Ciutadans canvia de cara per lluitar contra el risc de desaparició

Barcelona / Madrid"No hem sabut traslladar el nostre pes. Hem tingut problemes de comunicació", lamentava Edmundo Bal (Ciutadans), l'estiu del 2021, en l'última convenció nacional del partit per definir un "espai propi". Més d'un any després d'aquella declaració, Bal acaba de perdre el seu protagonisme dins la formació taronja, però el partit continua passant per hores baixes i intentant (un cop més) consolidar-se com una formació de "centre liberal", en paraules de la flamant portaveu política, Patricia Guasp.

"Benvinguts al nou Ciutadans. Som un partit renovat que avui deixa de mirar enrere i comença a mirar només endavant", ha exclamat Guasp aquest diumenge, en l'última jornada de la convenció nacional que va arrancar ahir dissabte i que, de fet, suposa el punt final del seu procés de refundació. Unes cinc-centes persones han participat en la ratificació del canvi a la cúpula del partit taronja, que ja es va donar a conèixer dijous quan la candidatura oficialista encapçalada per Adrián Vázquez i Patricia Guasp, pròxima a Inés Arrimadas, va superar l'opció crítica d'Edmundo Bal. Precisament, aquest últim els hi ha agraït la "integració" de la llista perdedora, si bé els ha instat a decidir què faran amb el seu rol com a portaveu al Congrés dels Diputats.

"Aquest és el meu últim discurs en una assemblea de Ciutadans com a presidenta del partit", expressava Arrimadas, que alhora demanava "perdó pels errors que s'han pogut cometre en aquesta etapa". "Els encerts sempre són compartits, i els errors en primera persona", reiterava. Aquest diumenge, Guasp li agraïa la seva "generositat" pel "gest de valentia", és a dir, per haver decidit fer un pas al costat. "T'has guanyat un lloc en la història de la política", assegurava mentre la majoria de membres aplaudien drets, menys els crítics, un bon grapat dels quals s'han quedat asseguts.

Canvi d'imatge

Però aquesta refundació no només ha estat un canvi de cares visibles. Ciutadans manté el nom, però no la imatge. La formació ha presentat el seu nou logo, que manté el color taronja a les lletres però que en canvia la tipografia i les contraposa amb un fons de color verd fosc. Un contrast que recorda al de la desapareguda UCD d'Adolfo Suárez, que va aconseguir arribar a la Moncloa però que va desaparèixer només 7 anys després de fundar-se, amb l'adeu del seu líder.

Tot plegat ha de servir al partit de baló d'oxigen, sobretot per a aquells que li vaticinen una desaparició i que, fins i tot, furguen entre les seves files per endur-se'n els membres, com ha estat el cas del Partit Popular.

"Els nostres principis ni es venen ni es compren", ha advertit Guasp al PP i el PSOE. Els populars, en canvi, insisteixen a obrir les portes de Génova a la formació taronja. De fet, els han convidat a la convenció d'aquest cap de setmana. "Treure Pedro Sánchez i els seus socis independentistes de la política espanyola està per sobre de les sigles polítiques", ha expressat el vicesecretari nacional de política autonòmica del PP, Pedro Rollán. Els dards de Guasp, però, també han anat cap a la ultradreta de Vox i cap als partits sobiranistes, catalans i bascos. "Confrontarem amb una dreta liberal identitària, ultra i populista que enyora una Espanya que mai va existir", ha dit en referència als d'Abascal. "Continuarem combatent els nacionalismes que enverinen la democràcia", ha afegit després.

Una crisi que ve de lluny

La nova portaveu també ha estat clara amb els propis membres del partit: "El projecte està per davant de les cadires", ha dit en clara referència a les veus crítiques que han aspirat a liderar el partit. Fonts properes a Edmundo Bal assenyalen com una petita victòria la inclusió d'una esmena a la ponència de valors que defineix la formació com a "liberal i progressista". "Ve de l'època d'Albert Rivera, però amb els anys i la deriva propera al Partit Popular s'havia abandonat", comenta la mateixa font.

Sigui com sigui, per més que Ciutadans assaja maneres de recosir el partit, fins ara li ha estat impossible. Des del cisma que es va generar a partir del veto d’Albert Rivera a pactar amb el PSOE, mai més no s’ha tornat a assolir l’anhelada unitat que no han parat de reclamar els seus dirigents. Malgrat que la direcció hagi fet fora alguns dels crítics, encara que molts altres hagin marxat, sols o a l’empara d’altres partits, en tornen a sortir de nous. Rebroten les crisis internes i els aliats es tornen adversaris una vegada més, mentre Cs es va aprimant de quadres i d’afiliats. El cert és que aquest cap de setmana el partit ha escenificat en el congrés de la refundació un nou tancament en fals perquè, al llarg de tot el procés, les veus discordants no han parat de fer-se sentir. Per què li ha resultat impossible a Inés Arrimadas, que dissabte es va acomiadar de la direcció de l'aparell, ordenar el seu espai?

La cascada de crisis és llarga: en són exemples el corrent liderat per Francisco Igea que es va enfrontar a Arrimadas a les primàries; les crítiques per la campanya de les catalanes; la fuga massiva a les files del PP –moltes, com la del responsable del partit al País Valencià, Toni Cantó, entre retrets des dels mitjans de comunicació–; els cops de porta que van seguir la moció de censura fallida a Múrcia; Madrid; la desfeta de les andaluses, i el silenci acusador tot aquest temps del seu antecessor en el càrrec, Albert Rivera, mentre a l’antiga executiva diversos membres destacats han girat l’esquena a Arrimadas.

Arrimadas va reaccionar primer amb fermesa, acarant Igea a les eleccions internes, mantenint la gent de la seva confiança a prop, però a poc a poc es va anar veient obligada a fer concessions per evitar perdre encara més suports. La dirigent va fer canvis a l’executiva i hi va donar més pes als dirigents territorials i el nucli madrileny, però això no va aturar el degoteig de baixes. Un dels últims exemples va ser la desintegració del grup municipal de Cs a Barcelona. I la cirereta va ser l’enfrontament obert de qui fins feia no res havia estat la seva mà dreta i portaveu adjunt a la cambra baixa, Edmundo Bal, amb la majoria del grup del Congrés. La refundació de Cs s’ha acabat, però la fractura no ha parat d'eixamplar-se i diverses veus taronges dubten que aquesta mala maror es pugui calmar enmig d’un nou cicle electoral.

"Quan un vaixell naufraga la gent corre per salvar-se, i el vaixell fa aigües", resumeix un exdirigent que va estripar el carnet descontent amb l'estratègia política de la nova executiva. El seu diagnòstic coincideix amb el d’un membre de l’executiva entrant, que dissabte estrenava càrrec. "No tens bons resultats a les eleccions ni a les enquestes i la gent es va posant nerviosa", explica. En paral·lel, aquest dirigent acusa, a més, el PP: "Hi ha una guerra contra Cs".

Les causes s’acumulen, però un representant històric del sector crític del partit que durant les primàries va donar suport a la candidatura de Bal denuncia que "l’actitud superba de la direcció fa enfadar la gent". "Els crítics marxen, i després els nous es fan crítics", argumenta, pel "mal clima i funcionament i la falta de rigor" de l’executiva. "Seria molt estrany que no hi hagués crítica interna amb tot el que ha passat", apunta una altra veu de la formació, que recorda que, en l’etapa de Rivera, "tothom deia amén": "No es pot esclafar la crítica, és motor de canvi". Ni llavors tothom combregava amb el líder, ni ara hi ha tanta contestació com sembla, exposa, malgrat que unes primàries sempre són un test d’estrès. La nova direcció encapçalada per Adrián Vázquez i Patricia Guasp entoma el repte de remar cap a la unitat.