Ciutadans, víctima de la seva pròpia política de portes obertes

BarcelonaEl novembre del 2014 l'enquesta del CIS feia tremolar els fonaments del bipartidisme. Podem se situava en primera posició en intenció directa de vot, per davant de PP i PSOE. En aquella enquesta, Ciutadans obtenia un més que modest suport de l'1,5% en intenció directa de vot, per darrere d'IU, UPyD, CiU i ERC. Sis mesos –i un 'tour' per les televisons– després, el mateix CIS pronosticava per al partit d'Albert Rivera una intenció directa de vot del 13,1%. Paraules majors. Ciutadans es convertia en el quart en discòrdia, presentava llistes en totes les comunitats que el 24-M fan eleccions autonòmiques després d'esdevenir clau per a la governabilitat andalusa i concorria per primer cop en més de 1.000 municipis espanyols. El 2011 va presentar-se en dues autonomies i en 69 municipis. Un creixement meteòric però que té conseqüències, que comencen a aflorar l'última setmana de campanya.

La política de portes obertes per alimentar un creixement d'aquestes característiques té riscos ara ja ben evidents per a un partit sense arrelament territorial. Ciutadans va contractar detectius privats per evitar que se'ls colessin corruptes a les llistes. Però malgrat ser una formació sense arrelament territorial, no va parar atenció a feixistes, xenòfobs i rebotats d'altres partits que se'ls han colat a les llistes. El cas més recent ha estat el de Barberà del Vallès. El partit d'Albert Rivera ha hagut d'acabar retirant la seva candidatura al municipi perquè el cap de llista, Francisco Delgado Jiménez, va ser número 3 per Plataforma per Catalunya per aquesta població a les municipals del 2011, segons ha informat el partit en un comunicat.

Uns dies abans, Núria Sánchez, número 8 a la llista de Mataró, va renunciar perquè, en llegir-se el programa electoral, va veure que el partit de Rivera no era la formació "d'esquerra moderada" que ella creia. I no només això, sinó que segurament ni s'hi hauria integrat si hagués sabut que el número dos de la formació a la capital del Maresme –el cap de llista és un exsocialista, Xavier Caravaca– és ni més ni menys que un excandidat de la Falange Auténtica i després regidor del PP, Juan Carlos Ferrando. Ho explica ell mateix al seu blog. Però en el cas de Mataró, no hi ha hagut represàlies de la direcció de C's.

Sí que va haver de renunciar a seguir a la llista de C's el que havia de ser el candidat a la presidència del Principat d'Astúries, Francisco Gambarte. Es va veure obligat a renunciar a finals de febrer després d'escriure "puta Catalunya" i que es "netejaria el cul" amb l'estelada en una airada discussió amb tuitaires catalans. Quan va renunciar, Gambarte va demanar disculpes.

"Déu meu, quin perill"

No ha estat l'única polèmica que ha tingut el partit a Astúries. El número 11 del partit a Gijón va haver de renunciar després que a mitjan maig es fessin públics els seus gustos per la simbologia nazi i falangista. Elcomercio.es va destapar l'afició d'Agustín Pérez per col·leccionar articles militars relacionats amb la Falange i l'exèrcit nazi, així com la seva adhesió en les xarxes socials a pàgines dedicades a José Antonio Primo de Rivera, la Falange Espanyola, la Falange Auténtica i un pilot d'aviació nazi. En acomiadar-se, va publicar un missatge a Facebook on lamentava que "es pot ser assassí, separatista, comunista i lladre, però si a la teva història es relata que vas ser falangista… Déu meu, quin perill".

Pocs dies després a Getafe, a prop de Madrid, el partit de Rivera va haver de nomenar una gestora perquè exmembres dels partits feixistes Falange i España 2000 havien obtingut el control de l'agrupació. C's va haver de fer fora tres dels cinc membres de la junta per evitar més filtracions i controls externs. O a Valdemoro, el 10 de la llista de Ciutadans és Jesús Francisco Paniagua, també excandidat falangista. Una paradoxa, tractant-se d'un partit que ha acusat de filonazi el sobiranisme català.

A Múrcia, el número 12 a la candidatura per obtenir la presidència de la comunitat, Javier Chacón Navarro, va presentar-se el 2007 amb les sigles de Falange Española y de las JONS, primer a la comunitat i després al Senat, en tots dos casos sense èxit, segons va publicar elconfidencial.com. A Totana, el número 2, Juan Carlos Carrillo Ruiz, va ser membre de Falange Auténtica de Múrcia, i escrivia articles donant suport a causes d'extrema dreta. Una de les entrades deia: "Puta banca, quina gentussa, quin fàstic de sistema, si no fos falangista em faria comunista-maoista". Tots dos han hagut de ser expulsats.

Aquesta mena de situacions, de fet, ja van tenir un primer episodi el 2009, quan la formació de Rivera va decidir concórrer a les eleccions europees amb, entre altres, la coalició ultra Libertas, que Antonio Robles, llavors parlamentari de Ciutadans, va titllar d'"ultraconservadora". De fet va abandonar el partit per aquesta raó. Un dels integrants de Libertas era l'ultracatòlic i euroescèptic francès Philippe de Villiers.

Candidats que no sabien que ho eren

A un altre nivell, però també significatiu, queda el cas de Miranda de Ebro (Burgos). Allà, diversos integrants de la llista electoral de Ciutadans no havien donat el seu consentiment exprés i voluntari a formar-ne part. De fet, segons informen mitjans com el 'Diario de Burgos', les quatre 'víctimes' d'aquesta situació eren jubilats que no sabien que anaven a les llistes. En esclatar l'escàndol, els de Rivera van retirar-se de la cursa electoral. Riscos de les portes obertes sense control d'entrada que resten tota credibilitat al suposat progressisme dels d'Albert Rivera.