Ciutadans aprova explorar ja una coalició electoral amb el PP a Catalunya

BarcelonaSense esperar a l'assemblea que ha de fer Ciutadans al març, la gestora que governa el partit taronja mentrestant ha aprovat ja per unanimitat buscar aliances amb altres partits constitucionalistes per a les eleccions catalanes, basques i gallegues. La gestora accepta així la idea de la portaveu al Congrés i futura líder del partit, Inés Arrimadas, que va proposar negociar amb el PP però també amb el PSOE, Vox i altres espais.

El moviment arriba per la "necessitat" d'explorar aquests acords davant la "greu amenaça del nacionalisme" en aquests tres territoris, en paraules de la portaveu de la gestora, Melisa Rodríguez. Ara el partit encarregarà a un grup de treball que indagui en la predisposició d'aquests partits. Entre els seus membres hi ha els catalans Marina Bravo, portaveu adjunta al Parlament; Manuel García Bofill, el president de la gestora, i José María Espejo-Saavedra, exvicepresident primer de la cambra catalana.

Aquest equip es trobarà, amb tota probabilitat, la negativa del PSOE. El PP, per la seva banda, ho vol estudiar en els propers dies, però entoma l'anunci amb fredor. El líder dels populars catalans, Alejandro Fernández, demanava a Twitter que els taronges vagin de cara.

Els populars parteixen d'un resultat pírric al Parlament, on tenen 4 diputats. A banda, en l'àmbit estatal, ja van oferir a Ciutadans compartir papereta a les eleccions generals de novembre de 2019, sota la marca España Suma, però els d'Arrimadas sempre s'hi havien negat. Quan la dirigent catalana va canviar d'estratègia fa una setmana i va presentar la seva proposta, va voler fer servir una fórmula pròpia –Millor Units–.

La raó d'aquest canvi de tàctica? Les minses expectatives electorals dels taronges. La patacada a les generals, en què van perdre 47 escons, una desfeta que va propiciar la renúncia d'Albert Rivera, els situa a la casella de sortida a l'hora d'encarar les properes eleccions catalanes, tot i partir de la primera posició aconseguida el 2017. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió els atorga un 3,1% d'intenció directa de vot, amb la qual cosa es convertirien en la sisena força del Parlament.

El moviment de Ciutadans, que el sector díscol ha rebut amb fredor (el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea, opina que la gestora no té competències per prendre aquesta decisió), arriba en el compte enrere de la convocatòria electoral a Catalunya. A Euskadi i a Galícia les eleccions s'haurien de celebrar pels volts de setembre, tot i que el lehendakari, Íñigo Urkullu, ja estudia si avançar-les.

Els taronges no tenen representació ni al parlament basc ni al gallec, en canvi el PP governa la Xunta i han tingut pes a la política recent a Euskadi (van avalar la investidura del socialista Patxi López el 2009).