Ciutadans i el PP marquen distàncies amb Tabàrnia davant l’auge de la plataforma
Societat Civil Catalana es desmarca de la manifestació del moviment que satiritza el Procés
BarcelonaEls partits constitucionalistes s’han adonat que donar suport a Tabàrnia els pot sortir més car del que es pensaven. Tant el PP com Ciutadans van contribuir a popularitzar en el seu moment el concepte promogut pel moviment Barcelona is not Catalonia, que defensa de manera satírica una identitat nacional separada de Barcelona i Tarragona davant el que ells mateixos anomenen “la Catalunya profunda”. Però ara, dos mesos després del seu esclat als mitjans i davant el risc que algun dia aquest projecte els pugui arribar a fer ombra, les dues formacions s’esforcen a marcar distàncies amb la plataforma, una estratègia que també està seguint Societat Civil Catalana.
Prova dels equilibris que els partits unionistes mantenen amb aquesta plataforma és la presència discreta de representants del PP i Ciutadans en la manifestació que Tabàrnia va organitzar ahir a Barcelona en defensa de la unitat d’Espanya. Així, per part del partit taronja no s’hi va deixar veure cap dels líders del partit que sí que havien tret el cap en la resta de manifestacions en favor de la unitat d’Espanya que s’han fet a Barcelona en els últims mesos, mentre que el PP només hi va enviar una representació municipal encapçalada pel líder dels conservadors a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz.
¿I com s’explica aquesta tebior davant d’un projecte que inicialment el PP i Ciutadans havien contribuït a enaltir fent-se’n ressò a través de les xarxes socials? Segons el portaveu de Tabàrnia, Jaume Vives, la plataforma no ha mantingut cap reunió amb representants polítics. Per al també portaveu de l’organització i exdiputat de Ciutadans, Antonio Robles, “no sembla que [als partits] els interessi arriscar-se a donar suport a Tabàrnia”. L’èxit mediàtic de la plataforma sembla que ha superat el que tant les formacions constitucionalistes com Societat Civil considerarien desitjable. En primer lloc, perquè es tracta d’una organització “imprevisible”, que es basa en la sàtira descarnada de l’independentisme, en paraules de Vives. Això es tradueix en accions com el nomenament del còmic Albert Boadella com a “president a l’exili” de l’entitat, parodiant la situació de Carles Puigdemont a Bèlgica. Un fenomen difícil de justificar, per exemple, davant la premsa internacional.
“Només és una broma!”, intentava fer entendre la setmana passada Inés Arrimadas a un periodista francès. El professional de la ràdio Equinox, que havia llegit les tesis de Tabàrnia, comparava el moviment amb organitzacions d’extrema dreta, com la francesa Manif pour Tous o la nord-americana Tea Party, i demanava explicacions a la líder de Ciutadans per haver participat en la seva expansió. “Nosaltres no donem suport a les tesis de Tabàrnia ni al moviment”, va insistir la líder de Ciutadans, clarament contrariada per la interpretació del periodista: “Senzillament es tracta d’un argument mirall, que posa els independentistes contra les seves pròpies contradiccions”.
En el mateix sentit s’expressa el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol, que, tot i assegurar que veu Tabàrnia “amb bons ulls” com a “recurs narratiu”, insisteix que no està relacionada amb la seva entitat. De fet ahir Societat Civil -que ha liderat altres concentracions- va rebutjar afegir-se a la manifestació. “Personalment no m’agrada Tabàrnia”, afirma el coordinador dels joves de SCC, Josep Lago: “Els seus impulsors entenen que es tracta d’una sàtira, però hi ha gent que s’ho està creient”.
El suport social que Tabàrnia ha generat provoca inquietud a Ciutadans, el PP i Societat Civil Catalana, que temen que el moviment es faci més gran del que poden controlar. Fonts de Ciutadans expliquen a l’ARA que hi ha la preocupació que la plataforma doni pas a la creació d’un nou partit de cara a les eleccions municipals, la qual cosa podria fer mal als resultats electorals del partit taronja. De la mateixa manera, fonts del PP recalquen que esperen que el moviment no tingui recorregut més enllà de l’associacionisme.
Acabar sent un partit?
Per a Vives, la possibilitat que la plataforma s’acabi constituint com a partit és nul·la: “Precisament perquè és una organització no institucional, té força”, explica. No obstant això, no tots els sectors que formen Tabàrnia rebutgen aquesta possibilitat. Segons Antonio Robles, tot i que, “en principi, Tabàrnia és un mirall on reflectir les contradiccions del nacionalisme” i res més, si “el secessionisme s’entesta” en els seus postulats no es descarta que l’entitat s’acabi constituint com a partit. Una formació que vol advertir que res és etern, ni tan sols la Catalunya que coneixem”.