els separatismes", ha dit. Una referència als vincles religiosos del PP i, alhora, els nexes que han tingut socialistes i independentistes els últims anys.
"Em vaig quedar a fora del Tívoli amb els tres nens"
El 4 de març del 2006 Ciutadans es va presentar en societat al Teatre Tívoli de Barcelona. "Jo no hi vaig poder entrar i em vaig quedar a fora amb els meus tres fills", recorda Carrizosa en un vídeo que ha projectat aquest dissabte el partit. El cap de llista també ha jugat la carta de la nostàlgia per recordar que, després de 15 anys convulsos, "el que ens va fer entrar a la política és ben present". "Quan vam guanyar els tres primers escons, recordo que tothom deia: «Toma tres, TV3»", rememora Carrizosa. Després ha sigut el torn d'Inés Arrimadas, que, també en un vídeo, s'ha desplaçat fins al Teatre Romea, on el 16 d'octubre del 2010 va assistir al seu primer míting de Cs. "Per primer cop vaig veure quin era el meu partit, l'espai de la gent normal i valenta", recorda l'ara líder dels taronges.
Després d'un viatge en el temps, els líders del partit han fet una crida a apostar per Cs en aquest horitzó recent que és el 14-F. "No ens hem venut mai al nacionalisme. Cs és l'únic vot segur", ha afirmat Arrimadas. Ja només queda una setmana per saber si la nostàlgia del passat serà millor o pitjor que l'incert futur.