CiU i PP fan tirar endavant la llei d'estabilitat pressupostària al Parlament

BarcelonaCiU i PP tornen a anar de la mà al Parlament. El projecte de llei d'estabilitat pressupostària ha passat el primer tràmit gràcies a l'acord dels dos partits, que ha superat les esmenes a la totalitat que havien presentat ERC, ICV-EUiA, Ciutadans i SI. De fet, aquesta norma que fixa el límit de dèficit estructural de la Generalitat en un 0,14% a partir del 2018 és una de les condicions que va posar sobre la taula el PP a canvi de la seva abstenció a la votació dels pressupostos del 2011.

El projecte de llei estableix, doncs, assumir el 0,14% de dèficit dos anys abans del pactat pel PP i el PSOE durant la reforma constitucional. També preveu destinar els excedents econòmics, en cas que n'hi hagi, a un fons de reserva per combatre futures crisis econòmiques.

El PSC no ha presentat esmena a la totalitat però ja ha avançat que esmenarà alguns dels punts amb què no hi està d'acord. La diputada socialista Rocío Martínez-Sampere ha considerat que el límit del 0,14% “no està justificat ni argumentat” i, en cas de donar-lo per bo, ha preguntat per què s'ha de complir el 2018 i ser “més restrictius” que Espanya. “És més un pacte ideològic amb el PP que una altra cosa”, ha etzibat Sampere.

ERC, per la seva banda, ha presentat una esmena a la totalitat però amb un text alternatiu. El diputat Sergi de los Ríos també ha considerat que no es té per què avançar dos anys l'objectiu de dèficit “perquè obligarà a fer més retallades”. Els republicans també proposen que els diners del fons previst es destinin a polítiques socials i a pal·liar les retallades.

Per part del PP, José Antonio Coto ha defensat una llei com aquesta per tal d'acabar amb la manera de fer "dels campions del dèficit", que és com ha qualificat PSC, ICV-EUiA i ERC a causa de la seva gestió en els set anys de govern tripartit a Catalunya.

Els ecosocialistes d'ICV-EUiA, en boca de Joan Boada, han qualificat la norma de "neoliberal" i han apuntat que el problema de Catalunya no és ni el dèficit, ni el deute, ni l'estabilitat pressupostària, sinó l'atur causat "per les retallades en el sector públic".