Els 15 xocs d'una legislatura que porten CDC i UDC al caire de la ruptura

Barcelona1. Rebuig a la independència abans del 25-N: El líder d'Unió va prodigar-se en les seves crítiques al projecte independentista les setmanes prèvies a les eleccions del 2012, quan Artur Mas demanava una "majoria excepcional" després de la primera manifestació massiva de l'ANC i del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal. En contrast amb el discurs sobiranista de CDC, Duran va afirmar públicament que "és dolent per a Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya" i va enviar una carta als militants on es posicionava contra la independència, la qual assegurava que provocaria l'expulsió del país de la Unió Europea, una idea que va repetir en diverses ocasions i que el va portar a descartar la via unilateral. Finalment, Mas i Duran van pactar en secret aparcar les seves diferències fins a la consulta.

2. Oposició a l'acord amb ERC: Just després de les eleccions, Mas va oferir un pacte a ERC i PSC, però ben aviat tant ell com Duran van coincidir en una reunió que l'única opció viable era l'entesa amb els republicans. Un soci que no era gaire ben vist pel líder dels democristians, qui va rebutjar durant les negociacions que CiU hagués de "sotmetre's" a la condició de fixar una data per a la consulta. Duran va resistir-se a acceptar el pacte fins al darrer minut –de fet, en la votació en el comitè de govern del partit s'hi va oposar, però va quedar en minoria– i, poc després, ja va alertar que caldria obrir l'entesa a altres formacions. Durant les negociacions del text de la declaració sobiranista, a l'inici de la legislatura, va tornar a posar-hi pegues.

3. CDC de Barcelona apunta contra Duran: A finals de gener, el consell de federació de CDC a Barcelona va aprovar un text contra el líder d'Unió en què es reclamava "que l'alta direcció de CDC" prengués "mesures urgents per evitar el desprestigi i la desafecció que provoquen declaracions i manifestacions com les que ha expressat el president del comitè de govern d'UDC, i restituir la confiança en el nostre projecte polític, que ha quedat malmesa entre importants sectors d'electors de CiU". Aquest fet va provocar un enorme malestar a Unió i el llavors secretari general de CDC, Oriol Pujol, se'n va desmarcar.

4. Primavera de xocs constants: Els mesos de maig i juny del 2013 van estar caracteritzats pels xocs constants entre Duran i dirigents de CDC arran dels dubtes del primer a l'entorn del full de ruta i la independència. El líder d'Unió va enviar una carta a Rajoy per demanar-li que actués per frenar l'auge sobiranista i, just després, va assegurar a 'La Razón' que, "en la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res", cosa que va fer que Lluís Corominas li repliqués que CiU va presentar-se amb un programa "compromès amb el dret a decidir i l'estat propi". "Quan algú fa el discurs d'una altra força política, sempre acaba guanyant l'original", va advertir seguidament Duran a Mas, en relació al seu gir sobiranista, motiu pel qual el president català es va reunir amb ell al Palau de la Generalitat per rebaixar les tensions. Poc després, però, el líder d'Unió va tornar a la càrrega afirmant que el seu soci, ERC, era el seu "adversari" i apostant per canviar la data de la consulta si això servia per sumar suports. Arran d'aquests fets, el consell nacional de CDC va carregar durament contra Duran i va criticar que "generés dubtes" sobre el procés. El dirigent democristià, enfadat, va obrir-se a discutir internament si havia de deixar el càrrec de secretari general de CiU i, en una reunió tancada de la qual va fer-se pública una gravació, va acusar "TV3, RAC1, CDC i alguns d'Unió" d'aplanar el terreny electoral a ERC.

5. La tercera via veu la llum: Després de l'estiu de 2013 i ja passada la impressionant Via Catalana, Duran va treure a la llum la seva proposta de tercera via per aconseguir un nou encaix amb l'Estat. Davant del rebuig de Mas, va reconèixer que no va consultar-li aquesta operació però va insistir en la proposta. Fins i tot es va reunir amb Pere Navarro per sumar-hi suports. Rull li va retreure que "no ajudava" a la credibilitat de CiU i va avisar que seria "intransigent" amb el compliment del programa, mentre la cúpula de CDC explorava el seu futur amb els quadres locals, amb un possible trencament de la federació com una de les opcions. Finalment, Duran es va reunir amb Rajoy en secret i, dies més tard, va assegurar que "alguna cosa es movia" per evitar el xoc de trens, tot i que la tercera via mai ha fructificat.

6. La batalla de la pregunta del 9-N: Quan va obrir-se el meló de la pregunta de la consulta, el xoc entre CDC i Unió va trobar un altre focus, ja que els democristians van reclamar que s'hi inclogués la tercera via. Convergència s'hi va negar si no l'acceptava Rajoy, però Unió encara hi va insistir. Enmig de les negociacions, Duran va afirmar que ERC havia imposat a Mas el calendari de la consulta a canvi dels pressupostos i va suggerir que CiU havia "malacostumat" els republicans. El president català va haver d'intervenir de nou per frenar el xoc.

7. Duran i la refundació del centre: El 2014 va començar amb la renúncia de Salvador Sedó a repetir com a eurodiputat per evitar nous xocs amb el seu company de partit a Brussel·les, Ramon Tremosa. Tot i això, Duran seguia defensant la tercera via com "l'única solució", que estava "més viva que mai", i va abanderar una refundació del "centre polític" a Catalunya. Aquest nou moviment, que acabaria esdevenint Construïm, s'hauria de poder sumar "a Unió o a CiU" a les eleccions municipals. Tot i això, a Duran li costava trobar suports cristians al seu projecte.

8. Renúncies al capdavant de CiU: Duran i Lleida va començar a desconnectar-se de CiU el juny de 2014, quan va anunciar que deixaria la secretaria general de CiU i que no tornaria a ser candidat de la federació a les estatals de 2015 –malgrat que es mantenia al capdavant del grup a Madrid fins als comicis–. La renúncia com a secretari general de la federació es va fer efectiva al juliol i el càrrec va passar a mans de Ramon Espadaler.

9. Complicitats socialistes contra la independència: Mancat de suports a CDC, Duran va defensar la tercera via –amb matisos– junt al llavors secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i pocs mesos més tard es va reunir en un "clima cordial" amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Ho va fer just abans de la V de l'11 de Setembre, mobilització a la qual no va participar, sense donar-hi motius: "Millor que calli sobre per què no hi assistiré". Mentrestant, el líder d'Unió seguia criticant el procés, ja que declinava "sacrificar una generació sencera per la independència de Catalunya".

10. Vots discordants el 9-N i reacció davant el TC: El debat a l'entorn del posicionament a la consulta tampoc no va estar lliure de friccions, l'estiu de 2014. En un primer moment, Rull va alertar Unió que una recomanació de vot per al 9-N de 'sí-no' seria "complicada de gestionar", avís davant del qual els democristians van afirmar que no decidirien el vot en funció de la "comoditat" de CDC. Unió, de fet, estava incòmoda amb els últims canvis al capdavant de CDC, que situaven Rull com a coordinador general, amb una relació tibant amb els socis de federació. Sigui com sigui, Convergència va impulsar en solitari la campanya pel sí-sí i després Unió va acordar donar llibertat de vot a la segona pregunta i protagonitzar una campanya pròpia. Un cop el Tribunal Constitucional va frenar el 9-N, Duran va defensar que el Govern se'n retirés i en cedís l'organització al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, opció que Mas va ignorar.

11. Diferències a l'entorn del full de ruta post 9-N: Un cop celebrat el procés participatiu, Mas va dibuixar el seu full de ruta, que passava per unes eleccions anticipades amb llista unitària, una opció que no va caure bé a Unió. Duran va apuntar que "la candidatura unitària difícilment podrà ser", però també va afirmar que "a ningú no li interessen eleccions anticipades, encara que les reclamin fins a l'afonia" –en referència al "president, posi les urnes" de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell–, i va acusar CDC de "no consultar res" amb Unió sobre la llista unitària a les plebiscitàries. El líder d'Unió fins i tot va implorar "per penúltima vegada" a Mas i Rajoy que dialoguessin –després que el segon es querellés contra el primer arran del 9-N– i, després que Francesc Homs afirmés que el Govern seguiria el full de ruta encara que no el compartís el dirigent democristià, Duran va acusar el portaveu de l'executiu de fer "declaracions innecessàries" i va demanar més protagonisme per a altres consellers. Una situació que ja abocava els dos socis al divorci, però que no va impedir que el líder d'Unió intentés dinamitar la negociació entre Mas i Junqueras per al full de ruta apel·lant al tripartit.

12. Vot divergent en el pacte antijihadista: Un dels xocs més sorprenents va arribar arran de la votació al Congrés de Madrid del pacte antijihadista, el febrer de 2015, que va dividir la federació –els diputats de CDC es van abstenir i els d'Unió hi van donar suport–. Duran va acusar Convergència de desmarcar-se'n per una "interferència" des de Barcelona i el seu partit fins i tot es va plantejar no fer més reunions de grup parlamentari a Madrid.

13. Duran no vol eleccions plebiscitàries: En contra del que havien pactat Mas i Junqueras a l'hora de convocar les eleccions del 27-S, Duran va negar que els comicis siguin plebiscitaris i va maniobrar per allunyar Unió del full de ruta sobiranista. Lluís Corominas, al seu torn, va replicar que "el 27-S hi haurà canvis segur, s'interpretin com a plebiscitàries o no". Pel que fa a les recents municipals, el líder d'Unió també va negar que aquelles eleccions fossin unes "primàries" del 27-S –Mas les definia com la primera volta– i va assegurar que el cap de llista per Barcelona, Xavier Trias, havia firmat el compromís sobiranista de l'ANC "a títol personal" i no en nom de tota la llista de CiU.

14. Crítiques d'alcaldables de CDC i reacció airada de Sánchez Llibre: En la campanya de les municipals, alguns candidats de CDC van qüestionar el paper de Duran, cosa que va enrarir encara més les relacions. Així, l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va obrir foc: "Unió com a partit no és un obstacle. Duran ho podria ser". El llavors alcalde de Mataró va rebutjar més tard que Duran tornés a ser candidat a les estatals perquè no és independentista. Unió es va enfurismar per les crítiques, però la mà dreta de Duran a Madrid, Josep Sánchez Llibre, va ser qui va protagonitzar la reacció més vehement contra CDC: "Si volen anar cap al precipici, que hi vagin ells i que ens deixin tranquils". Rull, però, va fer pinya amb els seus candidats: "Després del to de Sánchez Llibre, no penso desautoritzar els meus alcaldes".

15. Neix Construïm (amb mal peu): Malgrat l'aparent silenci des del seu anunci inicial, recentment s'ha donat a conèixer Construïm, la plataforma inspirada per Duran i impulsada formalment per persones vinculades a Unió i a E-Cristians. El líder dels democristians hi va donar la "benvinguda" i va desmarcar-se de la nova organització –registrada com a partit–, però el cert és que va recollir en persona adhesions per a Construïm. Posteriorment, l'ARA va publicar correus electrònics que demostraven que Duran i el seu nucli coneixien tots els detalls del text fundacional de Construïm i, posteriorment, un "error" al WhatsApp de la cúpula d'Unió que vinculava la seva portaveu amb el registre de l'organització al ministeri d'Interior. El cert, però, és que Construïm va néixer amb mal peu, ja que va fer befa dels plans independentistes des del seu compte de Twitter, cosa que va generar mala maror al partit democristià i una picabaralla en el seu consell nacional. Arran d'això, un dels firmants del seu manifest, Francesc Torralba, es va desvincular de la plataforma.

Després de tots aquests episodis, la pregunta complexa de la consulta d'Unió i el seu ajustat resultat, junt a l'ultimàtum de CDC perquè els democristians acceptessin la independència, van ser la gota final que han precipitat un trencament que feia temps que s'intuïa.

ELS PRECEDENTS

La relació entre CDC i Unió ha estat sempre tibant. L'elecció d'Artur Mas com a successor de Jordi Pujol va enutjar especialment el líder dels democristians, Josep Antoni Duran i Lleida, que tampoc ha paït gaire bé l'increment progressiu de l'accent sobiranista de l'actual president de la Generalitat. Ara bé, l'aposta per la consulta i la independència ha estat la gota que ha fet vessar el got. Ja van multiplicar-se els xocs amb l'ascens de nous dirigents desacomplexadament independentistes a la cúpula de CDC, com Josep Rull o Lluís Corominas, cosa que va ser un clar pròleg de la tensa legislatura que viuria la federació a partir del novembre de 2012.