Ciutadans se la juga a vida o mort en només un mes

BarcelonaS'acosta la data de defunció de Ciutadans? O potser els comicis al Parlament seran el revulsiu que fa temps que reivindica el partit, però que cap enquesta pronostica? S'encadenaran en un sol mes de diferència les eleccions catalanes del 12 de maig i les europees del 9 de juny. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha capgirat les previsions que dibuixava el partit perquè no s'esperava la batalla a Catalunya fins al 2025, però no ha canviat les seves prioritats. Des de fa mesos la formació ha situat Europa i Catalunya com a principals objectius per refer-se i impulsar un projecte "de centre liberal i no nacionalista" i ho va ratificar en el seu Consell General de principis de març. A hores d'ara, està fortament tocat des de la desfeta del 2019 i la pràctica desaparició del taulell polític el 2023, amb un reducte a Catalunya de sis diputats, un diputat al País Basc –que perdran a l'abril perquè no concorren a les eleccions– i un altre representant a Castella i Lleó, tot i que ha abandonat el partit.

Les decisions sobre la refundació s'han estroncat amb el moviment d'Aragonès arran del fracàs dels pressupostos, que els ha agafat a contrapeu. Ho va reconèixer el president del grup parlamentari en la roda de premsa d'aquest dimecres. Carlos Carrizosa és, en tot cas, l'única opció per encapçalar la llista llevat que la direcció aconsegueixi captar un independent de renom o convenci a un PP a l'alça que es presentin junts en un "front constitucionalista ampli, transversal i il·lusionant".

L'entesa amb els populars és el que s'està abordant en negociacions obertes des de fa dies. Segons fonts del PP, la secretària general del partit, Cuca Gamarra, i el líder de Cs, Adrián Vázquez, ja estaven parlant per a les eleccions europees des de feia dies i des d'aquest dimecres han abordat la contesa catalana, que està "en una fase inicial", però l'acord és "qüestió de dies". Això és el que explica que el PP no hagi confirmat encara Alejandro Fernández com a cap de llista perquè estan parlant per eixamplar l'àmbit de partit, tot i que no seria "en cap cas" una coalició: es mantindrien les sigles del PP i només s'integrarien noms de Cs. Fonts populars argumenten que, malgrat que l'impacte en escons pugui ser relatiu, seria destacable l'impacte qualitatiu d'incorporar al PP el "llegat històric" del partit taronja.

Això, però, no seria una llista única entre iguals. Els populars han descartat en nombroses ocasions aquesta iniciativa en veure el declivi de la formació que cerca l'aliança. A diferència del que l'exlíder del PP Pablo Casado va intentar el 2019 amb l'intent fallit de Catalunya Suma –i Espanya Suma–, quan Cs estava en ple creixement de la mà d'Albert Rivera, des de llavors no s'ha provat en cap llista unitària semblant per part dels populars.

Per rellançar-se, els "liberals" s'aferren a l'esperit de victòria que van aconseguir el 2017, a la suma amb el PP i a la batalla contra el nacionalisme. Fonts de la formació insisteixen que no només aspiren a arreplegar vots del centredreta, sinó que es posen com a objectiu recuperar part dels votants que van anar a parar al PSC, que també té entre cella i cella el PP i fins i tot Vox. L'amnistia i el desconcert que consideren que ha causat entre una part de la base socialista vol ser aprofitada per captar adeptes en aquest sector, precisament com en els seus orígens.

Caiguda sense frens

Des del 2019 que Ciutadans està en caiguda i sense frens. Han passat de 57 diputats al Congrés a cap i de formar part de governs autonòmics a no tenir representació enlloc excepte a Catalunya –amb sis diputats– i un al País Basc –gràcies a una coalició amb el PP del 2020–. De fet, les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M van ser un senyal de la mala salut de la formació, desapareixent del mapa en les localitats catalanes, on només va treure deu regidors. És més, no s'han presentat en tres eleccions consecutives –les estatals del 23-J, les forals basques del mateix maig i ara als comicis autonòmics bascos tampoc ho faran–. El cop d'efecte només podria venir de Catalunya i Europa i els presagis no semblen ser positius per a la formació.