Ciutadans ha perdut 135 escons en menys de tres anys

BarcelonaCiutadans no aixeca el cap des que el 2019 va perdre 47 escons a les generals del 10 de novembre. La desfeta va costar la dimissió d'Albert Rivera, però per ara la nova direcció d'Inés Arrimadas no ha pogut remuntar la situació i el partit no dona l'abast per tapar totes les fugues d'aigua des d'aquella nit electoral: en total van 135 escons perduts a tot l'Estat, tants com diputats té el Parlament de Catalunya, entre aquells comicis i les sis eleccions autonòmiques que hi ha hagut des de llavors (47 a les espanyoles del 2019, 30 a les catalanes del 2020, 26 a les madrilenyes del 2020, 11 a les de Castella i Lleó del 2022 i 21 a les andaluses del passat cap de setmana). Per tant, han perdut un 89% dels diputats que tenien en aquestes institucions, on només han obtingut 18 diputats. A diferència del que han fet altres líders del partit, el fracàs andalús ha provocat que el candidat, Juan Marín, hagi dimitit de tots els seus càrrecs.

Després del 10-N van venir les autonòmiques del 12 de juliol del 2020 a Galícia i el País Basc, marcades per la pandèmia. Va ser el primer test per a la nova executiva del partit, que es va proposar fer un canvi de rumb –considerava que la política de pactes de Rivera és el que va condemnar el partit– que implicava remarcar el caràcter liberal de Cs. No van obtenir representació a Galícia –abans tampoc en tenien– mentre que al País Basc van aconseguir entrar per primera vegada al Parlament amb un escó gràcies a la coalició amb el PP. Tot i que la candidatura conservadora va passar de 9 a 6 escons, per a Cs va suposar un guany, ja que passaven de 0 a 1. La direcció es va aferrar a aquesta petita victòria per justificar els resultats.

En les catalanes del 14 de febrer del 2021, Cs va perdre 30 escons: de ser el partit més votat de l'hemicicle amb 36 diputats van passar a tenir-ne sis i convertir-se en el penúltim grup del Parlament, només per davant del PP. Amb aquesta davallada, el partit va dilapidar la victòria dels comicis del 21 de desembre del 2021, imposats via 155, en què Arrimadas va aconseguir superar en vots els partits independentistes a les eleccions. Aquest era el seu principal aval com a líder, que ara ja no té.

Per intentar apaivagar la tensió interna després de la crisi a Múrcia –el partit va ser expulsat del govern i diversos consellers es van passar al PP–, Arrimadas va fer una remodelació de l'executiva estatal del partit, fins llavors controlada eminentment per quadres catalans, que va ampliar per incloure-hi dirigents territorials. En aquest context van arribar les eleccions anticipades per Isabel Díaz Ayuso a Madrid, el 4 de maig del 2021. Cs va desaparèixer també de la capital de l'Estat, que fins llavors governava juntament amb el PP: el candidat, Edmundo Bal, no va aconseguir arribar al mínim del 5% dels vots per entrar a la cambra autonòmica i es van quedar sense cap escó –en tenien 26–. Ni Bal ni Arrimadas tampoc no van plantejar-se la dimissió llavors. La dirigent taronja, emparada per la seva executiva, va anunciar una altra reforma lleu de la cúpula del partit, en què va ascendir el mateix Bal i el secretari de comunicació, Daniel Pérez, per convertir-los en vicesecretaris generals de Cs.

Amb les eleccions a Castella i Lleó va arribar la reconciliació entre Arrimadas i el seu antic rival a les primàries, Francisco Igea, a qui va situar com a cap de llista amb l'objectiu de "resistir" a la comunitat. Ho van aconseguir, però van perdre 11 escons: Igea és actualment l'únic representant del partit a la cambra regional. "El nostre projecte resisteix", va treure pit llavors Arrimadas, però la tendència seguia essent descendent. Ho han confirmat les eleccions andaluses, on diumenge van passar de comptar amb 21 escons a zero, i a quedar-se fora del govern autonòmic.

Entre les reaccions a la desfeta de diumenge passat hi ha la de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que equiparava la formació taronja amb un "residu polític". Aquest dilluns el líder del grup parlamentari català, Carlos Carrizosa, ha reaccionat d'una manera irada a la piulada. "No governem a Andalusia, però tu segueixes sense poder-te banyar a les platges catalanes ni a les andaluses", ha etzibat Carrizosa.

En canvi, l'exvicepresident de la Comunitat de Madrid Ignacio Aguado ha exigit la dimissió "immediata" de tota l'executiva: "No hi ha un altre camí, tret de l'extinció". També els exdiputats al Parlament de Catalunya Antonio Espinosa i Carmen de Rivera han estat molt crítics. "Teniu dignitat, dimitiu! Fer-ho pitjor que vosaltres és impossible", ha dit Espinosa, mentre que Carmen de Rivera ha anunciat que es dona de baixa com a militant. "El sacrifici que va suposar arrencar el partit i dedicar-hi aquests més de deu anys com a diputada es trunquen per les reiterades i nefastes decisions de la direcció", ha dit: "Cs ja no existeix". Arrimadas, però, encara creu en "l'olor de remuntada" que ja ensumava el 2019 i aquest cop ha fet una crida a "reimpulsar" el partit.