CiU preveu un cens propi per a la llei de consultes

Barcelona.La llei de consultes és a punt de veure la llum. Una de les principals iniciatives de la legislatura s'aprovarà en el primer ple de novembre i tot just està acabant el seu trànsit previ en comissió, que es va accelerar en tramitar-se per la via d'urgència. Ahir es van publicar les esmenes dels grups, que marquen clarament les posicions de cadascú, però també posen de manifest que encara cal resoldre alguns debats. I segurament el més rellevant és com garantir que la llei no mori ràpidament en mans del Tribunal Constitucional. La clau és diferenciar les consultes -competència de la Generalitat- dels referèndums -competència de l'Estat-. I, per fer-ho, és bàsic diferenciar el cens que prevegi la norma i el cens electoral.

L'esborrany inicial de la llei no concretava aquest aspecte i, de fet, només les esmenes de CiU i ERC aborden directament la qüestió. La federació planteja en aquest sentit la creació d'un registre de participació, que descriu vagament com un "fitxer de persones que poden ser cridades a participar en una consulta", sense gaires més detalls.

Els majors de 16 anys, a votar

En tot cas, CiU, com ERC, PSC i ICV-EUiA, proposa que puguin participar en les consultes els catalans majors de 16 anys, residents o no a Catalunya, i amb nacionalitat o sense -tot i que les esmenes de la federació es reserven la possibilitat de demanar un període mínim de residència al país-. Tots, però, han d'estar inscrits en l'enigmàtic registre de participació, del qual ahir no van voler donar detalls.

En tot cas, al juliol va transcendir que el Govern havia iniciat els tràmits per crear un registre "d'adhesions" a les polítiques de l'executiu, un fitxer que formalment havia de servir per incentivar la participació. El Govern, però, va afirmar que no tenia res a veure amb la consulta i va prometre que el replantejaria, sense que se n'hagi sabut res més.

Al seu torn, ERC defensa que, quan el president de la Generalitat convoqui una consulta, els ajuntaments hauran "de trametre una còpia del padró [...] a l'Institut d'Estadística de Catalunya". Obligar els consistoris a cedir el padró era una de les alternatives que s'havien debatut, així com fer servir el registre del Servei Català de la Salut, una opció que finalment cap formació recull.

Els límits de la consulta

A ningú se li escapa que, per als partits que ahir van defensar la consulta el 2014, aquesta llei és el marc legal amb què pretenen convocar-la "tolerada" quan arribi el no definitiu de Madrid. PSC, PP i C's, però, ho rebutgen, i per això les seves esmenes intenten impedir que la norma ho empari. Així, el PSC demana que el cens que pugui votar en una consulta sigui més petit que el cos electoral i, si ha de ser superior, calgui demanar permís a l'Estat. El PP vol prohibir que una consulta es faci en un territori equivalent a una o més circumscripcions electorals i que el cens no sigui mai superior a la meitat del cens de la circumscripció. Els tres partits coincideixen, a més, a exigir que la pregunta no qüestioni el marc constitucional.

Altres esmenes de les 246 presentades debaten sobre qui ha de poder convocar les consultes. Així, mentre CiU i ERC ho reserven com a competència del president o, en el cas local, l'alcalde, PSC i ICV-EUiA proposen que també ho pugui fer una cinquena part del ple parlamentari o de l'Ajuntament. A més, CiU i C's volen apujar el nombre de signatures per poder impulsar una consulta des de la ciutadania i ERC proposa limitar la resposta múltiple sols per a les consultes locals.