Ciutadans: 25 diputats i moltes incògnites

BarcelonaDilluns al matí, encara enfilat a l’eufòria de la nit anterior i a uns resultats històrics i inesperats, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, burxava els seus companys de partit: “¿Em deixareu venir a veure com és l’hemicicle amb 25 diputats taronges?”, preguntava, enjogassat. Uns 25 parlamentaris que, fruit de l’ambigüitat que ha exhibit el partit, ahir no sabien si seuran a la dreta o a l’esquerra de l’hemicicle. No és l’única incògnita. ¿Sobreviurà el partit unionista a l’absència del seu president? Rivera ha marxat, però al Parlament hi deixa, a més d’Inés Arrimadas, alguns homes de la seva màxima confiança: Carlos Carrizosa, José María Espejo-Saavedra i Matías Alonso. També Fernando de Páramo i Fran Hervías. Els dos últims debuten al Parlament, però seran dues de les àncores del líder del partit al Parc de la Ciutadella. Ells dos han sigut els encarregats, juntament amb José Manuel Villegas, de pilotar les últimes campanyes del partit taronja. Villegas marxa a Madrid amb Rivera, i s’espera que De Páramo i Hervías facin un pas endavant. No són les úniques novetats. De fet, només cinc dels 25 diputats saben com prova el vellut dels escons.

Els riscos de la inexperiència

¿Se’n sortirà un grup parlamentari tan inexpert? És un altre dels dubtes que hi ha sobre la taula de la cúpula de Ciutadans aquest dies. Arrimadas, Carrizosa -que apareix a les travesses com a futur portaveu-, Espejo-Saavedra, Alonso i Carmen de Rivera -que repetirà malgrat que el partit la va relegar a les llistes- hauran de tutelar els primers mesos dels seus nous companys: “N’hi ha de bons, de normals i de regulars”, apunta un membre del partit, que defensa també que el nou grup se situa més a l’esquerra que el que hi havia fins ara.

A més de De Páramo i Hervías, també s’estrenaran la fins fa poc vicepresidenta de la plataforma unionista Societat Civil Catalana, Susana Beltrán, que ha tingut un paper més que discret en la campanya electoral malgrat ser anunciada com un gran fitxatge quan es van presentar les llistes. Entra també la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Sònia Sánchez, que, com altres regidors que entren al Parlament, haurà de deixar els pròxims mesos el seu lloc a l’Ajuntament. Els estatuts del partit taronja prohibeixen l’acumulació de càrrecs i fan incompatible ser al mateix temps regidor i diputat, una combinació habitual al Parlament. En tot cas, el partit preveu que el Consell General de Ciutadans permeti que aquesta renúncia dels regidors es produeixi gradualment en el pròxim any per no desarticular els grups municipals.

Falta fons d’armari?

Aquesta és l’altra pregunta que turmenta la direcció unionista. Fonts de la direcció reconeixen que el fet que els resultats hagin superat les expectatives obliga a refer l’organigrama territorial més de pressa del que tenien previst. Això comporta riscos, com ara que s’integrin a les files del partit perfils polèmics. Un dels dirigents que forma part del partit des dels seus orígens assegura que es coneixen tots i que és fàcil detectar els “perillosos”. En la memòria encara hi ha les expulsions forçoses durant la campanya de les eleccions municipals a Espanya, quan el partit va haver de fer fora prop de seixanta candidats, alguns per haver militat en el passat en partits feixistes i xenòfobs, d’altres per tenir causes obertes amb la justícia. El mateix dirigent defensa que, malgrat aquests casos, la diferència entre Ciutadans i altres partits és que ells els fan fora immediatament.

Primers càrrecs institucionals

Una altra de les novetats de la legislatura serà que, per primera vegada des que, el 2006, van entrar al Parlament, l’aritmètica permetrà a Ciutadans optar als càrrecs institucionals i tenir dret a proposar els seus candidats en alguns dels òrgans la composició dels quals depèn de la cambra catalana. Si no hi ha sorpreses, una de les primeres decisions que haurà de prendre la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, és qui situa a la mesa del Parlament. Fonts del futur grup parlamentari assenyalen Matías Alonso o Espejo-Saavedra com els principals candidats. Del segon es valoren els seus coneixement jurídics en una legislatura que, com l’última, en què la mesa ja va tenir un paper rellevant, es preveu farcida de votacions en clau sobiranista.

Suavitzarà el discurs?

L’altra incògnita és quina cara mostrarà el partit a l’hemicicle. Per atreure votants moderats que mai els havien donat suport Ciutadans ha optat durant la campanya electoral per suavitzar el seu discurs. “Som menys agressius, però no menys contundents”, reconeix un dels dirigents amb un paper més actiu en el disseny de l’estratègia del partit. La idea és, malgrat no afluixar en la defensa de “la unitat d’Espanya” i exercir de fuet de l’independentisme, deixar enrere escenes pujades de to viscudes al Parlament i mantenir aquest to menys bel·ligerant de les últimes setmanes. Una aposta a la qual contribueix el perfil d’Arrimadas, menys feréstega que Rivera.

Tot això a l’espera del que passi al mes de desembre a Espanya, on Ciutadans es juga de debò el seu futur. Rivera no ha amagat durant la campanya que assajava el salt a la Moncloa i, malferits Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias després del 27-S, vol accelerar en les pròximes setmanes. Això farà que alguns dels nous diputats estiguin aquests primers mesos més pendents de l’estratègia estatal que del Parlament, i modularà els passos a seguir pel partit taronja. Els pròxims dies, cap a mitjans d’octubre, serviran també per conèixer la proposta de reforma de la Constitució que presenta el partit, en la qual ja treballen un grup d’experts liderats per Francesc de Carreras i l’ex d’UPyD Francisco Sosa Wagner. Segons expliquen des del partit, la reforma -que no es va presentar abans del 27-S per evitar que s’interpretés com una concessió als sobiranistes- no aportarà grans novetats per a Catalunya. Com a màxim, tèbies referències a un millor finançament autonòmic. Petites reformes per a un partit que aquesta tardor aspira a mudar la pell i vestir-se de tercera via.