Després d’unes eleccions municipals decebedores a Catalunya, Ciutadans va nomenar ahir Inés Arrimadas portaveu del grup parlamentari al Congrés. “Cs creix i governa”, va dir la diputada en roda de premsa, que també va destacar els resultats al conjunt de l’Estat -on el partit va augmentar la representació i serà decisiu per formar governs autonòmics i municipals- i va evitar l’autocrítica sobre Catalunya. “La gent vota diferent a les municipals”, defensa un càrrec de Cs. Però la caiguda lliure de la formació va més enllà de no haver pogut consolidar la victòria del 21-D, d’haver passat de l’1,1 milions de vots als 277.824 de diumenge. Però, si bé la direcció atribueix la diferència al context extraordinari de les catalanes, les xifres demostren que Cs ha perdut pistonada respecte a les municipals del 2015. Uns resultats que els obliguen a una reflexió interna, que se suma a la incògnita sobre qui liderarà el partit si es convoquen eleccions a Catalunya.
Si es comparen els resultats amb fa quatre anys, la desacceleració és clara. Tot i haver presentat més del doble de candidatures que el 2015 (204 enfront de 89), la formació només ha guanyat 62 regidors. A més, ha perdut en percentatge de vot: ha passat d’un 7,39% el 2015 a un 5,11%. D’altra banda, Cs ha obtingut més vots en conjunt -es presentava a més municipis- però s’ha estancat en bona part de les localitats on es presentava per segona vegada. Representants de Cs a Catalunya apunten al gir a la dreta liderat per Albert Rivera com una de les causes del decreixement. “El votant a Catalunya és més progressista”, apunta una veu del partit: “Si volíem ser iguals que el PP no calia fundar un altre partit”. Des de Barcelona, temen els possibles pactes de Cs amb Vox a l’Estat: “Desmobilitzen votants aquí, on ser de Cs és més dur per a la gent”. Els tombs de Rivera han malmès el múscul del partit a Catalunya i l’han deixat sense lideratges forts; i el partit més votat està ara navegant sense rumb.