CiU i PP pacten que la llei d'estabilitat catalana s'adapti a la de l'Estat
El Govern aprova avui la llei d'estabilitat pressupostària amb el suport del PP. En un principi havia de garantir l'autonomia financera catalana, però arriba tard, després que CiU votés la norma estatal.
BARCELONA.L'acord entre el PSOE i el PP per reformar la Constitució en ple mes d'agost per introduir-hi el principi d'estabilitat pressupostària va descol·locar CiU. "Es destrueix el consens constitucional amb traïdoria", va proclamar el seu líder a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, que va carregar contra l'atac a l'autonomia financera i va avisar que, tot i que la reforma preveia una llei estatal que la desenvolupés, la Generalitat defensaria les seves competències. "Serà el Parlament de Catalunya qui fixi el sostre de dèficit", va assegurar. Amb aquest objectiu va engreixar la maquinària el Govern i el seu portaveu, Francesc Homs, va anunciar una llei que ho garantís i va sentenciar: "Nosaltres volem decidir des del Parlament, que és el que hem estat fent des de fa 30 anys". Volien aprofitar les eleccions del 20-N per avançar-se a l'Estat i aprovar abans la llei catalana. La norma estatal, però, va arribar ja fa un mes i, a més, amb el suport de CiU. Per això, la federació ha acceptat adaptar la llei catalana a l'espanyola per rebre avui els vots del PP.
La llei d'estabilitat pressupostària serà precisament la primera llei nova que aprovi aquesta legislatura el Parlament, 16 mesos després de constituir-se l'executiu d'Artur Mas. Fins ara han vist la llum lleis relacionades amb els pressupostos o modificacions d'anteriors, però cap d'original. CiU ja havia avançat que el seu objectiu no era la producció legislativa, sinó precisament la simplificació de normes, i aquesta llei havia de servir també per ratificar el seu compromís amb la limitació del dèficit. En un text breu que proclama la voluntat de "preservar l'autonomia financera de la Generalitat", el Govern es fixava en el text inicial la voluntat d'assolir un dèficit del 0,14% el 2018. I l'articulat, de fet, pràcticament no va canviar del projecte de l'executiu al text aprovat en comissió el 2 de maig amb el vot a favor de CiU i l'abstenció del PP. Avui, però, sí que variarà una mica.
Assumpció del dèficit 0 estatal
Amb l'acord a què han arribat nacionalistes i populars, que possibilitarà avui el definitiu vot afirmatiu dels segons, la llei s'adaptarà més als objectius de la normativa estatal. Un dels pocs canvis aprovats en comissió, de fet, va ser incloure els criteris establerts per l'Estat com d'obligat compliment. En un principi tan sols es feia referència als objectius europeus, precisament perquè llavors no hi havia cap llei espanyola.
Segons van avançar fonts del PP a l'ARA, CiU ha recollit una esmena que fixa que, a més de l'objectiu de dèficit del 0,14% per al 2018, també calgui complir el dèficit 0 de la llei estatal per al 2020. Igualment, CiU accepta que el Parlament sigui informat de quin dèficit s'assumirà en cas de situació d'emergència i que el Govern hagi d'avançar cada juliol el límit màxim de despesa no financera de l'any següent com a pas previ a la negociació de pressupostos -com fa ja el govern espanyol-. L'executiu també haurà d'elaborar un marc pressupostari de fins a cinc anys vista amb una programació d'estabilitat financera.
Tot i l'adaptació de la llei a la normativa espanyola, la ponent de CiU, Maria Senserrich, defensa que les dues són "lleis compatibles" i que "calia que Catalunya, com a país, tingués aquesta llei". Per contra, el negociador d'ERC, Sergi de los Rios, afirma que els republicans i la federació haurien pogut arribar a un acord per pactar el text però que ho va impedir el vot favorable de CiU a la llei espanyola, que permet intervenir les autonomies incomplidores. "No els rentarem la cara", defensa. Les esmenes d'ERC, per contra, criden a fixar objectius de dèficit independents de la llei espanyola, però seran rebutjades amb els vots de CiU i el PP.
