Ciutadans, contra les "nacionalitats"
MadridCiutadans ha anunciat aquest dilluns que presentarà al Congrés una iniciativa per modificar l’article 2 de la Constitució i eliminar la distinció entre nacionalitats i regions. Així doncs, un dels partits que s'autoanomenen constitucionalistes defensa carregar-se un dels consensos més difícils de la Transició, just el que va permetre incorporar a la democràcia el catalanisme i el basquisme, tot i que el PNB finalment es va abstenir.
Des de llavors hi ha hagut un gran debat sobre què volia dir la paraula nacionalitat. En un principi tothom, el PSOE també en boca de Gregorio Peces-Barba, estava d’acord que era un sinònim de nació, i per això justament l’AP de Fraga hi va votar en contra. I estava pensat bàsicament per a les tres nacionalitats històriques que havien tingut alguna forma d’autogovern durant la República, és a dir, Catalunya, Euskadi i Galícia, que van accedir a l’autonomia per la via ràpida. Amb les reformes dels Estatuts, però, el País Valencià, les Illes Balears, les Canàries, Andalusia i l’Aragó també es van definir com a "nacionalitats" als seus Estatuts.
La proposta de Cs té ara com a objectiu deixar en evidència el PP, que amb Núñez Feijóo ha recuperat l’expressió nacionalitat per referir-se a Catalunya. La manca de costum, però, va fer que el seu número 3, Elías Bendodo, tragués una conclusió lògica: si a Espanya hi ha nacionalitats i regions, això vol dir que és un "estat plurinacional". Va haver de rectificar ipso facto. Els equilibris polítics a Espanya fan que es pugui parlar de nacionalitats però no d’estat plurinacional, i fins i tot el PSOE va treure aquesta expressió en el seu últim Congrés per substituir-la per un tecnicisme com "Espanya multinivell". Per cert, el PP ja ha deixat clar que no veu "prioritari" aquest canvi constitucional.
El cert és que Espanya, 44 anys després, no ha trobat la manera d’encaixar les seves nacionalitats i regions. I alguns com Cs defensen que traient-ho de la Constitució se soluciona, com per art de màgia, el problema territorial. Perquè si no hi ha el nom, no hi ha la cosa. D'altres, com Vox, defensen eliminar directament el dret a l'autonomia. Per això és pertinent preguntar-se: per què és més constitucionalista algú que vol reformar la carta magna per homogeneïtzar l’Estat que algú que vulgui reconèixer el dret a la secessió? I una darrera constatació: avui dia seria impossible aprovar una Constitució a Espanya que parlés de "nacionalitats". Tot i que el TC ja va establir que ser "nacionalitat" no donava dret a cap tracte diferenciat, aquesta paraula és, per a Cs i Vox, un autèntic tabú, l'origen del problema i les desgràcies d'Espanya.
